Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Soci Fundador. Arquitecte graduat per la UPC-BarcelonaTech (2001).
Finalista als premis FAD pel concessionari BMW Motor Munich (2005).
Professor associat. Universitat Internacional de Catalunya-UIC (2004).
Professor assistent. Departament de Projectes Arquitectònics. UPC-BarcelonaTech (2001-03).
Conferenciant. UPC-BarcelonaTech.
Cap de vendes de basar de platja (1986-98).

Autor: Lagula Arquitectes

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (5)

  1. Vestuaris Betsaida

    Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

    Vestuaris Betsaida

    L’ampliació del complex esportiu del club Betsaida amb l’adició d’uns nous vestidors i unes noves graderies és un projecte de compromís dins del barri. Es troba al límit entre la pista esportiva i la Masia de Can Rigalt, una de les últimes traces de la ciutat preindustrial de Sant Adrià del Besòs. Alguns dels compromisos es veuen reflectits en la creació d’un pati d’accés a l’entrada del complex. Una gelosia de bloc de formigó perforat filtra l’accés i el separa de la resta del pati. La part davantera dels vestidors fa façana amb la pista esportiva, generant l’accés al mateix nivell. L’edifici es converteix en una frontera, un límit gruixut entre complex i pati, definit pel programa i reaccionant a les condicions de l’emplaçament. Materialitzada en fusta i U-Glass, la façana actua de llanterna en la nocturnitat. Darrere seu, 5 vestidors, la cafeteria i la zona d’accés compleixen el programa amb senzillesa. La façana posterior, pintada de blanc, es corba responent a la forma de can Rigalt. Completant el conjunt, la coberta serveix a la vegada de graderia, reunint les emocions i els crits d’ànim dels espectadors. La part posterior es materialitza en forma de balcons acabats en ceràmica esmaltada color carmí, prenent la forma dels vestidors que cobreixen, i a la vegada engrandint la grada i creant una plaça, un mirador sobre la Masia de Can Rigalt. Aquest és el punt de trobada dels germans petits, que juguen amb les seves baldufes mentre els seus pares animen als seus germans i germanes que són a la pista. La construcció de l’ampliació és econòmica, simple i pròpia de la perifèria urbana. Per aquesta raó, l’edifici encomana la seva imatge a la seva geometria corba, sense pretensió en els acabats. Ombres de gelosia, reflectides en la curvatura de la ceràmica esmaltada sobre un llenç blanc com a fons, són suficients per aconseguir la conformació del lloc; per conformar el límit.
  2. Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

    Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

    Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

    Un edifici d’habitatge plurifamiliar entre mitgeres a l’antic barri de pescadors de Badalona. Local en planta baixa i quatre habitatges, una per planta. Es tracta d’un encàrrec especial ja que és un cas d’autopromoció per a una família. Això implica que les zones comunes de l’edifici siguin molt més amables i predisposades en compartir, allunyant-se de la neutralitat i la predisposició antibandàlica que sol caracteritzar a aquest tipus d’espai en els edificis d’habitatge convencionals. L’escala en espiral és més un lloc d’estar, ben il·luminat i de circulació entre les diferents habitatges. L’accés als habitatges es realitza directament des de l’ascensor que desembarca a la sala d’estar.
  3. Casa Bitxo

    Lagula Arquitectes, Toni Alonso Ortega, Martín Ezquerro Fernández, Ignacio López Alonso, Manel Morante Mediavilla, Marc Zaballa Camprubí

    Casa Bitxo

    Passejar pel camp de Graugés, un paisatge de suaus turons entre la Depressió Central i el Pre-Pirineu, descobrir entre els dos llacs, una traça. Una línia quebrada apareix diagonalment i travessa el territori, una línia trencada artificial i buscada que cristal•litza en formigó i maó. Acomodar les terres i modelar futures topografies familiars de la Martina i la Bruna baixant en patinet per la rampa interior d'accés. Primer element de l'espiral que configura la casa i en reconeix l'orografia del terreny natural. Un, la rampa. Dos, la cuina i el menjador on desembarca la rampa. Tres, canvi de sentit, cinc graons i l'estar obert al menjador i al jardí. Quatre, cinc graons més i l'habitació principal. Cinc, canvi de sentit i abocats sobre la rampa d'accés, cinc graons i un dormitori. Sis, els últims cinc graons i les altres dues habitacions. Procurar capturar la llum recurrent del capvespre sota una coberta diligentment inclinada per no ofendre a les autoritats locals àvides de teula àrab color tradicional i, al mateix temps, agenollar-se humilment cap al carrer, pertorbant el mínim al transeünt i acumulant el volum cap al jardí. Mirar de dalt a baix i de baix a dalt, tocar el sostre de formigó amb la mà i amb el cap, l'alçada es dilata i es contrau per delimitar els espais més públics i recollir els més privats. Adequar l'escala de la casa a les diferents situacions que es donen en el recorregut. Una estructura de formigó potent i determinant, necessària per sostenir la pell exterior i guanyar la guerra a la primera batalla. Sumar la resta i tancar l'aixopluc: gelosia de maó, pantalles d'obra i fusteries d’una banda i porticons l'altre. A l'interior s'expressa el formigó en pantalles i sostre, en contraposició a franges verticals de guix impol•lut. Els espais s’acaben de delimitar amb cossos exempts, gairebé com obstacles en el recorregut ascendent. Volums alegres revestits de ceràmica esmaltada de colors vius que acullen tot tipus de peces de servei i esquitxen de llum els espais del voltant.
  4. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Privada
    Edifici d'Habitatges Progrés 127-129

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!