Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres (8)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (11)
-
Habitatges Terri Nou
Antoni Blázquez i Boya, Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Lluís Guanter i Feixas, Montserrat Nogués i Teixidor
L’obra se situa en un nova cruïlla nodal d’un eix tradicional sotmès a un entorn de construccions mediocres, i aprofita dimensió i posició per impregnar-la tota amb un dels artefactes més significatius de la producció contemporània a la ciutat. La planta supera els estàndards de la construcció comercial, amb un resultat notable quant a pati central, distribució dels habitatges, qualitat dels espais d’accés i ordre de la coberta i del coronament. Però és la façana la que, amb un ritme iteratiu d’obertures i sobre un sòcol preventiu de les vicissituds de carrer, conforma una pell lluent de llum i textura vives, capaç de jugar amb subtils diferències a les diverses cares de l’edifici, segons l’hora del dia, i de cargolar-se fins a concentrar la tensió en el seu gir agut. La singularitat s’obté sense gestos, com una elaboració estudiada i mòrbida de la continuïtat del pla de carrer. Al seu peu arrenca cap al sud la feina d’Esteve Corominas, amb el treballat encaix d’un nou vincle viari nord-sud (frontissa del Güell, pla del 1986, obra del 2003) que facilita, alhora, permeabilitats veïnals al través. -
Casa Vidal Boix
Antoni Blázquez i Boya, Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Lluís Guanter i Feixas, Montserrat Nogués i Teixidor
El projecte encabeix la vida diürna a la planta del jardí i dormitoris a la planta central i obre un estudi a la planta superior, abocada a les vistes llunyanes, tot buidant-hi una escala que aporta llum i aire. S’entén com a capçalera d’una filera de casetes i, alhora, xarnera amb les hortes que s’hi encerclen, i es nodreix dels murs massius i de rierencs de l’entorn per acomodar-s’hi amb un volum espartà que en neix. Preocupació avant la lettre pels materials nadius reciclables, la ventilació creuada i altres temes del que un dia s’anomenarà sostenibilitat. -
Escola Municipal de Música de Girona
Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Montserrat Nogués i Teixidor
Habitatge i oficines de l’adjacent i ja abatuda farinera Montserrat, nom que apareix al·legoritzat per l’esgrafiat de façana. L’industrial Josep Ensesa fou, en la primera meitat del s. xx, un significat promotor (part de l’eixample gironí i s’Agaró), vinculat als pressupòsits econòmics i socials del noucentisme.Sobre una construcció existent —roman la façana nord—, Masó projecta i realitza, el 1932, la tanca i un magatzem avui desaparegut. La composició és d’un moment plenament noucentista de l’autor, molt atent a la producció centreeuropea. Malgrat alguns gestos potents, com l’eix d’accés amb frontó, Masó actua en la seva arquitectura amb recursos delicats i, en el fons, fràgils: textures, estucs, ceràmiques i vidre. Una epidermis que no resisteix ni la depredació ni una desídia persistent que fa arribar l’edifici exhaust a la restauració. El municipi l’obté el 1989, en el context d’unes previsions urbanístiques intenses (pla del 1986, el 2008 encara sense executar i sotmès a canvis i plets reiterats), i el destina a escola de música per a 180 alumnes, amb un projecte que ha retornat a l’estat bàsic original l’escala principal, les façanes i els elements d’acabats. El nou programa articula l’auditori i l’aulari amb autonomia mitjançant la creació d’una nova escala. -
Teatre de Salt
Antoni Blázquez i Boya, Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Lluís Guanter i Feixas, Montserrat Nogués i Teixidor
La represa municipalista del 1983 es gesta des d’una efervescència cultural que ambiciona el progrés de la vila i no l’arraconament d’un suburbi; el teatre n’és una peça cabdal. El vincle biogràfic dels autors amb aquest impuls s’acompanya de la projectació solvent i urbanament pulcra d’un conjunt només construït en part. L’escenari, concebut a tall de caixa emergent en el context urbà, és el nodus d’un sistema dual on el públic es disposa dins la sala, al pati posterior o en ambdós espais alhora, com en un complex obertament inserit a la trama urbana i transgressor del simple model focal a la italiana. El teatre pot acollir 600 espectadors drets (grada abatible) o 300 d’asseguts i una possible àgora conjunta de 40 x 13,5 metres amb l’escena al mig. De moment, el vestíbul ha romàs dins la crugia de l’antic ateneu, i la sala d’assaig situada sobre la sala de públic no s’ha fet. Per bé que incompletes, les seves arquitectures són sòbries i estrictes defora i econòmiques i tècnicament eficients a dins, i s’acompanyen al pati d’una geometria més domèstica i de la textura dels materials tradicionals, com en una evocació melangiosa del lloc tal com era abans de transformar-se. -
Rehabilitació i ampliació d'Habitatge Unifamiliar en cantonada Tramuntana
Manel Bosch i Aragó, Montserrat Nogués i Teixidor
En un entorn de casc antic rural i situada al límit exterior d’aquest, s'amplia i es rehabilita una construcció existent per a habitatge. La situació en cantonada, l'orientació, el mur existent de la tanca exterior, la relació amb els patis veïns, la vegetació, el campanar de l'església… han estat els condicionants per a l'organització del nou habitatge. S’ha intentat crear una construcció amb harmonia de materials, colors i proporcions amb els del seu entorn, per tal que s’integrés en el seu context. Es rehabilita el volum edificat de planta baixa i pis i s'amplia en una segona planta. L'habitatge s'orienta cap al pati no edificat, que s’incorpora com a espai propi de l'habitatge i en el qual es col·loquen les peces principals, que es relacionen amb els elements d'interès exteriors. Una gran obertura de tres nivells a la façana del pati a manera de gran galeria, en contrapunt a les petites obertures oposades a l'oest, constitueix un sistema passiu eficient que millora el grau de confort de l'habitatge. -
Auditori Palau de Congressos de Girona
Jordi Bosch Genover, Manel Bosch i Aragó, Joan Tarrús Galter
Equipament que culmina vint anys d’intensa implantació o reforma de dotacions teatrals, musicals i culturals a la ciutat i que, alhora, tanca el conjunt indecís amb el veí palau firal (Llistosella i Montsalvatge, 1987-89), a més de bandejar una eventual instal·lació a la ciutat antiga. Amb una ocupació de vora una hectàrea, allotja una sala simfònica per a 1.200 espectadors, una de cambra i una sala petita per a 400 i 180 espectadors, respectivament, així com espais d’assaig i 9 sales d’activitat de treball o congressual, i es dol d’un entorn immediat encara inacabat. Com altres auditoris de nombroses ciutats, fa, ensems, el paper d’ampliar les possibilitats de l’activitat congressual i firal, que, en total, suma 9.300 m2 d’espai d’exposició. Resolt en concurs, el projecte abandona el lligam directe amb l’espai firal, girants’hi d’esquena i obrint-se al nord-est a les relacions amb el paisatge fluvial, més abellidores. A l’interstici entre ambdós edificis, protegit per una gran marquesina, s’hi concentren la relació funcional i el flux d’usos mercantils i firals, encara incipient. La geometria de l’edifici adopta, amb una linealitat molt cara a les tendències recents, una coronació homogènia i traduïda defora en grans pòrtics volats de formigó blanc, que es transgredeix en la visió llunyana amb les emergències més voluptuoses de la sala simfònica i de les lluernes, en acer inoxidable sorrejat. Enquadrats en els grans gestos del formigó, uns panys de vidre, protegits del sol per una rica textura d’escates de malla d’acer, permeten la comunió dels espais comuns amb un parc i un paisatge suggestius. Als espais interiors, ultra la fluïdesa i les qualitats espacials del vestíbul, en què el buit i les balconades enriqueixen una vivència oberta, són les sales d’audició que s’hi allotgen com a grans capses explícites allò que concentra la delicadesa i l’eficàcia acústica del lloc. -
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Guardonat / Premiat. Categoria: +10Rehabilitació i ampliació d'Habitatge Unifamiliar en cantonada TramuntanaUrbanització de la Nova Plaça del Pallol
amm arquitectes, Manel Bosch i Aragó, Montserrat Nogués i Teixidor
L’espai resultant d’una reforma urbana aporta al conjunt del barri els espais lliures del pati de l’antic Hostal del Centre i la parcel·la obtinguda amb l’enderroc d’una illa d’habitatges, però planteja per a la proposta de nova urbanització el repte de la intervenció en un entorn complex, amb discontinuïtats topogràfiques i dels teixits i tipologies urbanes. El tractament unitari del conjunt i l’acord de la nova topografia a les alineacions i rasants preexistents amb gestos suaus, aconsegueix un espai únic que relaciona les diferents parts de l’àmbit amb la major dimensió possible. La rehabilitació urbana vol integrar-se amb el barri reutilitzant els materials procedents de l’enderroc dels paviments preexistents com són lloses, vorades i llambordes de pedra. Dues alineacions d’arbrat, elements volumètrics, oxigen, ombra i color, busquen la integració dels teixits residencials al buit del nou espai públic recuperat per a activitats cíviques i vinculades amb els equipaments que l’envolten.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Guardonat / Premiat. Categoria: Espais ExteriorsUrbanització de la Nova Plaça del PallolBibliografia
Societats