El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Edifici situat al poble de Corró d'Avall, al peu de l'antiga carretera de Ribes. El conjunt, malgrat la seva aparença unitària, està format per tres cossos autònoms i incomunicats entre ells. El cos central té planta basilical i està flanquejat a banda i banda per dos edificis rectangular situats en perpendicular; aquests dos cossos allargats també estan flanquejats per dues construccions quadrangulars, una a cada costat, fent un total de quatre. Totes aquestes edificacions formen una façana unitària, de 124,30 metres de llargada, amb lleugers entrants i sortints que marquen els diferents cossos. A la part posterior queda un pati rectangular tancat per les diferents edificacions en tres dels seus costat, i un mur en el quart.
El cos central correspon a l'ajuntament, té estructura basilical, cobert a dues vessants, amb capcers escalonats en els laterals i capcer de perfil sinuós en el central, d'on sobresurt la torre-campanar. Aquesta està coberta amb rajola vidriada de colors, formant una decoració geomètrica, i coronada per una agulla de ferro.
A banda i banda les antigues escoles de "niños" i "niñas" tal com ho indiquen els rètols pintats a les façanes. Aquestes es van concebre per tenir només una planta utilitzable, de manera que el sol està a 2,5m d'alçada. Les aules estaven ben ventilades, amb ventilació creuada, i s'accedia als patis per unes escales que donaven a uns porxos, avui encara existents. D'aquests porxos, destaquen els pilars d'obra vista en forma helicoidal com a element decoratiu. L'estructura dels porxos és l'original de ferro amb petits treballs de forja en les entregues del capitell. Als extrems de cadascun dels laterals s'ubicaven les cases dels mestres. Pel que fa a la disposició en planta de tot el conjunt, cal destacar-ne la modernitat i la bona distribució dels usos; es van situar les aules, per exemple, amb grans finestrals al nord i amb els patis al sud, per garantir una bona il·luminació.
Arreu de l'edifici hi ha repartides obertures de tipologia variada, distribuïdes simètricament, i seguint un llenguatge modernista. A l'interior també hi és present aquest corrent artístic amb la utilització d'una varietat d'arts aplicades com la ceràmica vidriada, vidrieres policromes, torre i escales, forges en baranes i esgrafiats.
Aquest edifici va ser projectat, l'any 1912, per l'arquitecte Albert Juan i Torner, per encàrrec de Joan Sanpera i Torras, amb la voluntat de crear un gran recinte destinat a escoles per a nens i nenes, habitatges per als mestres i usos administratius. La situació fora del nucli de població respon a la recerca d'un punt neutral, que resulti còmode als quatre pobles que formen el terme municipal. L'arquitecte va voler utilitzar els materials i els sistemes de construcció de la comarca per poder facilitar les seves reparacions. Joan Sanpera també va pagar la construcció de l'escorxada, realitzar pel mateix arquitecte.
Es tracta d'un dels exemples modernistes més remarcables del Vallès. Al cos central es va ubicar la Casa de la Vila, i als laterals, les escoles i la casa dels mestres. Si bé aquest model d'edifici amb doble funció d'ús es repeteix en altres poblacions com, per exemple, a l'Ajuntament i escoles de l'Ametlla del Vallès (projectat per Manuel J. Raspall i construït en el mateix període), en l'edifici de les Franqueses del Vallès adquireix una monumentalitat que el diferencia de la resta.