Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Més de cinquanta anys des de la seva fundació RBTA es manté en la primera línia de la professió. En l’actualitat, l’empresa familiar està dirigida per Ricardo Bofill Levi i els seus fills, Ricardo E. Bofill i Pablo Bofill, i els seus socis Peter Hodgkinson i Jean-Pierre Carniaux. Des d’una antiga fàbrica de ciment reconvertida a les afores de Barcelona, RBTA aplica el seu humanisme visionari i la seva intel·ligència cultural en llocs molt diferents del globus terraqui. Format per un equip cohesionat, a la vegada que heterogeni, de professionals de més de vint nacionalitats l’estudi inclou arquitectes, urbanistes, interioristes dissenyadors gràfics i industrials. Aquest enfocament multidisciplinari i global promou una sensibilitat cultural que marca tots els seus projectes d’arquitectura, disseny urbà i interiorisme.
RBTA aplica una metodologia de treball participativa basada en el diàleg permanent entre els membres del seu equip, els seus socis locals i el promotors. Especialitzat en projectes d’escala urbana, infraestructures de transport, equipaments públics i comercials, vivenda social i de luxe, edificis d’oficines, el respecte de RBTA per les característiques específiques del lloc es manifesta a la seva capacitat per a gestionar una gran diversitat de projectes, equips, clients, llocs, estils, programes i escales. La companyia ha demostrat la seva gran capacitat per a abordar amb la mateixa implicació i sofisticació contextual ambiciosos projectes urbans, que actuen com a centres urbans generant relacions entre l’entorn i els seus habitants, i petits dissenys domèstics que contribueixen a millorar la qualitat de vida dels usuaris. Amb més de 1000 projectes en el seu port foli, RBTA destaca en l’escena arquitectònica mundial.
El respecte per la història és un tema recurrent a tot el treball de RBTA. La perspectiva històrica en el disseny arquitectònic permet a l’equip analitzar i interpretar de manera constant els trets diferencials de cada lloc i de la seva herència cultural. Desmarcant-se de les teories urbanístiques socialistes i modernes, que promovien la construcció de blocs aïllats i repetitius col·locats en grans espais oberts, RBTA defensa el model de ciutat mediterrània sostenible amb un espai públic be definit i traçat, amb carrers proporcionats i places. El tema de la vivenda social en països en vies de desenvolupament és una de les preocupacions prioritàries dels membres de l’equip. Adaptant-se al context local, el projectes residencial de RBTA garanteixen l’èxit social, financer i pragmàtic de cada operació. La habilitat de RBTA per a integrar la dimensió històrica en els seus projectes es tradueix en solucions innovadores als problemes socials del nostre temps.
Des de la seva seu de La Fàbrica, RBTA es manté fidel a la filosofia que va inspirar a l’equip fundador des de la seva creació a principis dels anys 60. Les seves propostes per a la Place de l’Europe de Luxemburg i l’ambiciós projecte de la ciutat de Moscú, que a més de dissenyar una nova xarxa de transport urbà incorpora grans espais verds, són coherents amb una nova forma d’urbanisme que integra la cultura urbana , la natura i la història. Altres projectes a gran escala, com a la Terminal 1 per l’aeroport de Barcelona, en la línia de l’anterior Terminal 2 construïda pels Jocs Olímpics de 1992, i l’icònic W Hotel Barcelona, inspirat a la tradició local, reflecteixen el respecte de l’equip per les seves arrels mediterrànies, definint nous estàndards de senzillesa, funcionalitat i luxe.
Projectes com a la torre residencial Shang Xian Fang a Shanghai, un edifici de vivendes de luxe a Miami i la seu del banc panameny Multibank, reafirmen la presència de RBTA al panorama arquitectònic actual. Treballs recents a Orient Mitjà i Nord d’Àfrica demostren la capacitat dels membres de l’equip per a treballar en contexts culturals i religiosos sensibles. El projecte Noble K’ouran Oasis a Arabia Saudí, amb un disseny circular inspirat en la tradició islàmica, aspira a convertir-se en una fita mundial d’innovació. De línies clares i proporcions generoses, l’equipament incorpora una àmplia varietat de funcions interconnectades i activitats a l’aire lliure relacionades amb el paisatge local i els valors de l’Alcorà. L’escola de Gestió Industrial a la ciutat marroquina de Benguerir és un nou hub tecnològic que incorpora conceptes tradicionals i moderns. El disseny sostenible d’aquest campus universitari recupera solucions vernaculars per a adaptar-se a les severes condicions climàtiques de la zona.
Altres exemples de projectes de recent construcció inclouen l’edifici Alexandria a Sant Petersburg, programa combinava de manera equilibrada vivendes, oficines i locals comercials. Com a exemple del treball de RBTA a la Federació Russa, el sobri disseny d’Alexandria respon al seu entorn històric i la seva privilegiada situació davant al riu.
Un dels elements que ha mantingut l’equip de RBTA a l’avantguarda creativa de la professió arquitectònica és el seu permanent esperit d’investigació. La curiositat combinada amb l’estudi de la forma i la matèria son constants en la seva evolució estilística, contribuint a l’original síntesis de les formes clàssiques i geomètriques que marquen els seus projectes. Entre 1990 i 2000, la investigació sobre la utilització del vidre i l’acer es va plasmar en nombrosos projectes d’oficines, seus socials i equipaments culturals.
Durant aquest període RBRA va produir un gran nombre de projectes ambiciosos i molt eficients per als clients de prestigi en l’àmbit públic com el Palau de Congressos de Madrid i la Terminal 2 de l’Aeroport de Barcelona, i per a marques com Christian Dior, Swift i Cartier. La torre de 77th West Wacker Drive a Chicago combina la tecnologia de un gratacel modern amb un vocabulari clàssic, mentre que el Citadel Center, en el numero 44 de la llista dels edificis més alts de Chicago, està dissenyat amb línies més modernes i depurades. Conciliant la modernitat amb la tradició, el disseny de la seu de BNP Paribas a París incorpora l’ús extensiu del vidre mentre manté les proporcions d’un temple clàssic. L’edifici Shiseido a Tokyo és un altre clar exemple de la diversificació estilística de RBTA. Situada al districte comercial de Ginza aquesta seu corporativa es va construir am els sistemes de construcció més avançats i va provocar una reforma definitiva a la normativa urbanística de la zona.
A principis dels 80 RBTA va consolidar la seva seu a Paris per a centrar-se en el disseny urbà i la construcció de vivendes socials a la regió. La construcció simultània de quatre projectes, Les Arcades du Lac i Le Viaduc a Saint-Quentin-en-Yvelines, Le Palais d’Abraxas, Le Théatre i L’Arc a Marnée-la-Vallée, Les Echelles du Baroque a Paris i Antigone a Montpellier, marquen un dels períodes més prolífics del despatx. Aquests grans projectes urbans recuperen les grans avingudes, els eixos de circulació central i la naturalesa monumental de l’arquitectura tradicional francesa. Durant dues dècades l’equip va treballar en el disseny inclusiu i la construcció del districte Antigone a Montpellier, més de 400.000 m2 de superfície construïda que inclou vivendes, oficines, comerços, equipaments i espais públics. El màster pla a gran escala reflexa l’organització d’una ciutat típicament mediterrània que honora el passat Renaixentista de Montpellier. Recorrent a l’arquitectura clàssica per a preservar l’escala i les proporcions humanes, Antigone trenca amb la monotonia de la construcció prefabricada per a crear “un palau per al poble”.
Els projectes de les “Noves Ciutats” franceses van motivar que al 1971 part de l’equip es traslladés a Paris. Durant aquest període RBTA va incorporar elements simbòlics en els seus projectes com a referència a l’arquitectura monumental francesa. Propostes de vivendes urbanes com La Petite Cathédrale i Les Espaces d’Abraxas representen la integració de les idees del moment respecte a la vivenda social per a la creació del que l’equip anomena “monuments habitables”. Les Espaces d’Abraxas aborda, a més, la qüestió de la manipulació de les formes clàssiques de l’arquitectura per a produir un nou concepte residencial.
Després d’abordar temes socials en el context espanyol, RBTA va aprofundir en els problemes urbans dels països en vies de desenvolupament. A principis de les 70 una part de l’equip es va instal·lar a Algèria per a col·laborar amb el govern algerià en la planificació urbanística i la construcció de vivendes. Aquest primer treball a Algèria va culminar dos anys més tard amb la implementació del projecte Poble Agrícola Houari Boumédienne a la zona sud-est del país.
L’estratègia arquitectònica de RBTA continua regint-se per una lògica geomètrica dirigida a l’organització dels elements a l’espai. Desenvolupat inicialment de manera teòrica en el projecte “La Ciutat a l’espai”, el seu enfocament formal es materialitza al 1975 amb la construcció de l’icònic projecte de vivenda social Walden 7. Aquest complex d’apartaments de disseny radical i grans proporcions inclou 446 unitats residencials distribuïdes en 14 plantes, que maximitzen tant l’escala com la complexitat. Els apartaments obtinguts per medi de la repetició de mòduls estan connectats a través d’impressionants patis interiors; exaltant l’estigmatitzada tipologia de vivenda social, el projecte va motivar replantejar el tractament de les àrees més desfavorides de la ciutat.
Els primers treballs de RBTA des dels anys 60 presentaven ja els detalls característics de l’arquitectura vernacular catalana. Un clar exemple d’allò és la primera vivenda unifamiliar construïda per l’equip a Eivissa, una casa de formes orgàniques al costat del mar que utilitza els materials i els sistemes de construcció tradicionals reflectint el genius loci de l’illa. Més tard, però sempre a partir del respecte per la cultura i tradició del lloc, l’equip obre el foc per abordar els problemes de planificació urbana a nivell local en el context social i polític de l’època. A mida que l’escala dels projectes augmenta, l’equip concep una metodologia formal per a abordar grans operacions públiques, sense sacrificar per allò el detall i l’especialitat dels treballs més domèstics.
Amb la seva visió inesgotable, els membres de l’equip de RBTA continuen la seva evolució pràctica i teòrica. La gran sensibilitat amb què afronta les transformacions socials del moment permet a RBTA abordar de manera única els projectes, aportant un valor afegit al seu treball. Independentment de l’escala, els projectes de RBTA son sempre emblemàtics en el seu context, sigui urbà o rural.
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
Llibre
Ricardo Bofill, Taller de Arquitectura / [editor: Andrew Ghadimi ; texts: Sofia Borges].
[Barcelona : the Author?], cop. 2013.
Llibre
Barcelona : Mediúscula, 2010.
Llibre
Tokyo : A.D.A. Edita, 1973.
Llibre
Barcelona : Blume, DL 1968.
Article de Revista
600 logements à Marne-la-Vallée.
Techniques et Architecture N. 343 (Sep. 1982), p. 95-100
Article de Revista
On No 42 (1983)
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!