Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte nascut a Barcelona i titulat per la ETSAB el 2001 realitzà els cursos de doctorat a Madrid (ETSAM, UPM). El 2002 s’establí a Lleida on inicià el seu estudi propi. A través d’ell ha anat realitzant projectes diversos en mida i tipologia. Els múltiples llocs i companys de viatge, amb qui ha pogut teixir complicitats, han enriquit el treball realitzat i des del 2015 s’establí a Escòcia, des d’on ha ampliat el seu camp de treball però des d’on continua vinculat al territori. En l’aproximació al lloc i l’entorn busca respondre a la necessitat personal d’habitar-lo, aportant una mirada genuïna a tot allà i allò on actua.
Des del 2021 compagina la pràctica professional amb la vessant acadèmica, com a professor associat a la Manchester School of Architecture.
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
8 Miradors al congost de Mont-Rebei
El Montsec. Una muralla calcària d’est a oest. Per travessar-la els dos Nogueres l’erosionaren, esculpint-hi dos magnífics congostos, Tarradets i Mont-rebei. D’ells només Mont-rebei es mantingué verge. S’hi esculpí un camí a la roca. L’embassament de Canelles, a l’ampliar-se, colgà aquest camí. S’hi esculpí un segon camí, a mitja alçada del precipici. Un tall net i violent a la roca que mostra, fora l’aparença grisosa, els tons marronosos i groguencs de les seves entranyes. Un tall que dona l’escala del lloc i mostra que aquelles penyes són encara més abismals. Ara l’aire penetra a la roca per l’escletxa del camí, la deixa suspesa. Un cop més, aquí està complementada la naturalesa i la mà de l’home. L’actuació presentada consistia a situar uns bancs – miradors al llarg del camí. per permetre la contemplació pausada i serena de l’entorn. S’escolliren vuit llocs privilegiats, aptes per a fer un descans. Cada lloc té el seu caràcter, ofereix diversos matisos del paratge. Cada banc s’havia d’adaptar a la forma que el seu lloc li reclamés, de tal forma que el caminant pot anar descobrint aquestes individualitats, que es mantenen en una mateixa actuació de conjunt. Fruit del diàleg amb el lloc i la vora van néixer els bancs. La vora, el límit del camí, prengué un valor altíssim, té un valor escultòric. La reacció estètica que ens crea aquest paratge està determinada per com és el límit del camí amb el buit, la vora, i per això se la preserva. Els bancs havien de ser plataformes horitzontals, suspeses dins l’escletxa de la roca. A la vegada són independents de la vora: a cops s’hi sotmeten, altres la sobrepassen i estan damunt del buit, i d’altres s’internen en el camí. Són elements modulars de fusta i acer, senzills, geomètrics i contundents, que realcen totes aquelles qualitats i riquesa de formes de la Naturalesa. Callen per tal que parli ella. -
Mostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)
Guardonat / Premiat. Categoria: Espais Urbans i Intervencions en el Paisatge8 Miradors al congost de Mont-RebeiCentre d'Interpretació de les Pintures Rupestres de la Roca dels Moros del Cogul
Prudenci Español Pons, José Ángel Hidalgo Arellano
L'edifici prepara el visitant per apreciar les pintures rupestres que vetlla. Situat al tall produït per l'antiga carretera, l'edifici és una porta cap a les pintures i frontissa en la topografia. Sota terra, ens condueix a un espai essencial, com una cova, tensat per les escletxes i passos de llum. Una caixa de formigó engloba el programa bàsic d'un centre d'interpretació. De l'edifici surt un recorregut en zig-zag que ens duu a la Roca, emergint del terreny. L'arquitectura es presenta nua, dura, extremada, soterrada, per oferir-nos un recorregut en escletxa cap a la llum, cap a la Roca, alliberant-nos paulatinament del ritme contemporani per contemplar les pintures. A la vegada, es planteja l'arquitectura amb vocació de paisatge, minimitzant el seu impacte i millorant l'estat previ. no es podrà dissociar l'edifici del lloc on està, ja que s'ha configurat a través dels elements conformadors del paisatge: la roca d'accés, murs, textures, visuals, pendent del terreny, aliniacions...Mostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)
SeleccionatCentre d'Interpretació de les Pintures Rupestres de la Roca dels Moros del Cogul