Edifici entre mitgeres de grans dimensions. Consta de planta baixa i dos pisos sota coberta de teula àrab i terrat. Té galeries i pati posterior que enllaça amb una construcció recent. La façana, de composició equilibrada, presenta una galeria de finestres d'arc apuntat al pis superior i dos pisos de finestres entre una cornisa esglaonada de maó. Centra la composició un gran finestral d'arc de mig punt. La façana posterior i la distribució interior s'articulen a partir d'un cos central i dues ales laterals. Tota l'organització està plantejada d'acord amb la funcionalitat de l'edifici. S'ha utilitzat el maó vist com a element constructiu. L'obra respon a les característiques del llenguatge modernista.

L'Asil Inglada és un edifici de caràcter públic. Es troba en la zona d'eixample formada als costats de la carretera de Sant Martí de Sarroca, BV-2121, inaugurada el 1881. És una zona interessant pel que fa a l'arquitectura eclèctica i modernista.

L'edifici, construït el 1916, va ser fundat com asil el 1917 per acollir les dones pobres de la vila, a instàncies de la família Inglada Via.

Després de la Guerra va passar a l'obra social de la Caixa d'Estalvis del Penedès, que en feu la llar de la Vellesa i condicionà l'edifici.

Edifici entre mitgeres estructurat en tres ales formant una "U", adossades a les mitgeres i a la façana principal i un cos entre aquestes. Consten de planta baixa, entresolat en part a les ales laterals i dues plantes pis a cada ala. Cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a cada ala. El cos central està format per semisoterrani, en part, planta baixa i planta pis i terrat superior.
La façana principal està composada simètricament sobre eixos verticals, amb una lleugera asimetria ala planta baixa. Un finestral d'arc de mig punt a mitja alçada centra la composició, les finestres són adintellades amb motllurats esglaonats. Per sota aquest finestral, a la planta baixa, tenim dues portes d'arc apuntat amb un ull de bou al mig, a l'esquerra, lleugerament, descentrat, hi ha el portal principal. A la darrera planta, trobem una galeria d'obertures seguides d'arc de mig punt. El coronament de la façana es fa amb un ràfec amb imbricacions. Parament de maó vist i sòcol de paredat irregular.

L'any 1914 es presenta la sol·licitud d'obres per la construcció d'un asil de desvalguts pels propietaris Joaquim Inglada i Via, Pvre i Alberta Inglada i Via, segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau.
L'any 1917 s'inaugurà l'asil i l'any 1940 passa a mans de la Caixa d'Estalvis del Penedès.