Conjunt format per dos cossos diferenciats formalment, la façana que s'obre a la Plaça de l'Estació i que presenta planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a dues vessants i és una casa entre mitgeres i respon a les característiques del llenguatge eclèctic. La construcció del carrer de Miser Rufet, annexa a la primera, està formada per planta baixa i un pis, amb terrat superior. L'element més remarcable de la façana és la gran tribuna amb ornamentacions florals i escut de les tres torres. Aquesta part de l'obra s'inscriu dins de l'estètica modernista. La Casa Torres va ser construïda l'any 1873, en la zona d'eixample iniciat el 1865 al voltant de l'estació. El 1901 es va afegir la part del carrer de Miser Rufet.

La Casa Moliner, que ocupa un extrem sencer d'illa, fa cantonada amb els carrers del Raval de la Font i el de Sant Sebastià. Presenta tres cares a l'exterior i la quarta fa de mitgera. Consta de planta baixa, entresòl i dos pisos. Té una torratxa circular amb merlets i que fa xamfrà, de planta baixa i tres pisos. Hi ha cobertes de teula àrab i terrats. Les característiques formals de l'obra es troben dins del llenguatge eclèctic. L'any 1896 Santiago Güell va fer el projecte de reforma de la façana.

Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb pati posterior i amb façanes a la plaça i al passatge. És un habitatge unifamiliar en els seus orígens, adaptat en part a usos socials. L'immoble és de planta rectangular i es compon de planta semisoterrani, entresòl, dues plantes pis i golfa. La coberta és en part a dos vessants i en part plana. Consta de quatre crugies perpendiculars a façana separades dues a dues per un mur de càrrega. L'escala principal és de quatre trams i està adossada a la mitgera. En el vestíbul trobem dos arcs rebaixats i columna central. Hi ha una galeria posterior coberta que configura la façana que dóna al pati. Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. El forjat és de bigues de fusta i revoltó de rajola. Al semisoterrani hi ha voltes rebaixades de rajola. La coberta és de teula àrab amb estructura de bigues i llates de fusta i rajola. L'escala és de volta a la catalana. La façana principal és simètrica i es compon a partir de quatre eixos verticals que es corresponen a les quatre crugies. La planta baixa presenta quatre portals d'arc rebaixat. La primera planta té dos balcons correguts de dues obertures amb llinda cada un, coronades amb trencaaigües. Al segon pis hi ha quatre balcons d'una obertura coronada amb cornisa. El coronament de l'immoble es compon de cornisa i barana de balustres plans. La façana posterior es compon segons sis eixos verticals amb obertures d'arc rebaixat a la planta semisoterrani i entresòl i amb galeries amb llinda les plantes superiors.

Conjunt format per la casa residència de les monges, la capella i una nova construcció, amb jardí davanter. La casa té planta baixa, un pis i golfes. La façana, de composició simètrica, presenta com a element remarcable l'arc conopial de la porta del balcó, amb ornamentació floral. La coberta és de teulada amb teula àrab i terrat. La capella, d'una sola nau i de reduïdes dimensions, presenta la utilització del maó vist com a característica fonamental. La coberta és a dues aigües i amb espadanya. Presenta combinació de diversos llenguatges arquitectònics. Predominen el neogoticisme i el modernisme. El Convent de les Germanes de la Vetlla data del 1899. El projecte, signat per l'arquitecte Santiago Güell i Grau conservat a l'arxiu municipal de Vilafranca, va ser presentat el di a27 de maig i aprovat el 28 de juny. La construcció nova data dels anys 1974, 1975 i 1976 i es va fer d'acord amb el projecte de Josep M. Rovira i Gimeno.

Magatzem entre mitgeres de tres crugies. Té planta baixa i terrat a la part superior. És de composició simètrica (repeteix tres vegades el mòdul). Les seves característiques formals l'insereixen en la tipologia de l'estil modernista, que juntament amb l'eclecticisme constitueix el llenguatge predominant en aquest interessant recorregut. Actualment només en conserva la façana, ja que s'ha aixecat un bloc de pisos a sobre seu. Aquests magatzems de Magí Figueres i Galofré (també coneguts per Cal Figueras de Manlleu) daten de l'any 1904. Van ser projectats per l'arquitecte Santiago Güell i presentats el 10 de març a l'Ajuntament, que els va aprovar el primer de juny. Constitueix la primera obra d'aquest arquitecte amb característiques modernistes. Es troba situat en la zona d'eixample format als costats de la carretera de Sant Martí Sarroca, inaugurada el 1881. Actualment s'ha aixecat un edifici d'habitatges sobre els magatzems, que s'han convertit en espais comercials. Només s'ha conservat la façana dels antics magatzems.

Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per un doble cos. El primer consta de planta baixa, dos pisos i golfes i coberta de teula àrab a dues aigües. A la planta baixa hi ha dos portals laterals d'arc de mig punt i una finestra central; al primer pis un balcó corregut de ferro fos ocupa l'ample de la façana, amb tres obertures d'arc de mig punt amb alquivoltes; i a les golfes hi ha sis obertures rectangulars. La façana està rematada per un ràfec de fusta. El segon cos té planta baixa, pis i coberta de terrat. El pis principal està ocupat per una tribuna sustentada per carteles que combina ferro, ceràmica vidriada i vidres de colors. El coronament és esglaonat, amb una barana de ferro a la part central. La construcció de la Casa Batlle data de l'any 1908. Josep Batlle i Planas va encarregar el projecte a l'arquitecte Santiago Güell i Grau. Va ser presentat el 27 de març del 1908, i es va aprovar el 8 d'abril del mateix any. Aquest projecte es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Edifici públic d'una sola nau i entre mitgeres. Fa cantonada amb el carrer de la Muralla dels Vellets. Té coberta de teula àrab, de pavelló amb llanterna. Als xamfrans hi ha els dos accessos, amb esglaons. Els murs estan ordenats per bandes horitzontals i verticals de maó vist, material utilitzat també a les llindes de portes i finestres. El projecte del Mercat de Gallines i Menuts, realitzat per l'arquitecte Santiago Güell, va ser presentat el 25 de setembre de 1911. El 1912 va fer-se la subhasta per a l'edificació i el desembre del 1913 va inaugurar-se oficialment. Acull l'Arxiu i la Casa-Museu de la Festa Major de Vilafranca.

Edifici entre mitgeres de tres crugies. Té planta baixa i dos pisos sota terrat amb torratxa, i un jardí posterior. La façana presenta com a elements remarcables la porta d'accés, els balcons i la balconada correguda de baranes amb ornamentació naturalista, les motllures i el coronament amb barana de terrat i capcer ornamentat. La decoració de la façana es completa amb simulació d'encoixinats. La construcció s'inscriu dintre de l'estètica del Modernisme. Aquesta és una de les obres més remarcables del modernisme a Sant Sadurní. El projecte de Santiago Güell, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament, data del 10 de febrer de 1909 i va ser aprovat el 10 de juny del mateix any. L'obra es realitzà entre els anys 1910-1912. Sembla possible que l'edifici fos el resultat de la reforma d'una construcció anterior. La Casa Mestres se situa en una dels eixos de l'eixample vuitcentista de Sant Sadurní, centrat al carrer del Raval, sector que actualment es veu afectat per un procés de terciarització.

Casa entre mitgeres i de tres crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues aigües i de teula àrab. Cal destacar la porta d'accés d'arc carpanell, així com el vestíbul. Ha patit successives reformes i ampliacions, durant el segle XIX, que han fet variar el seu aspecte inicial. La mostra més remarcable de les quals és la tribuna en angle amb terrat superior situada en un dels costats. L'interès fonamental d'aquesta obra és el seu valor tipològic. L'any 1913 l'arquitecte Santiago Güell realitzà diverses remodelacions a la planta principal i les obres d'ampliació de la tribuna lateral.

Edifici de quatre crugies, separat de la resta del carrer per dos petits passatges. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de teula àrab. La casa presenta un llenguatge predominantment clàssic. S'inscriu en el corrent de l'eclecticisme. La data de construcció és del 1868. El 1915 es va fer un projecte de restauració de la façana i de reforma de les finestres, presentat a l'Ajuntament el 27 de setembre i aprovat el 7 d'octubre. Aquest projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca, és obra de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. Acull la seu de l'arxiu del Centre de Documentació VINSEUM (CDV), el servei d'informació de VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

La casa Hill i Ferret s'aboca a una de les vies principals de la ciutat, la Rambla, en el límit del nucli antic. És un edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes, amb terrat i torratxa. La porta principal se situa en un extrem per donar pas al vestíbul i l'escala; és en aquest cos, diferenciat de la resta per dues pilastres que l'emmarquen, on introdueix com els frontons triangulars a la porta i a la cornisa, i altres elements clàssics. Hi ha balcons als pisos i modulació d'obertures a les golfes. La Casa Hill va ser encarregada per Joan Hill i Ferret a l'arquitecte Santiago Güell el 1925. El projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca, porta la data de 25 de setembre de 1925.

La casa s'aboca a una de les vies principals de la ciutat, l'antiga carretera de Barcelona, que continua cap a l'interior de la ciutat amb la Rambla de Nostra Senyora. És un edifici entre mitgeres de tres plantes, coronat per un acroteri massís que amaga una teulada. La façana és simètrica, dividida en tres cossos per pilastres de capitell jònic que acaben en boles ornamentals amb garlandes. Les tres obertures de planta baixa formen arc rebaixat; al pis principal hi ha balcons, i al superior, una galeria de finestres amb mainells, de traçat recte. És interessant el disseny de la porta principal, de ferro i decorada amb medallons. La construcció d'aquest habitatge fou encarregada per Pere Martí i Catasús a l'arquitecte Santiago Güell. El projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, data del 22 de juny de l'any 1910. Santiago Güell va realitzar la major part de la seva obra a la seva ciutat natal, on va exercir com a arquitecte municipal. És autor de la millor arquitectura modernista de Vilafranca, però a partir de la casa Martí Catasús, inicia un procés classicista que l'entronca amb el noucentisme de manera molt avançada.

Edifici entre mitgeres. Fa cantonada amb el carrer de la Palma, per la part del jardí. Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat i torratxa. Hi ha terrasses i galeries amb vidrieres. És interessant la tribuna amb ferro i vidre. L'obra presenta una combinació d'estils que la fa incloure en el llenguatge de l'eclecticisme. Acull la seu del Consell Regulador de la DO Cava.

Església d'una sola nau coberta per volta de cinc trams de creueria i cinc capelles laterals per banda entre amples contraforts. L'absis és poligonal i presenta set panys amb contraforts interiors i campanar octogonal al darrera. La cripta es cobreix amb volta de creueria, les nerviacions de la qual estan sostingudes per dues claus de volta. L'accés al temple es fa per dues portes. L'antiga entrada principal, situada al carrer de Santa Maria, és d'arc de punt rodó i conserva restes de pintura que representen la Crucifixió. La segona porta correspon a la façana actual, d'estil neogòtic, que s'obre a la Plaça de Jaume I. Presenta una gran porta d'arc apuntat i al timpà hi ha un grup escultòric que representa la Coronació de la Verge. Per damunt de la rosassa el coronament és a doble vessant amb arcs cecs i petites torres laterals. Crucifix de l'altar major (s. XVIII): Crucifix d'ivori policrom que presenta el cos de Crist arquejat cap a l'esquerra, potser degut a la forma de la peça d'ivori, i de forma arrodonida, amb les cames juntes i els peus creuats. El cap, amb els cabells llargs, està decantat cap a l'esquerra i endarrere i resta molt per sota dels braços aixecats. Estil amanerat. La creu és moderna, de plata. Orgue (1942): Composició arquitectònica de fusta, ordenada en tres pisos mitjançant arcs de mig punt i rebaixats i motllures entre ells. Frontó triangular i petits pinacles al coronament. Mènsules i estípits a la part inferior, en forma de balcó amb façana de polígons motllurats. Aquesta estructura està reomplerta amb tubs metàl·lics on sovint s'hi afegeixen ornaments de fusta calada de temàtica vegetal. Enterrament de la cripta (1916): Grup escultòric de marbre blanc realitzat per Josep Llimona i Bruguera, format per Crist mort, jacent sobre un llit i tapat per Sant Josep d'Arimatea amb un llençol, amb Nicodemus al darrera. Als peu hi ha Maria Magdalena, a la capçalera la Verge Maria amb Sant Joan i en primer terme Maria Salomé. Obra figurativa realista estilitzada, pròpia de l'estètica modernista. Va ser costejada pel bisbe Torras i Bages, tal com ho indica una inscripció. Claus de volta de la cripta (s. XVI): Dos claus de volta de contorn rodó. Una presenta el tema de la Resurrecció, amb el Crist triomfant, sobre la tomba, amb una creu a una mà i l'altra alçada, un drap que li cobreix parcialment el cos, subjectat amb una sivella i una orla cruciforme al cap. Dos soldats, vestits amb armadura, un a cada banda, estan en actitud de caure enrere. L'altra presenta el tema de la Pietat, on la Verge, amb túnica i les cames excessivament llargues, porta el Crist a la falda i té una cama sobre l'altra i el braç caigut cap a l'esquena. Altar de Sant Fèlix a la cripta (s. XX): Altar de marbre blanc format per la figura de Sant Fèlix vestit de sacerdot, amb les mans plegades sobre el pit, disposat sobre un pedestal amb relleus en forma de palma del martiri, una destral i una corona de roses i ornamentat amb garlandes de roses i fulles de llorer. Als peus hi ha les figures de dos àngels vestits amb túniques que es recolzen al pedestal en actitud de plorar i les ales desplegades al voltant. Esmalt del Sant Sopar de l'altar major (s. XX): Esmalt sobre metall policrom, amb l'escena religiosa que representa el Sant Sopar. Totes les figures ocupen completament l'espai i estan disposades simètricament entorn d'una central, el Crist. Totes les figures porten túnica i estan dretes menys les dues més properes a la central, que estan agenollades enfront la taula, sobre la qual hi ha disposat el pa i el vi. Figurativisme realista esquematitzat. Pintures de la porta de Santa Maria (s. XIV): Restes de pintures policromes disposades al centre de l'arquivolta exterior i la paret lateral superior de la porta de Santa Maria. Esta representada la Crucifixió, amb la figura de la Verge i el sol a la dreta i Sant Joan i la lluna a l'esquerra i personatges amb orla sota arcades. Figures estilitzades i sinuoses pròpies del gòtic. Van ser trobades l'any 1973 i estan en greu perill de degradació irreversible. Reixes de les capelles laterals: Les reixes interiors tenen les portes formades per barrots que s'uneixen al capdamunt, creant arcs simples, dobles o triples, conopials o rebaixats, a vegades superposats i alguns polilobulats. Les reixes acaben formant uns arcs apuntats entre els barrots i una cornisa de fullatges gòtics de fulles d'acant estilitzades, rosetes i trèvols esquematitzats per sobre de la qual s'aixeca un coronament de punxes que alternen els temes següents: atzavara de punxes i flors, magrana de punxes i flors i espiral de punxes. Retaule de Sant Ramon de Penyafort (s. XX): Retaule realitzat per Rafael Solanic i Balius, format per una escultura exempta central de Sant Ramon de Penyafort envoltada de panells de bronze repujat amb escenes de la vida del Sant i emmarcats per muntants i llindes de fusta i marbre sense motllurar. L'estàtua és de fusta policromada i representa el Sant vestit de frare amb les mans sobre el pit portant un llibre. Del cinturó li penja una clau i als peus hi té una tiara. Als repujats hi ha una principal valoració del volum i de l'espai mitjançant la introducció d'elements arquitectònics. Estàtua de Santa Llúcia: Escultura de fusta policromada. Figura femenina jovenívola dreta, vestida amb túnica i mantell, amb el cap i el cos lleugerament arquejats cap a costats contraris i amb una cama que suporta el pes i l'altra un xic avançada i recolzada. Porta orla i trenes i a una mà la palma del martiri i a l'altra un plat amb els ulls. Reixes exteriors (s. XX): Durant les reformes de la façana principal realitzades entre 1903 i 1905 s'enderrocà la llotja renaixentista i es substituí per una portalada neogòtica que aprofitava el basament original medieval. Les reixes exteriors de ferro forjat les trobem a banda i banda de la portalada principal que s'obre a la Plaça de Jaume I, i també flanquejant el portal de Santa Anna, al carrer de Santa Maria. El treball de forja de les reixes de la portalada principal combinen els barrots de secció cilíndrica circular llisa i en espiral rematats amb motius florals recargolats. Destaquen els dos dracs que flanquejant l'entrada. Les reixes del portal de Santa Anna són de mides inferiors i alternen també els barrots llisos i en espiral rematats per fulles i acants forjats. Pintures de la Capella del Santíssim (s. XX). Els frescos de la Capella del Santíssim foren realitzats pel pintor vilafranquí Lluís Maria Güell entre 1941 i 1944. Aquestes pintures decoren els murs laterals, a banda i banda de l'altar major on hi ha el grup escultòric del calvari obra d'Enric Monjo, i la cúpula de la capella. Els frescos dels murs representen sis episodis de vides de sants i estan separats per pilars adossats. Les pintures de la cúpula es troben emmarcades en orles i representen el tema de la Glòria celestial. Vitralls de l'absis (s.XX): El conjunt de set vidrieres de l'absis foren sufragades per Ramon Pujol Güell i s'instal·laren a partir de l'any 1959. El vitrall central de l'absis representa diferents episodis de la vida de la Verge i va ser dissenyat per Pau boada i Josep Brugal. Als sis vitralls restants, tres a banda i banda de l'absis, hi ha representats, al costat nord, la creació del món, l'expulsió del paradís i la genealogia de Crist. Al costat sud hi ha representats: l'anunciació, l'apocalipsi i la coronació de la Verge. Aquests tres darrers vitralls van ser dissenyats per Pau Macià. La Basílica de Santa Maria forma part del conjunt històric i monumental més important de Vilafranca. Documentada el 1188 en el regnat d'Alfons I. Fou reconstruïda en el segle XIII, havent experimentat remodelacions diverses a partir d'ençà. L'edifici actual és del segle XV (consagració del 1489) i la cripta del segle XVI (1561). Entre els segles XVIII i XIX van tenir lloc obres importants, com la reforma de la volta, ensorrada el 1735, la del campanar (1775, 1860, 1919) i la construcció de la Capella Santíssim, el 1809. A inicis del segle XX, la façana principal renaixentista va ser substituïda per la neogòtica. La reforma es dugué a terme entre 1903 i 1905 segons projecte d'August Font i sota la direcció de Santiago Güell. El 1934 s'incendià i, de manera immediata, s'emprengué la reconstrucció sota la direcció de Jeroni Martorell. El 1935 la Generalitat la declarà Monument Historicoartístic.