El càmping Salou va ser el primer assentament d’aquest tipus en el municipi, inaugurat el juliol de 1956. Al llarg dels seus trenta anys d’història, el càmping va anar evolucionant amb diferents fases projectades per varis arquitectes.
El projecte original d’implantació, i els primers pavellons, són obra de Josep Maria Monravà López. L’arquitecte va identificar la pineda existent, així com també la topografia de roques que donava peu a la formació del Cap Salou. L’arquitecte va aplicar amb claredat la lectura del paisatge, i va concentrar tots els usos comunitaris a la zona més plana del sector, la més accessible des del carrer i on era més senzill edificar. En aquest àmbit, va localitzar els pavellons de recepció, supermercat, restaurant, cocktail-bar, sanitaris i dutxes exteriors, i va donar peu a la configuració d’una plaça de caràcter públic protegida per l’ombra dels pins existents. Amb aquest esquema, els usuaris podien disposar lliurement els seus allotjaments transportables a les zones topogràfiques del recinte, sobre plataformes formades per murs de pedra, i mantenint sempre la referència dels usos més comunitaris en el centre.
L’any 1961, els arquitectes Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné van projectar un quiosc de dues plantes, situat a la plaça central. Aquest lleuger pavelló donava servei a unes oficines del càmping en planta superior, i una barra de bar oberta a la plaça en planta baixa. Posteriorment, l’any 1968, l’arquitecte Jaume Argilaga Ripoll va projectar una piscina i una pèrgola per a vestidors, que van acabar de definir la plaça central com el gran espai públic i polivalent de l’assentament, en el què podien realitzar-se múltiples activitats de forma simultània.
Actualment, des de 1987, l’entorn que ocupava el càmping és el Parc Municipal de Salou, projectat pels arquitectes Jordi Sardà i Jordi Bergadà.