Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
L'aeroport de Barcelona va ser objecte d'una important remodelació per passar de sis milions de passatgers a l'any a una xifra de dotze milions, doblant també la capacitat d'estacionament d'aeronaus. El projecte va incloure la instal·lació de dotze passarel·les telescòpiques per a l'embarcament directe als avions. La solució adoptada té en compte la configuració del camp de vol i en concret de la plataforma, estreta i allargada, que va haver d'ampliar. L'edifici terminal es va dissenyar en línia, aprofitant gran part de l'estructura existent, amb quatre molls modulars en forma de triangle que penetren el mínim a la plataforma permetent un millor aprofitament de la mateixa. Aquesta solució lineal, determinada també per la situació de la Terminal de càrrega i de l'edifici tècnic, es veu reforçada amb un element que remarca aquesta linealitat: un carrer de vianants elevat que agrupa els elements modulars, serveix de separació entre els costats terra i aire i permet una fàcil separació entre el passatge nacional i internacional. El passatge internacional usarà un edifici relativament separat de la resta de les instal·lacions. Un dels mòduls triangulars es destina especialment al pont aeri amb Madrid.
El disseny modular de l'aeroport va permetre la seva remodelació per fases, ja que no podia interrompre en cap moment el seu funcionament. Es va realitzar una nova façana, que representa una imatge totalment envidriada dels mòduls d'embarcament i del carrer elevat. Els passatgers en espera poden gaudir de l'espectacle de l'enlairament i aterratge dels avions des d'una posició privilegiada. Els mòduls triangulars disposen d'una altra sala d'espera a la planta baixa, destinada aquells passatgers que hagin de embarcar, a través de l'autobús, en aeronaus situades en posicions remotes. El carrer elevat, espina dorsal de l'aeroport, és element de comunicació entre tot l'establiment.
Mentre l'accés des del carrer fins als avions pot realitzar-se en un recorregut mínim, el carrer elevat, inspirada a la Rambla de Barcelona, permet als passatgers en espera passejar i gaudir dels diferents ambients de la mateixa en els seus diferents trams. El passatger té l'accés als edificis terminals a nivell de terra, amb connexió directa a l'aparcament i vials de circulació protegits per grans cobertes. La facturació i recollida d'equipatges es realitza a la planta baixa i la connexió entre plantes s'efectua gràcies a escales, escales mecàniques i ascensors. La ràpida evolució de la tecnologia aèria provocarà noves remodelacions en breu a tots els aeroports del món, encara que això no ha de minimitzar l'estudi del seu disseny arquitectònic, factor important per a la comoditat dels passatgers i la imatge de la ciutat.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Terminal 2 de l'Aeroport del Prat
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
L'aeroport de Barcelona va ser objecte d'una important remodelació per passar de sis milions de passatgers a l'any a una xifra de dotze milions, doblant també la capacitat d'estacionament d'aeronaus. El projecte va incloure la instal·lació de dotze passarel·les telescòpiques per a l'embarcament directe als avions. La solució adoptada té en compte la configuració del camp de vol i en concret de la plataforma, estreta i allargada, que va haver d'ampliar. L'edifici terminal es va dissenyar en línia, aprofitant gran part de l'estructura existent, amb quatre molls modulars en forma de triangle que penetren el mínim a la plataforma permetent un millor aprofitament de la mateixa. Aquesta solució lineal, determinada també per la situació de la Terminal de càrrega i de l'edifici tècnic, es veu reforçada amb un element que remarca aquesta linealitat: un carrer de vianants elevat que agrupa els elements modulars, serveix de separació entre els costats terra i aire i permet una fàcil separació entre el passatge nacional i internacional. El passatge internacional usarà un edifici relativament separat de la resta de les instal·lacions. Un dels mòduls triangulars es destina especialment al pont aeri amb Madrid. El disseny modular de l'aeroport va permetre la seva remodelació per fases, ja que no podia interrompre en cap moment el seu funcionament. Es va realitzar una nova façana, que representa una imatge totalment envidriada dels mòduls d'embarcament i del carrer elevat. Els passatgers en espera poden gaudir de l'espectacle de l'enlairament i aterratge dels avions des d'una posició privilegiada. Els mòduls triangulars disposen d'una altra sala d'espera a la planta baixa, destinada aquells passatgers que hagin de embarcar, a través de l'autobús, en aeronaus situades en posicions remotes. El carrer elevat, espina dorsal de l'aeroport, és element de comunicació entre tot l'establiment. Mentre l'accés des del carrer fins als avions pot realitzar-se en un recorregut mínim, el carrer elevat, inspirada a la Rambla de Barcelona, permet als passatgers en espera passejar i gaudir dels diferents ambients de la mateixa en els seus diferents trams. El passatger té l'accés als edificis terminals a nivell de terra, amb connexió directa a l'aparcament i vials de circulació protegits per grans cobertes. La facturació i recollida d'equipatges es realitza a la planta baixa i la connexió entre plantes s'efectua gràcies a escales, escales mecàniques i ascensors. La ràpida evolució de la tecnologia aèria provocarà noves remodelacions en breu a tots els aeroports del món, encara que això no ha de minimitzar l'estudi del seu disseny arquitectònic, factor important per a la comoditat dels passatgers i la imatge de la ciutat. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicTerminal 2 de l'Aeroport del PratRBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví