La reforma consisteix a convertir dos apartaments en un de sol de 80 m2 per habitatge de segona residència. Aquests dos apartaments estan situats en un edifici de 50 apartaments fets als anys 70 per alguns components de l’Estudi PER. Els elements bàsics a l’hora de plantejarse l’actuació, que es considerava que s’havien de preservar, són els següents: les parets estructurals fetes amb gero de 15, deixades vistes i pintades de blanc, formen dues crugies de 4mx9m amb una forma esbiaixada als extrems. Aquestes dues crugies formen una unitat dins el grup d’apartaments i estan separats pels costats dels altres apartaments per uns patis d’il·luminació i ventilació de 50cm d’amplada. Un altre element important és la meravellosa vista cap al poble de Cadaqués i el mar, a través d’uns grans finestrals. Totes les divisions interiors i els terres són fets de fusta contraxapada tipus “Permali”. Les portes, del mateix material, són totes corredisses i permeten unificar o dividir els espais a conveniència. Tot l’habitatge està altament equipada i tecnificada, cosa que permet utilitzar-la indistintament a l’hivern i a l’estiu.

El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor).

L'edifici poliesportiu, que conté un gimnàs infantil i uns vestuaris, es col·locà sota les pistes esportives existents tot aprofitant el fort desnivell del solar, doncs s'havia de soterrar degut a raons circumscrites al Pla Especial. Es crea una façana a cara nord, per on l'edifici rep la llum, els accessos a diferents nivells de l'edifici i una entrada independent per l'Avinguda Foix.

El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor).

L'estació soterrada de metro Maresme Fòrum es construeix per accentuar l'arribada del transport públic al recinte del Fòrum de les Cultures 2004. Aquesta estació pertany al traçat de la línia L4, existent i en funcionament. L’obra s’executà a cel obert i amb grans dificultats constructives, ja que havia de ser compatible amb la circulació dels trens. El projecte inicial s'estructurava a partir de la seva secció i consistia en col·locar la galeria d'instal·lacions i ventilació sota les andanes, deixant lliure l'estructura que cobreix l'estació. Per raons econòmiques i de terminis d’obra es va realitzar un segon projecte que, tot i disminuir tant el cost de l’estructura com el temps de construcció, obligava a passar les ventilacions de l’estació pel sostre, emmascarant la claretat de la secció principal. Aquest canvi obligà a replantejar el disseny inicial, projectant un sostre intermig sobre les andanes pel pas d’instal·lacions (electricitat, ventilació, senyalització i telecomunicacions). Aquest sostre consisteix en unes estructures que suporten safates metàl·liques per servir de filtre i, alhora, de pantalla difusora de la il·luminació de les andanes deixant, en un segon pla, les instal·lacions de renovació d'aire. La decisió adequada del material, el disseny i les corresponents relacions es converteixen en la clau del projecte. L'estructura és de murs pantalla, amb l'andana coberta mitjançant grans bigues prefabricades de formigó postensat. Els sostres estan revestits amb cel-rasos de malla metàl·lica unint els espais de recepció (vestíbuls) i circulació (passadissos i andanes), aquesta malla contínua filtra la llum, amaga les instal·lacions i serveix de suport per a la senyalització. El revestiment dels murs pantalla en vestíbuls i passadissos són peces de granit de 20x100cm suportades amb elements metàl·lics. A les andanes les pantalles estructurals estan revestides per lloses prefabricades de formigó de 126 x 300 col·locades verticalment. Les zones on no es pot aplicar el mòdul de revestiment, com els espais destinats a ascensors i escales, són de xapa d’acer inoxidable. Els objectes funcionals -taquilles, papereres, senyalitzacions i ascensors- s'unifiquen utilitzant el vidre i l'acer inoxidable en el seu disseny. Els bancs de les andanes són peces de formigó prefabricat de 60x200cm recolzades sobre perfils de ferro. Tota l'estació està pensada per tal que els materials i el disseny dels espais tinguin la màxima durabilitat i seguretat, evitant la degradació i potenciant la mobilitat i accessibilitat de tots els tipus de passatgers.

La casa es troba al Ros, una de les cales que conformen la gran badia de Cadaqués. Situada davant de mar, a primera filera, i aixecada respecte del passeig de la riba, just per no veure els cotxes i els vianants. Urbanísticament, encara que a prop del casc antic, té una qualificació d'edificació aïllada. La parcel·la és petita, d'uns 480m2, amb una orientació sud-oest. L'edificació és un volum compacte de geometria simple com moltes altres construccions de Cadaqués. A aquest volum se li afegeixen elements lleugers: pèrgoles, tendals, persianes, branes i emmarcats de finestres que protegeixen de la intensa llum i li donen la textura de les ombres. El volum de la casa és esglaonat per l'aplicació de l'ordenança municipal que obliga a retardar la planta pis, recolzant-se sobre unes plataformes o bancals que baixen cap al mar. La coberta està en contrapendent per a donar més alçada a la façana de mar que recull la pèrgola de la planta pis. En la primera plataforma hi ha la zona d'estar-menjador; en la segona, la piscina; i en l’ última, el jardí. Des de la planta primera es veu el conjunt de plans esglaonats que, juntament amb el mar, formen un patchwork de colors i materials diferents. La piscina es desplaça del centre de la parcel·la ocupant un espai lateral entre la casa i el carrer, distorsionant així la seva simetria frontal. L’accés es produeix pel carrer lateral. L'entrada principal s’obre amb una gran vidriera que mostra l'escala que vincula les plantes i dóna llum al soterrani. S'ha donat accés al mar a través d'un conjunt d'escales que van comunicant les plataformes i tenen continuïtat fins a la terrassa de la planta pis. La continuïtat entre l'interior i l'exterior en la façana principal és reafirmada per la unitat del terra amb una pedra caliça de color verd-grisós que es confon amb el mar. Les parets interiors perimetrals són de totxo pintat per tal de donar una textura similar a les construccions antigues de pedra encalada. L'altre material és la fusta de taulell marí amb què es revesteixen els interiors, les divisions, els mobles i els sostres que volen recordar el confort dels camarots dels vaixells.

La casa projectada és un volum elemental prismàtic, de dues plantes, amb coberta a dues aigües, empotrat a la pendent del terreny i orientat a sud i a les vistes. Degut a la seva llargària es divideix en dos cossos sota la mateixa coberta, separats per un porxo on es situa l'entrada, en planta baixa. A la planta pis es converteix en una galeria de distribució cap a la zona de dormitoris dels fills o la sala d’estar i apartament dels pares. Aquesta galeria fa, a la vegada, de vestíbul i zona de relax. La casa es construeix amb materials de la zona seguint les estrictes ordenances municipals. La coberta és de teula àrab i les parets de pedra seca i fusta. L'estructura de la casa és, en planta baixa, de pilars i llosa de formigó vist i, en la planta pis, de pilars i coberta d’encavallades, ambdós de fusta, que es converteixen en protagonistes espaials de l'interior de l'habitatge.

En el paratge de s'Alqueria, a Cadaqués, les ordenances són tan restrictives que condicionen tot tipus d'arquitectura. Les edificacions tan sols poden tenir una planta, la coberta ha d'ésser inclinada i amb teula i les parets han d’estar revestides o construïdes en pedra local. Aquestes mesures, que en principi s'estableixen per garantir l'èxit de la integració de les edificacions en el paisatge, no aconsegueixen el seu propòsit, perquè la qualitat arquitectònica, que és el que domina, es independent d’aquestes tres condicions establertes. L’habitatge projectat s’adapta a aquestes mesures proposant tres volums coberts amb una sola pendent, formant dos d'ells una ‘L’ orientada a sud, oberta a les vistes de la cala de s'Alqueria i protegida del vent de tramuntana que bufa del nord. Aquests tres volums recullen un seguit de tres espais: un d'entrada a l'habitatge, on es converteix en porxo pels vehicles; el segon, obert a sud, abraça unes plataformes a diferents nivells a les que s’inclou la piscina; i el tercer, a un nivell més baix, es l'entrada als serveis i al garatge soterrat.

Entrant a Cadaqués, a la riba esquerra i fent front a la vila Vella, es troba l’Escola Caritat Serinyana, edifici construït el 1924 d’estil clàssic d’influència francesa. Cap als anys 80 es realitza una reeixida ampliació amb el nou ordre arquitectònic; una franja blanca allargada. L’última operació consisteix en la segona i definitiva ampliació de l’escola Primària i la nova creació de l’Institut de Secundaria amb els corresponents espais comuns; menjador, sala polivalent, vestidors, administració, etc. i també la ubicació de tres pistes esportives. Aquest conjunt escolar actual representa un augment de superfície important, de més de 4.200m2, un fort impacte per la imatge fragmentada de petit gra que caracteritza la morfologia constructiva de la vila. La nova proposa són unes edificacions lineals i esglaonades en tres nivells amb un llenguatge neutre, emprant la pedra, extreta de la mateixa obra, evocant les “bancades o travesses” agrícoles, característiques del paisatge de Cadaqués que s’adapten perfectament a la topografia del terreny i es mimetitzen amb ell. L’edifici lineal resultant té una longitud de 150m i el conformen exclusivament els espais de les aules, que s’agrupen de dos en dos formant a la vegada una estructura fragmentada que ressalta l’abstracció geomètrica, evitant la monotonia. Sobre els tres nivells i ha amb contacte amb el terreny rocós es situen les pistes esportives separades per les edificacions que contenen els serveis comuns. Les edificacions són d’estructura de formigó deixat vist i els tancaments de pedra extreta de la mateixa obra i executada en sec com es feia antigament. El resultat és un gran conjunt d’edificis que respecten la memòria i harmonitzen amb el lloc; edificis negres que fan un esforç per trobar la mida adequada, per desaparèixer educadament davant de l’esclat blanc de Cadaqués.

L'edificació es situa a la part nord de la Plaça de la Constitució, a l’eix amb l’avinguda del Dr. Moragues i lleugerament desplaçat a un costat per suggerir i connectar el pas cap als carrers Estoril i Nàpols, a l'altre costat de la futura ‘Interpolar’. L'edifici, estructurat en tres plantes desplaçades, de soterrani a planta pis, crea un gran voladís en la zona de connexió entre el dos barris. Una gran part de la biblioteca es preveu soterrada per tal d'aprofitar la màxima superfície de la plaça i per minimitzar l'afectació volumètrica en les actuals construccions de l'entorn. Aquest soterrani està ventilat i il·luminat per un pati de parets totalment vidriades, i cobert amb una pèrgola de lames orientables per tamissar la llum. El pati també il·lumina part de la planta, que ja ha sofert un desplaçament, donant accés a la plaça. Aquest mecanisme d’il·luminació culmina en la planta segona. El pati de llum produeix una fisura al llarg de tot l’edifici; per l’altre part, l’edifici és molt tancat en les seves façanes perimetrals. El conjunt de la planta baixa de la biblioteca està organitzat de forma que sigui accessible i permeable a la circulació dels usuaris. A un extrem es situa el bar-cafeteria i la sala d'exposicions, connectats a la biblioteca, podent ser utilitzat amb total independència d'aquesta. L'accés principal, obert vers la plaça, amb els espais d'informació i referència, l'àrea de fons general, espais de música, imatge i consultes informatitzades també es troben en planta baixa. En planta soterrani es situa la resta de la zona de fons general, espais de suport, espai d'estudi, espai multimèdia i cambra de magatzems, dipòsits i instal·lacions. A la planta pis està la zona infantil i la zona de treball intern. L'espai de zona infantil està connectat al pati-jardí amb un porxo cobert. L’estructura és de murs i pilars portants de formigó armat. La façana és ventilada de peces de granet.

La Generalitat de Catalunya actualment està portant a terme les obres d'infraestructura del túnel i estacions de la nova línia de Metro L9-L10. Per encàrrec de GISA es redacta el projecte de condicionament interior i accessos de l'estació de La Sagrera L9-L10. La intervenció es centra en el projecte d'instal·lacions pròpies de les estacions i el tractament dels interiors en relació a tancaments i divisòries, paviments, revestiments, cel rasos, disseny dels elements de l’andana i previsió de la ubicació dels elements d’equipament de peatge i venda i de senyalització segons prescripcions del projecte específic per a L4 i, temporalment L9. La característica principal d'aquesta estació és la profunditat a la que està l'andana respecte els punts d'accés (aprox. 37m). Aquesta condició ha estat la que ha definit la geometria, tant de l'estació com de la forma d’accedir a l'andana. L'accés es realitza des del vestíbul principal de la L5, per tant l'àmbit del projecte comença directament a l'interior de l'estació. Els paraments verticals laterals de les diferents plantes es revesteixen amb panells retro il·luminats i acer inoxidable, en canvi la paret frontal respecte a les escales mecàniques que donen accés a les andanes es reserva per una composició de panells de Trespa de diferents colors de l'artista Pere Bellès. El cel ras del vestíbul principal es projecta d’un entramat quadriculat de perfils metàl·lics i relliga que diferencia aquesta planta de la resta amb cel ras de plafons d’acer inoxidable prefabricats. Les andanes es revesteixen amb panells de Trespa prefabricats disposats a manera d'escates.

L’escola Ramon fuster està construïda per un conjunt de tres edificis aïllats ,units per una passera comuna, que s’han col·locat esglaonadament entre el 1992 i el 2000; ara es construeix un quart edifici per ubicar l’aulari de l’ensenyament secundari, una sala d’actes, un gimnàs i, en coberta, una nova pista poliesportiva. La nova ampliació està situada en un terreny boscós de fort pendent, i separat del conjunt per una rampa d’accés de vehicles. Morfològicament, es tracta com un edifici formalment diferent, ja que no té coberta de planxa com la resta d'edificacions, i té una forma més elemental degut a la ubicació de la pista en coberta. El volum es revesteix amb xapa miniona vertical de color gris fosc, gairebé negre, rascant una imatge oposada i integrada amb el bosc.

Per encàrrec d’Infraestructures.cat es redacta el projecte de perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Terrassa de les estacions de Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord, Terrassa Nacions Unides, a més de la reforma de l’estació de Terrassa Rambla i de les sortides d’emergència i túnels. La principal característica d’aquestes estacions és que totes estan soterrades a una profunditat de 20-26m i, en superfície a carrers o parcs, només emergeixen els edicles d’accés, sortides d’emergència i elements de ventilació. Les estacions es realitzen en dues fases. En la primera, realitzada per les enginyeries, preveu les infraestructures d’obra civil del túnel, així com l’estructura i volumetria de les estacions. Aquestes són grans edificis rectangulars soterrats, de diverses plantes i amb diferents usos segons l’estació: terciari, plantes d’aparcament, zones d’instal·lacions, a més dels vestíbuls i andanes de FGC. En la segona fase es realitza l’acondicionament de les estacions. Les intervencions es centren en el projecte d’instal·lacions i el tractament dels interiors en relació a tancaments i divisòries, paviments, revestiments, cel-rasos, disseny dels elements en vestíbuls i andanes i ubicació dels elements d’equipament, peatge, venda i senyalització per a FGC. En el disseny resultant d’aquestes estacions, encara que en situacions i requeriments molt diferents en cadascuna, s’ha intentat donar una imatge comuna i integradora -tant en vestíbuls com en andanes- de forma que el viatger, en entrar al recinte i moure’s pels seus interiors, percep una unitat de materials i acabats, amb lleugeres diferències en els colors -identificatius de cada estació i en l’adaptació de les solucions constructives degut a les diferents característiques de cada estació.

Es tracta d'una intervenció d'ampliació a gran escala de la nau de tallers i edifici principal del Centre Operatiu de FGC a Rubí amb tres principals objectius: - Cobrir l'antiga via de proves dinàmiques per a emmagatzematge i museïtzació de diverses unitats històriques. - Donar una nova façana i imatge vers el carrer d'accés al Centre, tot donant major privacitat als habitatges del nucli suburbà més proper. - Actuar com a expositor de les unitats històriques vers l'aparcament i accés a les oficines del Centre. L'envergadura de la nau de tallers i oficines —amb major superfície en planta que una illa de l'eixample Cerdà— i la longitud de la via de proves dinàmiques a cobrir, requerien d'una intervenció contundent i simbòlica, que a la vegada donés continuïtat material i volumètrica al Centre i aportés una imatge contemporània en sintonia amb els requeriments actuals de la institució. Es projecta una llarga estructura contigua a la nau de tallers de 173,00m de longitud i secció contínua en forma d'arc que evita el problema de distinció entre façana i coberta i que, recolzant-se al mur de formigó existent que delimita el perímetre del Centre i separant-se formalment de la nau de tallers, crea una òptima transició entre les cobertes corbes i inclinades ja existents i el carrer, vers el qual n'esdevé la nova imatge. Aquesta estructura és revestida per l'exterior amb xapa llisa contínua amb unió de pestanya, evitant qualsevol junta en secció i aportant un ritme continu en tota la longitud de la nova nau, només interromput per l'escala d'emergència —un volum expressament singular, exempt de l'estructura principal— i per la grafia de grans lletres corporatives que subtilment presenten la institució i remarquen l'accés principal. En l'interior, aquesta estructura es presenta de forma racional i totalment nua, potenciant la seva bellesa tectònica i marcant un ritme constant que sorprèn per la seva longitud. El revestiment interior del tancament en arc és també de xapa —aquesta grecada, embotida, micro-perforada i disposada sobre grans gruixos d'aïllament tèrmic i acústic— per tal de minimitzar la reverberació interior i la contaminació acústica vers l'exterior, en cas de moviment puntual de les unitats històriques. En arribar a l'accés principal al Centre, la nova nau s'obre vers les oficines mitjançant una gran façana vidriada de dalt a baix que permet observar les unitats històriques des de l'exterior, a mode de gran aparador patrimonial. Aquesta façana es desintegra en un volum irregular més baix en arribar a l'extrem de la nau, remarcant-ne el seu accés mitjançant un doble pilar i deixant veure part de la cara interior de la coberta en forma d'arc. Aquest final de nau descompost i més lleuger, s'adapta de forma més amable al conjunt d'elements de l'accés principal del Centre i deixa encara entreveure la nau de tallers original des del carrer. En definitiva, una gran i contundent intervenció infraestructural que reforça la imatge ferroviària del Centre per mitjà de la seva extensa longitud i permet allargar la vida útil d'un dels conjunts més singulars de FGC.