Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Fins al 1344 es tenen poques notícies de la vida municipal, amb una elit política —els jurats— estamental i, del 1374 al s. xviii , triada a l’atzar. L’annexió del 1714 implanta la designació reial entre nobles, i la reforma del 1766 aporta una certa mescla. Les batzegades entre liberalisme i absolutisme culminen amb una organització moderna l’any 1924. La compra de sòl a l’areny per a serveis del comú fou la gènesi de l’estatge actual. S’hi coneix l’existència d’una taula de canvi (1443), un molí de gra (fins al 1498), la capella de Sant Miquel (1493-1859) i una sala de reunió (ant. al 1484). Corresponen a ampliacions dels s. xvi i xvii el pallol o
graner del comú (1612, convertit en teatre el 1669), la torre de campanes i una casa del veguer. Una reforma cabdal (1904-17) es concreta en una nova façana i porxo, pati i sala de sessions. Són ampliacions recents l’adquisició de la casa Vila i, després (1990), del casal major de Caramany, setcentista i amb restes gòtiques ocultes. Barreja, doncs, i manca d’unitat estilística, amb alguna peça remarcable, com el portal gòtic del saló de sessions.
Després de l’interiorisme de l’alcaldia (Bosch, Tarrús i Comadira, 1988), Lloret encara l’ampliació contemporània i el seu relligament intern (1995-2005, reforma inacabada) amb una vertical principal de nous accessos i d’altres de secundàries, amb enderrocs i amb la cirurgia d’un vincle transversal que travessa les finques i llurs crugies originals i que permet una lectura de la casa de Caramany. Els materials d’acabament de la intervenció han d’anar tenyint les fases successives d’una unitat funcional, però també sensible a textures i colors. El pla de la ciutat antiga del 1983 no s’hi ha aplicat.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Ajuntament de Girona
autoria desconeguda
-
Ampliació de l'Ajuntament de Girona
Fins al 1344 es tenen poques notícies de la vida municipal, amb una elit política —els jurats— estamental i, del 1374 al s. xviii , triada a l’atzar. L’annexió del 1714 implanta la designació reial entre nobles, i la reforma del 1766 aporta una certa mescla. Les batzegades entre liberalisme i absolutisme culminen amb una organització moderna l’any 1924. La compra de sòl a l’areny per a serveis del comú fou la gènesi de l’estatge actual. S’hi coneix l’existència d’una taula de canvi (1443), un molí de gra (fins al 1498), la capella de Sant Miquel (1493-1859) i una sala de reunió (ant. al 1484). Corresponen a ampliacions dels s. xvi i xvii el pallol o graner del comú (1612, convertit en teatre el 1669), la torre de campanes i una casa del veguer. Una reforma cabdal (1904-17) es concreta en una nova façana i porxo, pati i sala de sessions. Són ampliacions recents l’adquisició de la casa Vila i, després (1990), del casal major de Caramany, setcentista i amb restes gòtiques ocultes. Barreja, doncs, i manca d’unitat estilística, amb alguna peça remarcable, com el portal gòtic del saló de sessions. Després de l’interiorisme de l’alcaldia (Bosch, Tarrús i Comadira, 1988), Lloret encara l’ampliació contemporània i el seu relligament intern (1995-2005, reforma inacabada) amb una vertical principal de nous accessos i d’altres de secundàries, amb enderrocs i amb la cirurgia d’un vincle transversal que travessa les finques i llurs crugies originals i que permet una lectura de la casa de Caramany. Els materials d’acabament de la intervenció han d’anar tenyint les fases successives d’una unitat funcional, però també sensible a textures i colors. El pla de la ciutat antiga del 1983 no s’hi ha aplicat.
