El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’edifici de l’Arxiu Històric Comarcal del Garraf està situat en una parcel·la en cantonada dins una trama industrial i d’equipaments de la perifèria de Vilanova i la Geltrú.
Es tracta d’un edifici de dipòsit i contenidor de documents, complementari a l’edifici d’ús públic de l’arxiu del Garraf ubicat a l’interior del castell al nucli antic de la població.
L’edifici es configura a base de la col·locació repetida, ordenada, alineada i en una sola planta de quatre unitats rectangulars de les mateixes dimensions, corresponents tres d’elles a dipòsits de documents i la quarta a usos múltiples vinculats al treball amb la documentació emmagatzemada.
El desnivell del solar i el desenvolupament del programa demanat en una sola planta baixa en relació al punt més alt de la parcel·la permet la formació d’un sòcol a l’edifici i l’aprofitament d’una planta semisoterrani com a possible ampliació dels dipòsits.
Exteriorment, l’edifici es mostra completament opac, conseqüència del seu ús majoritari com a dipòsit, col·locant sobre la base de formigó les quatre caixes d’acabat superficial de llistonat de fusta natural que s’integra, s’adapta visualment i envellirà com el parc que limita amb la parcel·la.
Una d’aquestes façanes testeres s’eleva i es converteix en banderola anunciadora i en gran porta d’accés a l’edifici, tant de la documentació com dels possibles usuaris.
La circulació interior es fa exclusivament a través d’un passadís transversal que talla tots els dipòsits de manera perpendicular a la seva longitud, minimitzant i facilitant d’aquesta manera la relació entre tots els espais i permetent la distribució d’usos diversos dels espais que aquest tall genera.