Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres (9)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (9)
-
Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG
Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors
Un complex esportiu del GEiEG s’amplià amb un primer pavelló. El programa és convencional —amb grada autònoma de formigó que fa d’allotjament i una escala minvant— i s’ubica en un contenidor carrat d’estructura i encavallada metàl·liques, l’expressió i la figura del qual corresponen a la primera revisió dràstica de la «continuïtat moderna». L’ascetisme de les grans obertures quadrades, creuades per traves, va esdevenir un tòpic universitari: l’ordre sense forma. El segon pavelló presagia l’evolució de l’autor cap a l’ostentació de l’ordre com a forma. Presenta un vestíbul ordenador del complex, un aprofitament intens de la capacitat del solar, basat en el respecte a l’alineació, i opcions estructurals interessants, com ara la superposició de pistes. -
Habitatges Terri Nou
Antoni Blázquez i Boya, Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Lluís Guanter i Feixas, Montserrat Nogués i Teixidor
L’obra se situa en un nova cruïlla nodal d’un eix tradicional sotmès a un entorn de construccions mediocres, i aprofita dimensió i posició per impregnar-la tota amb un dels artefactes més significatius de la producció contemporània a la ciutat. La planta supera els estàndards de la construcció comercial, amb un resultat notable quant a pati central, distribució dels habitatges, qualitat dels espais d’accés i ordre de la coberta i del coronament. Però és la façana la que, amb un ritme iteratiu d’obertures i sobre un sòcol preventiu de les vicissituds de carrer, conforma una pell lluent de llum i textura vives, capaç de jugar amb subtils diferències a les diverses cares de l’edifici, segons l’hora del dia, i de cargolar-se fins a concentrar la tensió en el seu gir agut. La singularitat s’obté sense gestos, com una elaboració estudiada i mòrbida de la continuïtat del pla de carrer. Al seu peu arrenca cap al sud la feina d’Esteve Corominas, amb el treballat encaix d’un nou vincle viari nord-sud (frontissa del Güell, pla del 1986, obra del 2003) que facilita, alhora, permeabilitats veïnals al través. -
Reforma del Bloc d'Habitatges Collell
Antoni Blázquez i Boya, Miquel Ferrer i López, Lluís Guanter i Feixas
L’il·lustrat Sureda projectà una ampliació i realineació de les antigues voltes dels Esparters, amb una porxada neoclàssica que fracassà. L’edifici mostra la nova ortodòxia que havia de regir aquest espai urbà. A l’accés es troben restes de les estructures medievals substituïdes, i a la façana s’aprecia el minimalisme dels il·lustrats. La reforma inacabada (1991) aportà una escala/ lluerna de traçat orgànic i un heterodox i abstracte ràfec sobre cornisa. -
Casa Vidal Boix
Antoni Blázquez i Boya, Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Lluís Guanter i Feixas, Montserrat Nogués i Teixidor
El projecte encabeix la vida diürna a la planta del jardí i dormitoris a la planta central i obre un estudi a la planta superior, abocada a les vistes llunyanes, tot buidant-hi una escala que aporta llum i aire. S’entén com a capçalera d’una filera de casetes i, alhora, xarnera amb les hortes que s’hi encerclen, i es nodreix dels murs massius i de rierencs de l’entorn per acomodar-s’hi amb un volum espartà que en neix. Preocupació avant la lettre pels materials nadius reciclables, la ventilació creuada i altres temes del que un dia s’anomenarà sostenibilitat. -
Pont de Sant Feliu
Antoni Blázquez i Boya, Lluís Guanter i Feixas, Pere Solà i Busquets
Coincidint amb una reforma de l’accés nord de la ciutat i amb el reflux de la claudicació local pel traçat muntanyós de la carretera general, l’Estat central acceptà de sufragar un pont de vianants que vincula aquella entrada amb la ciutat vella i que ofereix pas franc a la solemne vertical del campanar de Sant Feliu. S’hi adopta el material ferri del pont ferroviari proper i —malgrat ser una biga i no un arc— es busca de reproduir-hi la morbidesa sensual del pont de formigó del 1916. L’òxid i la fusta són elements recurrents en la inserció de la tècnica actual als paisatges arcaics. Ni la posició del pont ni l’obertura de la perspectiva de Sant Feliu són les del Pla del 1983. -
Centre Cívic Santa Eugènia
Antoni Blázquez i Boya, Josep Maria Deulofeu i Vilarnau, Josep Maria Falcó i Huguet, Manuel Falcó i Huguet, Lluís Guanter i Feixas
Una torre exempta (s. xv) genera per addició un dels masos forts més significats de l’entorn de la ciutat, amb un moment especialment notable a l’inici del s. xvii (pel risc del bandolerisme rural) i diverses reformes posteriors. La sala principal, del 1547, i l’ennobliment de la torre, del 1571, es deuen a la nissaga dels Ferrer, moliners establerts ran de la séquia Monar. Fou masoveria del s. xvii al xx. La porta dovellada, amb una imatge gòtica de santa Eugènia, i les finestres renaixentistes de la torre són les peces més treballades. Encarats amb una conservació deficient, els autors projecten el nou centre cívic veïnal sense buscar un estat original siscentista, sinó valorant-hi les addicions segons llur qualitat i convertint-lo així en un nou estrat de l’evolució del conjunt. A banda de donar més esveltesa a la torre i crear la porxada interior, la decisió fonamental és el cobriment del pati. Just al nord, sobre la séquia Monar, se situa la fàbrica tèxtil Marfà, objecte d’un concurs per a un centre cultural (2007) que fou guanyat per P. J. Ravetllat, C. Ribas i O. Schmid. -
Facultat de Ciències de la UdG
Fuses-Viader Arquitectes, Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Joan Maria Viader i Martí
Edifici docent que integra els estudis de física, química y biologia de la Universitat de Girona, en el campus de Montilivi. Tres blocs lineals, paral·lels a les corbes de nivell, formen dos patis interiors que comuniquen visualment amb el bosc contigu. L’edifici dona prioritat al programa i a l’estructura que el suporta, i intenta que l’arquitectura dels espais requerits i els sistemes constructius utilitzats siguin evidents i simples. A l’exterior, es diferencien les diverses àrees funcionals amb tractaments diversos reforçant la geometria bàsica de l’edifici. El formigó com a element de sòcol que absorbeix la pendent del terreny, els panells de planxa prelacada i perfil·leria d’alumini en els cossos longitudinals d’aules i laboratoris, i la pissarra negra per a la porta d’entrada de l’edifici des del Campus. -
Teatre de Salt
Antoni Blázquez i Boya, Manel Bosch i Aragó, Fernando Domínguez Vázquez, Lluís Guanter i Feixas, Montserrat Nogués i Teixidor
La represa municipalista del 1983 es gesta des d’una efervescència cultural que ambiciona el progrés de la vila i no l’arraconament d’un suburbi; el teatre n’és una peça cabdal. El vincle biogràfic dels autors amb aquest impuls s’acompanya de la projectació solvent i urbanament pulcra d’un conjunt només construït en part. L’escenari, concebut a tall de caixa emergent en el context urbà, és el nodus d’un sistema dual on el públic es disposa dins la sala, al pati posterior o en ambdós espais alhora, com en un complex obertament inserit a la trama urbana i transgressor del simple model focal a la italiana. El teatre pot acollir 600 espectadors drets (grada abatible) o 300 d’asseguts i una possible àgora conjunta de 40 x 13,5 metres amb l’escena al mig. De moment, el vestíbul ha romàs dins la crugia de l’antic ateneu, i la sala d’assaig situada sobre la sala de públic no s’ha fet. Per bé que incompletes, les seves arquitectures són sòbries i estrictes defora i econòmiques i tècnicament eficients a dins, i s’acompanyen al pati d’una geometria més domèstica i de la textura dels materials tradicionals, com en una evocació melangiosa del lloc tal com era abans de transformar-se. -
Centre d'Empreses GiroEmprèn de la UdG
Antoni Blázquez i Boya, Jordi Bosch Genover, Lluís Guanter i Feixas, Joan Tarrús Galter
El centre d’empreses, d’11.500 m2 i amb dues plantes visibles, es disposa amb una aparent levitació sobre una feixa del terreny que amaga la planta baixa, de mòduls de laboratori i prototips. La geometria es desitja clara i precisa, racional, modulada pels pilars estructurals i oberta a la manipulació —amb mampares— dels espais segons les necessitats plantejades.