Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Gabriel Mora Gramunt neix a Barcelona.
Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, l’any 1966.
Treballa com a col·laborador als estudis de Josep Mª Sostres i de Martorell, Bohigas, Mackay.
Inicia la seva activitat professional associat amb Helio Piñón i Albert Viaplana.
Funda la societat Bach/Mora i més endavant la societat Mora-Sanvisens, Arquitectes Associats, S.C.P. en la que desenvolupa actualment els seus treballs.
Coautor de diverses publicacions sobre l’Arquitectura de Barcelona i dels llibres “ Tierras y Templos de los grandes vinos “.
Ha impartit nombrosos seminaris i conferències a Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Holanda, Àustria, Eslovènia, Anglaterra, Irlanda, Finlàndia i Amèrica Llatina.
Forma part de la Comissió Delegada del Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.
Professor d’Història de l’Arquitectura Moderna a l’Escola de Disseny EINA.
Professor encarregat de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
Membre del Tribunal de Projecte Fi de Carrera.
Ha estat Professor Convidat a les Escoles d’Arquitectura de Viena, Dublín, Torino i Pamplona.
Autor: Mora-Sanvisens Arquitectes Associats
Obres (61)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (84)
-
Casa Puig
Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
La casa satisfà el programa específic per a una mare i el seu fill, reproduint al dictat la disposició de cada estança i la definició del seu ús particular. La integració de tots els espais té lloc a través d’una escala de trams continus situada a l’eix longitudinal, que dóna accés a petits àmbits separats per desnivells. Una segona jerarquia d’escales afavoreix recorreguts específics per a cada habitant. Les cobertes segueixen fidelment els pendents del moviment ascensional interior, i els murs de la façana es prolonguen fins als límits del solar, tancant la parcel·la i deixant només una escletxa per a l’entrada a peu. -
Casa Jiménez de Parga
Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
La casa es troba en una finca de grans dimensions, al límit entre els municipis de la Garriga i l’Ametlla del Vallès. El projecte respon al caràcter isòtrop i indiferent del lloc per mitjà d’una implantació extensiva pautada per una geometria aleatòria que defineix cadascun dels àmbits. La sala d’estar i el menjador, a la planta baixa, i el dormitori principal, a la planta superior, determinen un clar pla de façana enfront de la piscina. Els dormitoris dels fills i dels convidats formen un cos ben separat a la part posterior. Els espais oberts penetren fins al cor de la casa, on es troba l’escala que comunica totes dues plantes. -
Casa Soler
Situada en una parcel·la del casc urbà però qualificada de ciutat jardí, la construcció vol expressar la intimitat que les ordenances li neguen. La façana al carrer és cega (només expressa la seva geometria), així com la façana nord ,obrint-se un camí a un jardí orientat a sud on la piscina (element protagonista) es privatitza a través d'una façana foradada que és la prolongació de la casa i que n'augmenta les dimensions. -
Cases Aguirre-Jori
Dues cases aparellades de 60m2 formen un sol volum recobert de pissarra per integrar-se millor al paisatge. A la casa s'hi entra a través d'una volta recoberta amb una planxa de PVC que separa les dues plataformes d'aparcament. Aquesta volta translúcida dóna llum al vestíbul dels habitatges, protegeix del fred i de la neu i a la nit fa de llanterna per orientar-se a les fosques i fredes nits de l’hivern. -
Edifici d'Habitatges i Oficines Can Bruixa
Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
L’edifici respon a la necessitat d’incloure sis habitatges per planta en un solar en cantonada i orientat al nord, amb escàs contacte amb el pati de l’illa de cases. La solució proposa la disposició de cinc habitatges en ventall, deixant l’espai romanent per al sisè habitatge, que adopta una configuració atípica. Així, tots els habitatges tenen garantit un mínim de superfície a la façana. Els patis interiors segueixen les directrius del ventall, com també l’estructura portant, a base de pilars de secció rectangular que tanquen les crugies més petites. A la primera planta cada parell de pilars s’uneixen formant-ne un de sol, més idoni per a l’ús d’oficines. Tota la mitgera posterior queda alliberada per a les escales d’accés, i els distribuïdors reben la llum del pati de l’illa. La façana forma una doble pell que filtra el contacte amb el carrer i permet una composició de les obertures amb independència dels requeriments interiors. -
Casa Neeskens
Josep Emili Hernández-Cros, Gabriel Mora i Gramunt
La decisió inicial fou la de construir una casa revestida de pedra, ja que així ho exigien les ordenances de la zona, però intentant fugir del pintoresquisme habitual. Per tal d'aconseguir-ho s'adoptà una geometria molt precisa: el rectangle (per accentuar l'estereotomia de la pedra), que adopta la tipologia de l'impluvium en introduir un pati en diagonal cap al qual s'hi aboquen totes les parts representatives de l'habitatge. -
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaEdifici d'Habitatges i Oficines Can BruixaCasa Arenas
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
A Vilanova, als carrers propers a la platja, encara avui trobem els habitatges dels “indianos”, gent que van fer les seves fortunes a les Amèriques a finals del segle XIX. Són construccions amb clares referències al món colonial. La casa Arenas fa una interpretació clau, més abstracta, de les qualitats espaials i dinàmiques d’aquelles.Reforma i Millora de les Places de Gràcia
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
La Vil·la de Gràcia s’annexionà a Barcelona a finals del segle XIX. S’inicià aleshores un procés de densificació que va produir una arquitectura desigual, tant en alçada com en qualitats. Distribuïda en carrerons estrets plens de cotxes i amb els pocs espais públics ocupats per un mobiliari urbà mal dissenyat. Les seves nou petites places conserven encara avui, el seu caràcter. Es tractava, donada la poca ajuda de l’arquitectura del barri, d’organitzar el projecte des de l’interior de l’espai de les places i reforçar les peculiaritats de cadascuna d’elles. Subratllant l’específic, però afirmant la pertanyença a un ambient comú. Es proposa substituir l’aparcament en superfície de les places i reduir els trams d’asfalt al mínim, per engrandir-les física i visualment, ordenant amb racionalitat els elements de servei.Conjunt Escolar l'Alzina
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Grup escolar que inclou totes les etapes, de parvulari a secundaria. Se situa en una illa de cases irregular, estructurada en pavellons, tres dels quals es mantenen en el nou projecte. Com entre ells han crescut arbres esplèndids, es respecta l'organització aïllada sobre l'eix principal i s'allibera un espaiós jardí. Un dels nous edificis té façana al carrer i absorbeix la irregularitat del solar, de manera que fa de teló de fons del segon, més aïllat i definit amb precisió per les dimensions de les dues pistes esportives de la coberta. L'estructura és de formigó armat i el totxo cobreix les façanes i forma les divisions i espais interiors. A les finestres s'adopta la solució de parteluz que permet amagar les guies de dues persianes enrotllables, necessàries per les seves dimensions, així com els muntants centrals de les fulles. D'aquesta manera, s'insinuen canvis d’escala en la fenestració.Remodelació de l'Estació Muntaner de FGC
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Per encàrrec de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona, es va fer una proposta per normalitzar i homogeneïtzar tot el disseny de les línies de metro. Es a dir, es tractava de projectar tot el conjunt de normes i senyalitzacions de les estacions. D’aquesta manera els tècnics de Ferrocarrils van reformar un gran nombre d’estacions; petites intervencions de remodelació de les estacions soterrades. Aquests projectes es plantegen amb voluntària discreció, de manera que ofereixin un repertori de mides capaces de dignificar aquestes infrastructures. Així, el revestiment pautat amb marbre blanc, en alternància de color, a lo llarg de tota la línia. La il·luminació que potència les parts d’us, però no priva la visió de la coberta, generalment una volta, que li serveix de suport. El disseny acanalat del paviment que suposa una millora visual important, al mateix temps que permet ser utilitzat en exteriors. Finalment, destacar el disseny de les taquilles de vidre, els passos de control per electroiman i els bancs i papereres.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: RestauracióRemodelació de l'Estació Muntaner de FGCPremi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaConjunt Escolar l'AlzinaCasa Rodríguez
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Casa de molt limitat pressupost que es redueix a allò essencial i s'organitza dins d'una forma elemental en dues plantes, sobre el terreny pla d'una anodina urbanització propera al mar.Escola Francesc Aldea
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Situada a Terrassa, en el que havia estat un fantàstic paisatge i que, en l'actualitat, és un punt de trobada d'imatges diverses com una autopista, un hipermercat, una zona de blocs i una urbanització d'habitatges marginals, l'escola precisava d’una imatge contundent i unitària que la distingís del caos expressiu que l'envolta. Així doncs, es projecta assemblant-se a les antigues naus industrials o construccions agrícoles de principis de segle, fàcilment identificable i amb un pes específic propi. L'escola se situa paral·lela a l'accés. El pendent del terreny permet un decalatge entre els dos cossos de l'edifici, desnivell que s'aprofita per donar major alçada a la sala d'actes, emfatitzant el caràcter simbòlic d'aquest espai.Estació Universitat Autònoma de FGC
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
La petita estació de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra, projectada i construïda en molt poc temps, havia d’adaptar en part una escala i un túnel existents. El projecte pretén dos propòsits: el primer, obtenir una arquitectura amb la dimensió i l’entitat adequades al lloc i a la seva significació tot i el seu reduït programa; el segon, trobar una solució formal als diferents requeriments de les façanes a les andanes i a l’avinguda. Així, l’edifici es projecta a partir d’un mur paral·lel a les vies del tren que articula, per un cantó, una marquesina subjectada amb tirants que cobreix tota l’andana i, per l’altre, un cos adossat, cobert i opac en què s’obre un gran arc rebaixat que acull en el seu interior les petites peces del programa, al mateix temps que, centrat sobre l’eix de l’avinguda, li proporciona un final amb més propietat. En el tram del mur que no té construcció, el vol de la marquesina es compensa amb contraforts. Els acabats, amb petites peces de gres i tires de marbre blanc, segueixen la proposta per a tota la línia.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaEstació Universitat Autònoma de FGCCAP Sant Vicenç dels Horts
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El centre d'Assistència Primària de Sant Vicenç dels Horts, està situat en un terreny pla, de superfície gairebé quadrada, ubicat dins d'una trama urbana d'escàs interès i amb un únic front digne que dóna a la carretera general. Es proposa una sola planta en tota la superfície i dues en la façana principal, amb la finalitat de crear una imatge apropiada per a un edifici públic. Les altres façanes es configuren per un tancament perimetral pretengudament inexpressiu. La planta gira entorn a un pati circular amb un arbre de copa generosa, que fa de cúpula vegetal, al centre. Al voltant, s'ubiquen les zones de circulació i espera dels pacients. Al perímetre s'allotgen els consultoris, protegits de la visió directa des del carrer per un pati.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova PlantaCAP Sant Vicenç dels HortsHabitatges Can Gasset
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
L’edifici completa una illa de cases ocupada per un palau neoclàssic i adopta la seva disposició general a partir d’aquesta referència. El nou edifici respecta l’eix de simetria del vell palau, disposant una única entrada central que condueix a un pati posterior de relació i circulacions. A la mitgera amb l’antic edifici s’hi adossa un cos baix, de planta baixa més un pis, que conté dos habitatges per planta, amb accés directe des del pati. El bloc principal, separat del palau, adopta una configuració de castell, amb els cossos de les cantonades més alts. S’accedeix als habitatges del bloc a través del pati, directament a les caixes d’escala. Les sales d’estar i les cuines donen a la façana interior i emfasitzen la importància del pati com a espai que vertebra tot l’edifici. El conjunt tanca l’illa de cases amb la forta referència del monument a tocar de la mitgera, que determina l’estricta regularitat de la disposició.Escola Josep Maria Jujol
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
En una zona amb gran densitat del barri de Gràcia de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona ha de construir una escola CEIP. Es decideix utilitzar el solar de la fàbrica Tallers Manyach obra de Josep Mª Jujol, construïda el 1916, que es troba en un pèssim estat de conservació i està a la vegada protegida i catalogada. Optant per construir en la façana de la Riera de Sant Miquel un edifici escola entre mitgeres, utilitzant el solar prèvi als tallers de Jujol, es construeix una escola de 4 plantes, amb la pista poliesportiva al terrat i conservant les naus de l’antiga fàbrica Manyach convertides en porxos de joc de l’escola. La restauració va ésser complexa, degut al mal estat de l’estructura metàl·lica que sostenia la base de les voltes tabicades. Va obligar a substituir o reforçar-la, depenent dels casos, es van restaurar i impermeabilitzar totes les voltes, tots els contraforts d’obra vista i els lluernaris. La fàbrica de Jujol queda independitzada de la nova escola a través d’un pati on es troben els forns restaurats i s’estintola la part baixa per donar transparència a les noves funcions de la fàbrica, convertint-la en un gran espai cobert de jocs per la canalla. Havent perdut els colors originals, es va re-pintar amb colors extrets de la paleta de l’arquitecte i s’ofereix com un “objet trouvé” dins el pati d’illa.Parvulari de l'Escola Torre Balldovina
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Un petit parvulari havia de construir-se al reduït pati de jocs d'una escola pública a la perifèria metropolitana. El projecte proposa construir en alçada tancant el jardí per la seva façana posterior de manera que quedés reduït el mínim possible. En aquest punt i donat que la parcel·la es troba en un xamfrà residencial irregular, entre una mitjana alta i un espai verd esportiu privat no construïble. Es proposa una disposició aterrassada, de manera que les aules tinguin una sortida assolellada a l’exterior amb vistes sobre els arbres veïns. La mitjana queda coberta i el xamfrà, complert amb un final digne ja que no pot arribar a tancar-se sobre si mateix. El conjunt es valora construint una coberta lleugera unitària que li dóna escala i aparença d’edifici públic –ajuda també el rellotge, a més d’oferir una agradable terrassa coberta i a l'ombra pels jocs–.Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicParvulari de l'Escola Torre BalldovinaPremi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Reformes i RehabilitacionsEscola Josep Maria JujolEscola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
L'escola s'ubica prop d'un petit altiplà a la comarca vitícola del Penedès; i completa antigues construccions agrícoles com ara una masia i part de les bodegues annexes. Gran part de les noves edificacions se situen a la cara nord de la finca, configurant així un pati obert al sol a la manera dels tradicionals espais agrícoles. Una vella servitud de pas, obliga a connectar el nou amb l'existent, mitjançant un pont i un pas inferior. Una part de les antigues construccions són absorbides per les noves construccions, com la petita masia integrada a l'entrada principal, o a les runes de l'extrem nord, cuidadosament valorades per l'obertura de la sala d'actes. La construcció s'erigeix amb murs portants de totxo i bigues vistes prefabricades de formigó. L'escola conté: aules, laboratoris, sala d'actes, residència d'estudiants i restaurant.Caves Josep Maria Raventós i Blanc
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El nou complex agrícola per a l’elaboració de cava és situat en una finca de grans dimensions, enfront de les velles caves Codorniu, projectades per Josep Puig i Cadafalch. El projecte té en compte la visió de la muntanya de Montserrat, com també la presència d’un roure centenari, símbol ancestral de l’empresa. El complex s’organitza entorn de dos patis, un de circular i un altre de rectangular, que configuren una planta en forma de falç, l’estri utilitzat en els treballs del camp. El pati circular dóna accés als edificis de caire representatiu, mentre que el segon pati és el centre de les tasques pròpiament agrícoles, i té al seu perímetre els cellers i les oficines. Els cellers queden coberts per un sistema de diedres subjectats amb tirants que permeten l’entrada repartida de la llum i recorden les formes de cobriment de les naus industrials del començament de segle. Les cobertes són de teula plana i les volades s’han recobert de gres.Premi FAD
Finalista. Categoria: Interiorisme - Interiors d'Ús Públic, Comercial i ProfessionalAcondicionament de la Planta 5a del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)Premi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús PrivatCaves Josep Maria Raventós i BlancPoliesportiu Perill
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
La falta d'espai al cèntric barri de Gràcia a Barcelona, donava peu a aquesta proposta d'edifici poliesportiu desenvolupat en alçada. La possibilitat d'ús de la coberta del pati interior del xamfrà, a uns sis metres d’alçada per sobre de l'estret carrer, li afegeix complexitat. L'edifici juxtaposa racionalment els variats usos verticalment: de menor a major llum estructural, de menor a major necessitat de llum natural i de major a menor afluència d’ús. La voluntat de traduir, en un episodi d’arquitectura, la relació de tots els diversos espais origina l'aparició d'una generosa escala plena de llum natural sobre un alt mur d'enrajolat blanc que transcorre entre el vestíbul i el pati central exterior, on s'obre la piscina.Acondicionament de la Planta 5a del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
La planta de Secretaria havia estat dissenyada per Antoni Moragas i Gallissà. La junta del COAC, considerant que havia quedat obsoleta, va encarregar una renovació total de la mateixa. En la nova planta s'ha incorporat l'antic vestíbul per augmentar l'espai de recepció, i s'han creat tres zones: uns despatxos tancats, una oficina panoràmica i la tercera d'arxiu. En el projecte s'han recuperat parts de l'antic interior per a mantenir la memòria de la història del COAC.Remodelació del Centre Cultural La Caixa de Pensions al Palau Macaya
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El Centre Cultural “La Caixa”, ocupa el Palau Macaya (Puig i Cadafalch, 1901), monument històrico-artístic d’interès nacional, que va ser una residència privada modernista. Posteriorment, va ser adaptat juntament amb els annexos, per a l’ús cultural i es va convertir en un dels centres més actius de la ciutat en quant a la programació d’exposicions. Encara conserva les façanes, l’entrada i el pati central amb l’escala de pujada al pis noble, en molt bon estat. Els interiors, en canvi, han estat profundament remodelats. L'encàrrec pretén l’adequació de l’entrada, el cobriment del pati i que es torni a dissenyar les sales d’exposició. El punt més delicat és l’entrada, que estava amagada entre peces de serveis. La disposició de la rampa d’entrada i el buidat de la paret li donen a aquest espai un caràcter més públic. Igualment passa amb les finestres de la planta baixa que estaven tapiades i es van tornar a obrir retornant la vida a la façana en incorporar el servei de llibreria.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme - Reformes i RehabilitacionsRemodelació del Centre Cultural La Caixa de Pensions al Palau MacayaPremi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicPoliesportiu PerillCentral Telefònica
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
En el punt de confluència de les fortuïtes alineacions de carrers d’una barriada vertical contemporània de Reus, es situa aquesta peça composada, com és usual, de dos parts desiguals: equip i oficines. La decisió de tractar-les de forma unitària, en continuïtat, i la corba de la façana com a mitjà de transcendir els límits irregulars del solar, són les dues decisions principals, tot i que, conceptualment, l'horitzontalitat de les finestres es planteja com a opció, des de l'idea del públic, a la verticalitat dominant de la multiplicitat del privat.Casa Uriach
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Volumetria simple, grans plans de coberta, voladius que protegeixen la casa del sol i de la pluja, porxos, contraposició entre l’espai exterior i els espais introvertits del pati, aigua emmarcada en ells... temes d’arquitectura vernàcula que es reinterpreten en aquest habitatge situat en una irregular i extensa parcel·la a la localitat de l’Ametlla del Vallès.Ampliació de la Clínica Corachan (Fase 2)
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
L'ampliació de la Clínica Corachan es planteja com la necessitat de donar expressió tipològica a l'heterogeni conjunt existent. Per aconseguir-ho, es redactà un nou pla urbanístic que adaptava l'àrea contigua a l'ús hospitalari i permetia l'extensió amb volumetries similars a la utilitzada a la resta de la plaça Gironella, on l'ampliació tenia la façana i el complex, la nova i significativa entrada. L'afegit és un bloc amb un corredor central en forma d'U, que continua a cada planta provocant els corredors existents i els estructurals, al voltant dels patis. El tram curvilini que suporta la façana principal, s'obre per donar cabuda al bloc d’ascensors i escales que assenyalen així el seu final, alhora que la corba inflexiona la façana cap el centre de gravetat del conjunt i assenyala la pertanyença al cos principal. La façana principal està aplacada amb peces de marbre blanc i amb un sòcol de granet gris. Les parts posteriors es revesteixen amb estucat de color ocre. Les peces de marbre situades a la cantonada de la façana queden suportades per una estructura d'acer inoxidable, facilitant l'alliberació del mur i la il·luminació i ventilació de l'escala de forma discreta. El vetejat transparenta cap a l'interior amb llum de dia, i de nit cap a l'exterior.Casa MS I
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
La intervenció es desenvolupa en un edifici construït el 1917, situat en un dels pocs passatges per a vianants existents a la part alta de Barcelona. En aquest passatge s’intentà experimentar la compatibilitat del model anglès de ciutat jardí amb el tipus de casa adossada. D’aquesta arquitectura existent s’ha conservat la façana al carrer, sens dubte la millor referència testimonial de l’època de construcció. Quan es va iniciar la restauració, la casa es trobava en un estat ruïnós, conservant-se’n exclusivament la seva estructura essencial: façanes, parets de càrrega i l’escala de volta catalana. A partir d’aquests elements l’espai interior es va distribuir de nou. A la crugia central queda a una banda l’escala, de la que es canvien tots els seus acabats superficials, a l’altra banda la cuina i menjador-office que es ventila i il·lumina a través d’un petit pati interior i a la façana respectivament. A la zona que dóna al jardí s’ha suprimit l’antiga galeria adossada a façana. A través d’una vidriera correguda la sala d’estar i el menjador es perllonguen espaialment vers el jardí posterior fins el porxo que tanca la testera oposada. A la planta pis es situen els dormitoris. Al terrat es va reestructurar de nou el volum existent originàriament, traslladant-lo cap a la part nord per donar cabuda a una piscina i un solàrium a la part sud, i quedant l’espai posterior com a terrat auxiliar de servei.Planta Incineradora de Residus Sòlids Urbans
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Una planta incineradora de residus sòlids urbans és bàsicament una fosa o contenidor amb una àrea de descàrrega, un pont-grua que eleva les restes fins els forns i una sèrie d'elements que permeten extreure energia del procés en forma d'aigua calenta i electricitat. Es planteja, doncs, una distinció entre la part “mecànica” del procés i la “tècnica” de transformació, que treballa amb elements manufacturats –tubs, conductes, generadors, filtres... – dissenyats com un conjunt des de l'enginyeria. En conseqüència, es projecta la primera com una arquitectura de grans caixes cúbiques, i simplement s'ordena i exterioritza el potencial expressiu de la segona. Els materials utilitzats per donar textura als diferents volums cúbics són bàsicament el formigó in situ, els prefabricats de formigó en placa i la planxa de ferro galvanitzat col·locada horizontalment en l'interior del bloc de formigó vist.Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicAmpliació de la Clínica Corachan (Fase 2)Estació Can Ros de FGC
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El petit baixador de Sant Vicenç dels Horts, a les afores de la petita vila rural, ha quedat en el centre de la nova ciutat del cinturó metropolità. La línia, per la topografia, transcorre elevada respecte al nucli històric i a nivell amb la perifèria posterior. Mai ha existit més que una plataforma i un innombrable pas inferior, baix i estret. El projecte fa coincidir l’estació soterrada i el pas peatonal a través. Cadascuna de les dues vies salva en biga pont l’espai del vestíbul i deixa entre elles una entrada de llum natural que coincideix amb l’ample de l’única andana central. La marquesina que el cobreix es prolonga com a coberta d’aquest espai, que ofereix d’aquesta manera una dimensió i un caràcter adient a la seva funció pública. Per a separar els trens d’aquest pou de llum i evitar la pluja s’alcen dues parets exentes retallades com a metàfora del ferrocarril.Estadi Olímpic d'Hoquei de Terrassa
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Josep Maria Domènech, Carles Escudé Muncunill, Gabriel Mora i Gramunt
La zona esportiva Abat Marcet a Terrassa, d’unes 14ha d’extensió, havia de ser remodelada per allotjar les competicions de hockey herba del Jocs Olímpics de l’estiu de 1992. El tractament de la peça principal fou l’origen de tota la intervenció. Es tracta d’un inacabat estadi semisoterrat amb dos nivells de grades. Es desaconsella la creació d’un tercer nivell en alçada i es proposa soterrar les que haurien estat parts emergents per a no entrar en competència amb les edificacions veïnes i la vista de la perifèria. Per altre banda, la tribuna principal s’aireja i es distingeixen les estructures de ferro de les de formigó, endarrerint el pilar de tensió de la secció principal i obtenint una llarga i corbada “estoa” de fins pilars com a nova i emblemàtica façana. Quatre altes torres metàl·liques d’il·luminació, contrapesades per lleugeres marquesines en equilibri inestable emfatitzen les cantonades. La resta d’àrees es tracten, conseqüentment, de la mateixa manera: modelat de l’espai horitzontal mitjançant terrasses, murs, cobertes transitables –tals com l’entrada del gimnàs semisoterrat –, puntejat per un camp d’objectes com claraboies triangulars, torres d’il·luminació, grans cobertes corbades en peces aïllades...Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Reformes i RehabilitacionsEstadi Olímpic d'Hoquei de TerrassaCentral Telefònica de la Vila Olímpica de Barcelona
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El Pla Especial de la Vila Olímpica proposa una sèrie d'edificis porta, a cavall entre la fi de l'Eixample i l'ordenació pròpia de la Vila, a tocar del mar. Es tracta d'edificacions singulars no destinades a residència sinó a activitats diverses, com ara els serveis. L'Avinguda Icària esdevé un dels principals eixos comercials de la Vila i compta amb quatre d’aquests edificis singulars. La Central de Telefónica es situa a la confluència amb Joan d'Àustria. L'hem plantejat com la unió de dos cossos independents, tant en el sentit funcional com estètic. Resten units per un pont sobre el carrer i un soterrani comú. El volum de planta rectangular, pràcticament cec, conté els equips i maquinària telefònica, mentre que l'el·líptic i vidrat, les oficines. El cos prismàtic queda aplacat en pedra, amb una façana desplomada que es retreu per aconseguir més espai interior. L'el·líptic, es revesteix de planxa ondulada d'alumini, adoptant aquesta geometria per aconseguir esveltesa, doncs té menor alçada. La unió per sobre el carrer conté les rampes de comunicació i una sala polivalent de descans amb vistes a la muntanya i al mar. Les dues figures creen una tensió formal interessant pel que suposen aquests edificis simbòlics de la Vila, resolent el pesat problema iconogràfic d'un pas, pont o portal i oferint una convenient imatge d'edifici públic.Premis Bonaplata
Menció Especial. Categoria: Arquitectura - Nova Realització IndustrialPlanta Incineradora de Residus Sòlids UrbansPremi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis ExistentsEstació Sabadell-Estació de FGCConjunt de 90 Habitatges Socials
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El barri de Torreguitart, començat a construir a mitjans dels anys vuitanta amb edificis de maó vermell rigorosament alineats, s’havia de completar en un dels seus finals, en una de les principals interseccions del cinturó viari de Sabadell sobre el qual, en gran part, es recolza. La proposta, llògicament, es basa en la continuïtat dels blocs, introduint-hi però un trencament en forma de Z, alliberant així l´espai davanter, assolellat, obert al “desordre perifèric”, allunyat de l’encreuament viari i elevat sobre el trànsit, per tal d’oferir un major comfort i domini visual sobre l’entorn. Pavimentada amb la mateixa argila vermella de la façana s’ofereix com una “plaça” i porta d’entrada a l’ombrívol “parc” posterior. La plaça queda limitada amb el cinturó viari per un bloc d’habitatges més baix de maó clar que s’adapta millor en escala i dóna un final a tot el conjunt. La reglamentació dels habitatges de protecció oficial pràcticament impedeix qualsevol variació tipològica. En aquest projecte s’han obtingut petits avanços mitjançant la col·locació de l’ascensor i les entrades en façana, aconseguint així vestíbuls i replans assolellats i una estructuració de l’habitatge a partir de les estances públiques cap a les privades a mesura que avancem cap a l’ interior.Centre Operatiu i Tallers Centrals de FGC
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Tres grans peces i un petit nucli de control fix entre grans paisatges de vies eren el punt de partida del centre operatiu dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Rubí, on es centralitzen els tallers i part de les oficines, allunyats així de la congestió de l’àrea metropolitana central. Es tracta d’ una intervenció de gran escala –la nau gran té més superfície en planta que una illa de l´Eixample de Cerdà– pròxima al casc urbà de Rubí i a l’ autopista B-30. La nau de tallers, de 90x130m queda dividida en tres llums principals, ja que la necessitat de disposar de tres ponts grua treia sentit a una única llum. Cadscuna d’elles està salvada per una encavallada idèntica que es desplaça amb la corbatura de la coberta, valorada per una llum zenital contínua. Aquesta nau d’acer està envoltada per una estructura de dos pisos de formigó prefabricat –dues tècniques diferents i una possibilitat de repartir competències, plaços i treballs–. En conseqüència, s’alternen també les plaques de formigó i les planxes lacades ondulades d’acer. En un dels testers s’acopla al cos d’ oficines, els menjadors, els espais de separació o sales de conferències amb formes més lliures, totes més maclades i adaptades als límits del terreny, i obertes amb un enfinestrament panoràmic a la visió de la mobilitat metropolitana dels propis trens o de les autopistes properes.Ampliació de l'Estació Universitat Autònoma de FGC
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Enfrontar la petita estació de 1984 a una major i complexa estructura necessària per l’establiment de la doble línia –desapareix el cul-de-sac inicial– suposa una dificultat conceptual important. L’estació existent s’havia plantejat com un mur paral·lel a les vies del tren que presentava, en cada un dels seus costats, dos episodis ben diferenciats: la lleugera marquesina, suspesa del propi mur per cables, i el cos compacte en el que s’obria el gran arc rebaixat d’accés i que contenia les dependències de l’estació. En el nou plantejament es manté la idea del mur i de la marquesina, però amb una formalització diferent al primer projecte. La nova estació està concebuda com una gran nau d’una sola llum salvada per bigues vistes de perfil especial que sobrepassen el tancament de la façana principal, permetent, així, un espai exterior de transició en l’accés a l’estació. Aquestes bigues es bifurquen una mica abans de travessar el mur que separa l’andana i suporten, com si fossin tirants, la marquesina que la cobreix. Igual que passava en la primera estació, en les zones del mur que no hi ha edificació, els tirants de la marquesina queden compensats per contraforts. Una lleugera coberta metàl·lica corba, que sobrepassa els tancaments i el propi mur, embolcalla tot el conjunt.Estació Sabadell-Estació de FGC
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
La línia dels FGC, a la seva arribada a Sabadell, es soterra en arribar a l’estació. L’antic edifici, pur català ferroviari, situat en un solar esquitxat de tipus edificatoris diversos, i enfonsat en gran part per la trinxera de la pròpia línia, mal emplaçada i disfuncional; gairebé no deixava espai per alguns arbres ni per l’entrada de carruatges, convertida en aparcament de cotxes. El recobriment de la trinxera i l’emplaçament de la nova estació al punt més proper dels carrers perimetrals que proposa el projecte, permet eliminar en gran part la barrera del ferrocarril, mitjançant el salt peatonal. L’estació, similar en volum al seu context, se situa en l’eix dels dos carrers que uneix. S’ofereix clarament visible, així com des del fons del park & ride proposat. L’edifici s’estructura en murs de totxo vermell i ocre i amplis plans horitzontals de formigó. S’ofereixen espais protegits, aptes per al creuament de circulacions i, al mateix temps s’enmarquen les construccions contigües o el dispers fluïr de trens i autopistes properes. El salt entre l’entrada superior –el vestíbul s’obre visualment cap a les andanes– i les plataformes s’ha realitzat també en horitzontal, a partir de l’àmplia estructura de vidre acabada en un dintell de formigó, suportat per un pilar arbori. Així doncs, es distingeix certa monumentalitat a l’entrada soterrada del tren, oposada al caire més distès de la marquesina de l’aparcament.Casa MS II
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
La reforma consisteix a convertir dos apartaments en un de sol de 80 m2 per habitatge de segona residència. Aquests dos apartaments estan situats en un edifici de 50 apartaments fets als anys 70 per alguns components de l’Estudi PER. Els elements bàsics a l’hora de plantejarse l’actuació, que es considerava que s’havien de preservar, són els següents: les parets estructurals fetes amb gero de 15, deixades vistes i pintades de blanc, formen dues crugies de 4mx9m amb una forma esbiaixada als extrems. Aquestes dues crugies formen una unitat dins el grup d’apartaments i estan separats pels costats dels altres apartaments per uns patis d’il·luminació i ventilació de 50cm d’amplada. Un altre element important és la meravellosa vista cap al poble de Cadaqués i el mar, a través d’uns grans finestrals. Totes les divisions interiors i els terres són fets de fusta contraxapada tipus “Permali”. Les portes, del mateix material, són totes corredisses i permeten unificar o dividir els espais a conveniència. Tot l’habitatge està altament equipada i tecnificada, cosa que permet utilitzar-la indistintament a l’hivern i a l’estiu.Premis Bonaplata
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Nova Realització IndustrialCentre Operatiu i Tallers Centrals de FGCInstitut Mollet del Vallès
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Situat a l’extrem d’un barri de nova creació de disposició i arquitectura molt regular, el nou complex escolar s’organitza al voltant de tres patis que s’adapten al terreny i tenen diferent funció i caràcter. El primer fa d’entrada amb l’accés per sota de l’estructura pont de la biblioteca. Al seu entorn s’obren les peces més públiques: sala d’actes, biblioteca i gimnàs. El segon és el pati central, tranquil i tancat. L’últim, més obert, acull el paisatge i la vegetació dels voltants. El pati de jocs i el d’entrada separen l’ampli i proper conjunt d’habitatges, de manera que el passadís principal se situa en façana, darrera d’un mur de maó amb petites obertures. Les parets que li són ortogonals, es tracten amb planxa de ferro galvanitzada, col·locades horitzontalment, per aconseguir l’efecte de lleugeresa.Premi FAD
Finalista. Categoria: Interiorisme - Obres de Decoració d'Espais InteriorsCasa MS IIPremi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis ExistentsInstitut Mollet del VallèsEscola Ramon Fuster (Fase 1)
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
L'escola desenvolupava les seves activitats en un petit grup de torres contigües a la ciutat-jardí de Bellaterra. L'associació de pares, en decidir la construcció de nova planta, van proposar un model similar. El projecte planteja tres edificis independents destinats, respectivament, a ensenyament de primària, secundària i serveis. Cadascun d'ells es desenvolupa en tres plantes en alçada, unides en el seu centre de gravetat per un pas exterior adossat al mur de contenció del carrer. Disposen del seu propi accés. Dels edificis plantejats, només se'n construeix un en la primera fase. Les següents fases serien construïdes per l’estudi MORA-SANVISENS Arquitectes Associats.Illa Fleming
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El criteri escollit és el de projectar tres volums prismàtics de volumetria elemental; de manera rectangular el primer i de planta quadrada els altres dos. Aquests volums harmonitzen amb les edificacions i tipologia de la zona, que és d’edificacions aïllades, donant permeabilitat visual, sobretot a la Ronda del General Mitre. L'interior de la mançana (coberta de les sales del multicinema) és tractada com una zona ajardinada d'ús privat i la plaça deprimida emmarca i relaciona les edificacions en la cantonada. Les façanes, elements molt rellevants, presenten dos formes discontinues, assolellades amb unes grans persianes corredisses que les fan contínuament canviants i les que donen al cinturó sorollós i al nord, més cegues i tectòniques.Fàbrica Sinel
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El complex comprèn: les naus de fabricació, els magatzems logístics de 16m d'alçada, les oficines pròpies de la fàbrica i les que pertanyen al holding d'empreses (situades en primera planta), a més d'un edifici aïllat que conté els vestuaris i la cantina. Les oficines emboliquen la nau de la fàbrica, es situen fent front a un bosc amb magnífiques vistes i formen una T de dos nivells creant un gran porxo d’entrada al conjunt. L’edifici és d’estructura metàl·lica. Pel que fa als materials de tancament, són plaques prefabricades de formigó a la zona de fàbrica i xapa miniona a oficines. El complex està dedicat a la producció d’etiquetes industrials. Conté dues empreses, Caposa i Sinel. Comparteixen les instal·lacions de fabricació i les oficines. Els espais, doncs, s'han hagut d'organitzar de forma dinàmica perque permetin certa flexibilitat, sobretot de cara al futur.Escola Ramon Fuster (fase 2)
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor).Premi FAD
NominatFàbrica SinelPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaIlla FlemingGimnàs per a l'Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
L'edifici poliesportiu, que conté un gimnàs infantil i uns vestuaris, es col·locà sota les pistes esportives existents tot aprofitant el fort desnivell del solar, doncs s'havia de soterrar degut a raons circumscrites al Pla Especial. Es crea una façana a cara nord, per on l'edifici rep la llum, els accessos a diferents nivells de l'edifici i una entrada independent per l'Avinguda Foix.Escola Ramon Fuster (fase 3)
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor).Estació de Metro L4: El Maresme-Fòrum
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
L'estació soterrada de metro Maresme Fòrum es construeix per accentuar l'arribada del transport públic al recinte del Fòrum de les Cultures 2004. Aquesta estació pertany al traçat de la línia L4, existent i en funcionament. L’obra s’executà a cel obert i amb grans dificultats constructives, ja que havia de ser compatible amb la circulació dels trens. El projecte inicial s'estructurava a partir de la seva secció i consistia en col·locar la galeria d'instal·lacions i ventilació sota les andanes, deixant lliure l'estructura que cobreix l'estació. Per raons econòmiques i de terminis d’obra es va realitzar un segon projecte que, tot i disminuir tant el cost de l’estructura com el temps de construcció, obligava a passar les ventilacions de l’estació pel sostre, emmascarant la claretat de la secció principal. Aquest canvi obligà a replantejar el disseny inicial, projectant un sostre intermig sobre les andanes pel pas d’instal·lacions (electricitat, ventilació, senyalització i telecomunicacions). Aquest sostre consisteix en unes estructures que suporten safates metàl·liques per servir de filtre i, alhora, de pantalla difusora de la il·luminació de les andanes deixant, en un segon pla, les instal·lacions de renovació d'aire. La decisió adequada del material, el disseny i les corresponents relacions es converteixen en la clau del projecte. L'estructura és de murs pantalla, amb l'andana coberta mitjançant grans bigues prefabricades de formigó postensat. Els sostres estan revestits amb cel-rasos de malla metàl·lica unint els espais de recepció (vestíbuls) i circulació (passadissos i andanes), aquesta malla contínua filtra la llum, amaga les instal·lacions i serveix de suport per a la senyalització. El revestiment dels murs pantalla en vestíbuls i passadissos són peces de granit de 20x100cm suportades amb elements metàl·lics. A les andanes les pantalles estructurals estan revestides per lloses prefabricades de formigó de 126 x 300 col·locades verticalment. Les zones on no es pot aplicar el mòdul de revestiment, com els espais destinats a ascensors i escales, són de xapa d’acer inoxidable. Els objectes funcionals -taquilles, papereres, senyalitzacions i ascensors- s'unifiquen utilitzant el vidre i l'acer inoxidable en el seu disseny. Els bancs de les andanes són peces de formigó prefabricat de 60x200cm recolzades sobre perfils de ferro. Tota l'estació està pensada per tal que els materials i el disseny dels espais tinguin la màxima durabilitat i seguretat, evitant la degradació i potenciant la mobilitat i accessibilitat de tots els tipus de passatgers.Casa MPS
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
La casa es troba al Ros, una de les cales que conformen la gran badia de Cadaqués. Situada davant de mar, a primera filera, i aixecada respecte del passeig de la riba, just per no veure els cotxes i els vianants. Urbanísticament, encara que a prop del casc antic, té una qualificació d'edificació aïllada. La parcel·la és petita, d'uns 480m2, amb una orientació sud-oest. L'edificació és un volum compacte de geometria simple com moltes altres construccions de Cadaqués. A aquest volum se li afegeixen elements lleugers: pèrgoles, tendals, persianes, branes i emmarcats de finestres que protegeixen de la intensa llum i li donen la textura de les ombres. El volum de la casa és esglaonat per l'aplicació de l'ordenança municipal que obliga a retardar la planta pis, recolzant-se sobre unes plataformes o bancals que baixen cap al mar. La coberta està en contrapendent per a donar més alçada a la façana de mar que recull la pèrgola de la planta pis. En la primera plataforma hi ha la zona d'estar-menjador; en la segona, la piscina; i en l’ última, el jardí. Des de la planta primera es veu el conjunt de plans esglaonats que, juntament amb el mar, formen un patchwork de colors i materials diferents. La piscina es desplaça del centre de la parcel·la ocupant un espai lateral entre la casa i el carrer, distorsionant així la seva simetria frontal. L’accés es produeix pel carrer lateral. L'entrada principal s’obre amb una gran vidriera que mostra l'escala que vincula les plantes i dóna llum al soterrani. S'ha donat accés al mar a través d'un conjunt d'escales que van comunicant les plataformes i tenen continuïtat fins a la terrassa de la planta pis. La continuïtat entre l'interior i l'exterior en la façana principal és reafirmada per la unitat del terra amb una pedra caliça de color verd-grisós que es confon amb el mar. Les parets interiors perimetrals són de totxo pintat per tal de donar una textura similar a les construccions antigues de pedra encalada. L'altre material és la fusta de taulell marí amb què es revesteixen els interiors, les divisions, els mobles i els sostres que volen recordar el confort dels camarots dels vaixells.Casa PS
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
La casa projectada és un volum elemental prismàtic, de dues plantes, amb coberta a dues aigües, empotrat a la pendent del terreny i orientat a sud i a les vistes. Degut a la seva llargària es divideix en dos cossos sota la mateixa coberta, separats per un porxo on es situa l'entrada, en planta baixa. A la planta pis es converteix en una galeria de distribució cap a la zona de dormitoris dels fills o la sala d’estar i apartament dels pares. Aquesta galeria fa, a la vegada, de vestíbul i zona de relax. La casa es construeix amb materials de la zona seguint les estrictes ordenances municipals. La coberta és de teula àrab i les parets de pedra seca i fusta. L'estructura de la casa és, en planta baixa, de pilars i llosa de formigó vist i, en la planta pis, de pilars i coberta d’encavallades, ambdós de fusta, que es converteixen en protagonistes espaials de l'interior de l'habitatge.Casa Vehí
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
En el paratge de s'Alqueria, a Cadaqués, les ordenances són tan restrictives que condicionen tot tipus d'arquitectura. Les edificacions tan sols poden tenir una planta, la coberta ha d'ésser inclinada i amb teula i les parets han d’estar revestides o construïdes en pedra local. Aquestes mesures, que en principi s'estableixen per garantir l'èxit de la integració de les edificacions en el paisatge, no aconsegueixen el seu propòsit, perquè la qualitat arquitectònica, que és el que domina, es independent d’aquestes tres condicions establertes. L’habitatge projectat s’adapta a aquestes mesures proposant tres volums coberts amb una sola pendent, formant dos d'ells una ‘L’ orientada a sud, oberta a les vistes de la cala de s'Alqueria i protegida del vent de tramuntana que bufa del nord. Aquests tres volums recullen un seguit de tres espais: un d'entrada a l'habitatge, on es converteix en porxo pels vehicles; el segon, obert a sud, abraça unes plataformes a diferents nivells a les que s’inclou la piscina; i el tercer, a un nivell més baix, es l'entrada als serveis i al garatge soterrat.Ampliació i Reforma de l'Escola Caritat Serinyana
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
Entrant a Cadaqués, a la riba esquerra i fent front a la vila Vella, es troba l’Escola Caritat Serinyana, edifici construït el 1924 d’estil clàssic d’influència francesa. Cap als anys 80 es realitza una reeixida ampliació amb el nou ordre arquitectònic; una franja blanca allargada. L’última operació consisteix en la segona i definitiva ampliació de l’escola Primària i la nova creació de l’Institut de Secundaria amb els corresponents espais comuns; menjador, sala polivalent, vestidors, administració, etc. i també la ubicació de tres pistes esportives. Aquest conjunt escolar actual representa un augment de superfície important, de més de 4.200m2, un fort impacte per la imatge fragmentada de petit gra que caracteritza la morfologia constructiva de la vila. La nova proposa són unes edificacions lineals i esglaonades en tres nivells amb un llenguatge neutre, emprant la pedra, extreta de la mateixa obra, evocant les “bancades o travesses” agrícoles, característiques del paisatge de Cadaqués que s’adapten perfectament a la topografia del terreny i es mimetitzen amb ell. L’edifici lineal resultant té una longitud de 150m i el conformen exclusivament els espais de les aules, que s’agrupen de dos en dos formant a la vegada una estructura fragmentada que ressalta l’abstracció geomètrica, evitant la monotonia. Sobre els tres nivells i ha amb contacte amb el terreny rocós es situen les pistes esportives separades per les edificacions que contenen els serveis comuns. Les edificacions són d’estructura de formigó deixat vist i els tancaments de pedra extreta de la mateixa obra i executada en sec com es feia antigament. El resultat és un gran conjunt d’edificis que respecten la memòria i harmonitzen amb el lloc; edificis negres que fan un esforç per trobar la mida adequada, per desaparèixer educadament davant de l’esclat blanc de Cadaqués.Biblioteca Esteve Paluzie i Plaça de la Constitució
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Josep Emili Hernández-Cros, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
L'edificació es situa a la part nord de la Plaça de la Constitució, a l’eix amb l’avinguda del Dr. Moragues i lleugerament desplaçat a un costat per suggerir i connectar el pas cap als carrers Estoril i Nàpols, a l'altre costat de la futura ‘Interpolar’. L'edifici, estructurat en tres plantes desplaçades, de soterrani a planta pis, crea un gran voladís en la zona de connexió entre el dos barris. Una gran part de la biblioteca es preveu soterrada per tal d'aprofitar la màxima superfície de la plaça i per minimitzar l'afectació volumètrica en les actuals construccions de l'entorn. Aquest soterrani està ventilat i il·luminat per un pati de parets totalment vidriades, i cobert amb una pèrgola de lames orientables per tamissar la llum. El pati també il·lumina part de la planta, que ja ha sofert un desplaçament, donant accés a la plaça. Aquest mecanisme d’il·luminació culmina en la planta segona. El pati de llum produeix una fisura al llarg de tot l’edifici; per l’altre part, l’edifici és molt tancat en les seves façanes perimetrals. El conjunt de la planta baixa de la biblioteca està organitzat de forma que sigui accessible i permeable a la circulació dels usuaris. A un extrem es situa el bar-cafeteria i la sala d'exposicions, connectats a la biblioteca, podent ser utilitzat amb total independència d'aquesta. L'accés principal, obert vers la plaça, amb els espais d'informació i referència, l'àrea de fons general, espais de música, imatge i consultes informatitzades també es troben en planta baixa. En planta soterrani es situa la resta de la zona de fons general, espais de suport, espai d'estudi, espai multimèdia i cambra de magatzems, dipòsits i instal·lacions. A la planta pis està la zona infantil i la zona de treball intern. L'espai de zona infantil està connectat al pati-jardí amb un porxo cobert. L’estructura és de murs i pilars portants de formigó armat. La façana és ventilada de peces de granet.Estació de Metro L9-L10: La Sagrera
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
La Generalitat de Catalunya actualment està portant a terme les obres d'infraestructura del túnel i estacions de la nova línia de Metro L9-L10. Per encàrrec de GISA es redacta el projecte de condicionament interior i accessos de l'estació de La Sagrera L9-L10. La intervenció es centra en el projecte d'instal·lacions pròpies de les estacions i el tractament dels interiors en relació a tancaments i divisòries, paviments, revestiments, cel rasos, disseny dels elements de l’andana i previsió de la ubicació dels elements d’equipament de peatge i venda i de senyalització segons prescripcions del projecte específic per a L4 i, temporalment L9. La característica principal d'aquesta estació és la profunditat a la que està l'andana respecte els punts d'accés (aprox. 37m). Aquesta condició ha estat la que ha definit la geometria, tant de l'estació com de la forma d’accedir a l'andana. L'accés es realitza des del vestíbul principal de la L5, per tant l'àmbit del projecte comença directament a l'interior de l'estació. Els paraments verticals laterals de les diferents plantes es revesteixen amb panells retro il·luminats i acer inoxidable, en canvi la paret frontal respecte a les escales mecàniques que donen accés a les andanes es reserva per una composició de panells de Trespa de diferents colors de l'artista Pere Bellès. El cel ras del vestíbul principal es projecta d’un entramat quadriculat de perfils metàl·lics i relliga que diferencia aquesta planta de la resta amb cel ras de plafons d’acer inoxidable prefabricats. Les andanes es revesteixen amb panells de Trespa prefabricats disposats a manera d'escates.Escola Ramon Fuster (fase 4)
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
L’escola Ramon fuster està construïda per un conjunt de tres edificis aïllats ,units per una passera comuna, que s’han col·locat esglaonadament entre el 1992 i el 2000; ara es construeix un quart edifici per ubicar l’aulari de l’ensenyament secundari, una sala d’actes, un gimnàs i, en coberta, una nova pista poliesportiva. La nova ampliació està situada en un terreny boscós de fort pendent, i separat del conjunt per una rampa d’accés de vehicles. Morfològicament, es tracta com un edifici formalment diferent, ja que no té coberta de planxa com la resta d'edificacions, i té una forma més elemental degut a la ubicació de la pista en coberta. El volum es revesteix amb xapa miniona vertical de color gris fosc, gairebé negre, rascant una imatge oposada i integrada amb el bosc.Noves Estacions Vallparadís Universitat, Terrassa, Terrassa Nacions Unides de FGC
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
Per encàrrec d’Infraestructures.cat es redacta el projecte de perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Terrassa de les estacions de Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord, Terrassa Nacions Unides, a més de la reforma de l’estació de Terrassa Rambla i de les sortides d’emergència i túnels. La principal característica d’aquestes estacions és que totes estan soterrades a una profunditat de 20-26m i, en superfície a carrers o parcs, només emergeixen els edicles d’accés, sortides d’emergència i elements de ventilació. Les estacions es realitzen en dues fases. En la primera, realitzada per les enginyeries, preveu les infraestructures d’obra civil del túnel, així com l’estructura i volumetria de les estacions. Aquestes són grans edificis rectangulars soterrats, de diverses plantes i amb diferents usos segons l’estació: terciari, plantes d’aparcament, zones d’instal·lacions, a més dels vestíbuls i andanes de FGC. En la segona fase es realitza l’acondicionament de les estacions. Les intervencions es centren en el projecte d’instal·lacions i el tractament dels interiors en relació a tancaments i divisòries, paviments, revestiments, cel-rasos, disseny dels elements en vestíbuls i andanes i ubicació dels elements d’equipament, peatge, venda i senyalització per a FGC. En el disseny resultant d’aquestes estacions, encara que en situacions i requeriments molt diferents en cadascuna, s’ha intentat donar una imatge comuna i integradora -tant en vestíbuls com en andanes- de forma que el viatger, en entrar al recinte i moure’s pels seus interiors, percep una unitat de materials i acabats, amb lleugeres diferències en els colors -identificatius de cada estació i en l’adaptació de les solucions constructives degut a les diferents característiques de cada estació.Nau-Museu de Material Històric FGC
AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor, Carmina Sanvisens Montón
Es tracta d'una intervenció d'ampliació a gran escala de la nau de tallers i edifici principal del Centre Operatiu de FGC a Rubí amb tres principals objectius: - Cobrir l'antiga via de proves dinàmiques per a emmagatzematge i museïtzació de diverses unitats històriques. - Donar una nova façana i imatge vers el carrer d'accés al Centre, tot donant major privacitat als habitatges del nucli suburbà més proper. - Actuar com a expositor de les unitats històriques vers l'aparcament i accés a les oficines del Centre. L'envergadura de la nau de tallers i oficines —amb major superfície en planta que una illa de l'eixample Cerdà— i la longitud de la via de proves dinàmiques a cobrir, requerien d'una intervenció contundent i simbòlica, que a la vegada donés continuïtat material i volumètrica al Centre i aportés una imatge contemporània en sintonia amb els requeriments actuals de la institució. Es projecta una llarga estructura contigua a la nau de tallers de 173,00m de longitud i secció contínua en forma d'arc que evita el problema de distinció entre façana i coberta i que, recolzant-se al mur de formigó existent que delimita el perímetre del Centre i separant-se formalment de la nau de tallers, crea una òptima transició entre les cobertes corbes i inclinades ja existents i el carrer, vers el qual n'esdevé la nova imatge. Aquesta estructura és revestida per l'exterior amb xapa llisa contínua amb unió de pestanya, evitant qualsevol junta en secció i aportant un ritme continu en tota la longitud de la nova nau, només interromput per l'escala d'emergència —un volum expressament singular, exempt de l'estructura principal— i per la grafia de grans lletres corporatives que subtilment presenten la institució i remarquen l'accés principal. En l'interior, aquesta estructura es presenta de forma racional i totalment nua, potenciant la seva bellesa tectònica i marcant un ritme constant que sorprèn per la seva longitud. El revestiment interior del tancament en arc és també de xapa —aquesta grecada, embotida, micro-perforada i disposada sobre grans gruixos d'aïllament tèrmic i acústic— per tal de minimitzar la reverberació interior i la contaminació acústica vers l'exterior, en cas de moviment puntual de les unitats històriques. En arribar a l'accés principal al Centre, la nova nau s'obre vers les oficines mitjançant una gran façana vidriada de dalt a baix que permet observar les unitats històriques des de l'exterior, a mode de gran aparador patrimonial. Aquesta façana es desintegra en un volum irregular més baix en arribar a l'extrem de la nau, remarcant-ne el seu accés mitjançant un doble pilar i deixant veure part de la cara interior de la coberta en forma d'arc. Aquest final de nau descompost i més lleuger, s'adapta de forma més amable al conjunt d'elements de l'accés principal del Centre i deixa encara entreveure la nau de tallers original des del carrer. En definitiva, una gran i contundent intervenció infraestructural que reforça la imatge ferroviària del Centre per mitjà de la seva extensa longitud i permet allargar la vida útil d'un dels conjunts més singulars de FGC.Premis Bonaplata
Guardonat / Premiat. Categoria: Béns MoblesNau-Museu de Material Històric FGCBibliografia (68)
Rutes i Apunts (5)
Societats
