Font pública de quatre brocs i quatre piques de base circular, que es troba situada al centre de la Plaça de Sant Joan. Al cos central s'eleva un pilar de secció quadrada, a la part superior del qual hi ha unes plaques on figuren la data de construcció i l'escut de la vila. L'obra, de gran simplicitat formal, s'inscriu dins del llenguatge de l'eclecticisme. El material de construcció és la pedra.

L'edifici fa cantonada entre el carrer de la Muralla dels Vellets i la Plaça del Vall del Castell. Es compon de dos cossos, un de planta baixa, dos pisos i cambra d'aire sota coberta de teula àrab, i un altre de planta baixa sota terrat. El conjunt respon a les característiques formals de l'eclecticisme. La Casa Torrent i Miret, construïda per iniciativa de Josep Torrent i Miret, data en una primera etapa de 1870, any en què es va fer el cos inicial de planta baixa i dos pisos. L'any 1899 es presentà un projecte de reforma d'aquesta part i de construcció del cos de planta baixa i terrat, projecte que es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament. La realització de l'obra fou dirigida per l'arquitecte Santiago Güell i Grau.

Es tracta d'un edifici entre mitgeres fent cantonada destinat a habitatge plurifamiliar i a usos comercials. L'immoble es compon de dos cossos de planta irregular, diferenciats en façana i en els seus nivells interiors de planta soterrani en part, planta baixa i tres plantes pis. La coberta és plana i en sobresurten les caixes d'escala i petits coberts complementaris. Les crugies són perpendiculars i paral·leles a façanes. L'escala principal posterior és de quatre trams. Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. Al soterrani hi ha voltes rebaixades de totxo. Els forjats són de biga de fusta i/o ferro i revoltó de rajola pla. Els terrats són a la catalana i comuns. Les escales són de volta a la catalana. Les columnes i jàsseres són metàl·lics. La façana es compon de dos trams diferents. El que fa cantonada amb portals amb llinda a la planta baixa, balcó corregut en angle arrodonit d'obertures amb llinda i tribuna a la planta primera, balcons d'una obertura i finestres a la planta segona i galeria d'arcs exempta de finestres amb columnes dobles a la tercera planta, de capitells i banda horitzontal a la línia d'impostes amb ornamentació floral. El coronament es compon de cornisa i barana de terrat. La cronologia de la Casa Artigas, també coneguda com Casa Tomàs o Casa Galofré, presenta diverses etapes. L'any 1872 es començà a projectar la casa, amb planta baixa i dos pisos, d'acord amb l'estètica de l'eclecticisme a càrrec de l'arquitecte Josep Inglada i Estrada. El 1913, el propietari Ramon Tomàs i Estalella va encarregar un projecte de reforma i ampliació d'un nou pis a l'arquitecte Santiago Güell i Grau. El projecte, presentat el 4 d'abril va ser aprovat el dia 23 per l'Ajuntament. L'any 1926 el mateix arquitecte firmà l'ampliació de la casa i remodelació de la façana. Finalment, l'any 1944 va fer-se la reforma de la planta baixa.

Conjunt format per dos cossos diferenciats formalment, la façana que s'obre a la Plaça de l'Estació i que presenta planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a dues vessants i és una casa entre mitgeres i respon a les característiques del llenguatge eclèctic. La construcció del carrer de Miser Rufet, annexa a la primera, està formada per planta baixa i un pis, amb terrat superior. L'element més remarcable de la façana és la gran tribuna amb ornamentacions florals i escut de les tres torres. Aquesta part de l'obra s'inscriu dins de l'estètica modernista. La Casa Torres va ser construïda l'any 1873, en la zona d'eixample iniciat el 1865 al voltant de l'estació. El 1901 es va afegir la part del carrer de Miser Rufet.

Conjunt de planta rectangular format per jardins, capella pública, sepultures i panteons familiars. És de llenguatge eclèctic amb alguns detalls modernistes. Cal destacar la capella pública, de llenguatge eclèctic, així com les capelles de la família Anton Jané (neogòtica), família Miret-Abad, família Via-Oliveros (neogòtica-modernista) i família Ramon Marimon. El cementiri de Vilafranca va ser construït el 1839 al lloc on abans hi havia un convent de caputxins. La capella pública data del 1878 i és del mestre d'obres Raimon Raventós i Queraltó, amb relleus de la façana de l'escultor Ramon Elies. El Panteó d'Anton Jané és obra de Santiago Güell i Grau i el projecte de la família Marimon el va signar Domènech i Estapà.

Edifici entre mitgeres, de quatre crugies. Està format per planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab, a dues vessants. Hi ha una galeria posterior i pati. Les portes presenten arc trilobats. Hi ha balustres de morter armat i utilització de maó. El llenguatge arquitectònic respon a les característiques del modernisme (emprat d'una manera austera). L'habitatge es troba situat a la zona d'eixample formada als costats de la carretera de Sant Martí de Sarroca, BV-2121, inaugurada el 1881. És una zona interessant pel que fa a l'arquitectura eclèctica i modernista.

Edifici entre mitgeres, reformat i ampliat en diverses ocasions. Conserva un interessant saló social i una sala d'espectacles de regust eclèctic. El valor d'aquest edifici és el de la representativitat ciutadana. L'únic element interessant a la façana és el balcó corregut del primer pis, amb un interessant treball de forja. Presenta tres obertures d'arc rebaixat i dos balcons laterals. El Casino es troba situat en la zona d'eixample vuitcentista urbanitzada a partir de l'enderrocament de l'antiga muralla medieval i ocupada inicialment per pisos de lloguer. Posteriorment passà a ser una zona de d'activitats d'oci, comercials i socials. El Casino Unió Comercial és una entitat sorgida de la fusió, el 1918, de l'antic Centre o Casino de la Unió (1853) i de la Lliga Industrial i Comercial. El 1922 es va construir la balconada i els arcs del primer pis d'acord amb el projecte de reforma de A. Pons i Domínguez, conservat a l'arxiu municipal de Vilafranca.

Edifici aïllat que ocupa un extrem sencer d'illa. Es troba situat entre els carrers General Cortijo, Parlament i Ateneu. Presenta façanes als carrers General Cortijo i Parlament, i té un gran jardí a la part posterior. La casa consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat i torratxa. Hi ha un porxo posterior amb galeries de vidrieres que s'obren al jardí. El conjunt respon al llenguatge de l'eclecticisme. La casa es troba situada sobre la trama d'eixample vuitcentista que després va enllaçar amb el Poble Nou. Es tracta de l'antic edifici de Correus.

Edifici entre mitgeres, de tres crugies, format per planta baixa, entresòl, dos pisos i terrat amb torratxa i mirador. La façana és de maó vist, excepció feta de la planta baixa i l'entresòl. Presenta composició simètrica. Són elements interessants els aplacats de ceràmica vidriada i la barana del terrat, de ceràmica motllurada al pla. Al centre del coronament de la façana apareix la inscripció de 1884. La Casa Torner i Güell es troba situada en la zona d'eixample vuitcentista urbanitzada a partir de l'enderrocament de l'antiga muralla medieval. La casa fou construïda per iniciativa d'Antoni Torner i Güell, i dirigida pel mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. A l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca es conserven dos projectes datats del 1884, un amb data de 4 d'agost i aprovat el 12 del mateix mes, i un altre del 17 de novembre, que presenta l'addició d'un nou pis, aprovat dos dies més tard.

Edifici entre mitgeres, de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues aigües. La façana presenta una composició simètrica. L'element més remarcable és el balcó corregut, de reixa i proteccions de ferro forjat. S'hi obren cinc portes que presenten arcs ogivals simulats. El conjunt respon a les característiques formals de l'historicisme, inspirat en aquest cas en l'estil gòtic. Cal Figarot data de l'any 1888 i va ser projectada per l'arquitecte August Font i Carreras. En els anys vuitanta es troba molt malmés el seu interior. Hi assagen els castellers de Vilafranca.

Font pública amb fanal a la part superior. Té un sol broc, amb abeurador adossat i una columna central de pedra. El conjunt respon a les característiques del llenguatge eclèctic. La Font dels Alls va construir-se el mes de novembre de 1890. La pedra i l'aixeta provenien de la font que anteriorment es trobava al cancell de la desapareguda caserna. L'abeurador estava abans col·locat a la cantonada entre el carrer de Consellers i la Rambla de San Francesc.

Edifici entre mitgeres format per planta baixa, entresòl, primer pis i golfes, amb terrat davanter i coberta de teula àrab la resta. El coronament té com a suport mènsules d'inspiració clàssica, que estableixen un ritme compositiu amb les de la planta principal. La façana és simètrica i té una ordenació d'obertures idèntica a cada pis. Les característiques formals de l'edifici l'inscriuen en el llenguatge de l'eclecticisme. La Casa Berger va ser construïda durant la segona meitat del segle XIX, a la zona d'eixample iniciat el 1865 al voltant de l'estació. Inicialment constava de planta baixa i un pis. El 1897 l'arquitecte Santiago Güell i Grau va dirigir el projecte d'ampliació i restauració, signat el 6 d'agost i aprovat el 17 del mateix mes. Aquest projecte es conserva a l'arxiu municipal de la vila.

Casa entre mitgeres i tres crugies. Consta de planta baixa i un pis, amb golfes i terrat. La planta baixa presenta una porta central i dues finestres, una a cada banda, d'arc de mig punt i amb unes reixes molt interessants. Al pis superior s'obren tres balcons motllurats. Edifici d'arquitectura eclèctica. A una de les reixes de la planta baixa de l'edifici apareix la data de 1885, probablement la de la construcció de la casa. El 1899 apareix documentada l'obra d'ampliació d'un pis, encarregada per Josep Olivella i dirigida per l'arquitecte Santiago Güell i Grau (el projecte es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca). Es va presentar el 26 d'abril i va ser aprovada el 3 de març.

El Mercat de la Carn es troba situat a la Plaça de l'Oli, cantonada amb la Plaça de la Vall del Castell. És un edifici públic entre mitgeres format per planta baixa sota coberta de teula àrab. Les finestres són d'arc rebaixat i els portals d'entrada d'arc de mig punt. La composició és simètrica i el llenguatge emprat en l'obra és l'eclèctic. Es fa ús del maó vist. El mercat va ser construït el 1882, al lloc on al 1873 s'havia enderrocat el Teatre Vell (realitzat el 1817, amb una capacitat per unes sis-centes persones). Aquest Teatre Municipal ocupava part de la Plaça de l'Oli, i en fer-se el mercat, es va recuperar aquest espai.

Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb pati posterior i amb façanes a la plaça i al passatge. És un habitatge unifamiliar en els seus orígens, adaptat en part a usos socials. L'immoble és de planta rectangular i es compon de planta semisoterrani, entresòl, dues plantes pis i golfa. La coberta és en part a dos vessants i en part plana. Consta de quatre crugies perpendiculars a façana separades dues a dues per un mur de càrrega. L'escala principal és de quatre trams i està adossada a la mitgera. En el vestíbul trobem dos arcs rebaixats i columna central. Hi ha una galeria posterior coberta que configura la façana que dóna al pati. Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. El forjat és de bigues de fusta i revoltó de rajola. Al semisoterrani hi ha voltes rebaixades de rajola. La coberta és de teula àrab amb estructura de bigues i llates de fusta i rajola. L'escala és de volta a la catalana. La façana principal és simètrica i es compon a partir de quatre eixos verticals que es corresponen a les quatre crugies. La planta baixa presenta quatre portals d'arc rebaixat. La primera planta té dos balcons correguts de dues obertures amb llinda cada un, coronades amb trencaaigües. Al segon pis hi ha quatre balcons d'una obertura coronada amb cornisa. El coronament de l'immoble es compon de cornisa i barana de balustres plans. La façana posterior es compon segons sis eixos verticals amb obertures d'arc rebaixat a la planta semisoterrani i entresòl i amb galeries amb llinda les plantes superiors.

Edifici entre mitgeres i de cinc crugies. Les tres crugies centrals presenten soterrani, planta baixa, dos pisos i terrat amb torratxa. Les dues laterals amb planta baixa, un pis i terrat. La distribució de la façana presenta una composició simètrica. El llenguatge arquitectònic emprat és l'eclecticisme vuitcentista. La casa es troba situada en la zona d'eixample vuitcentista urbanitzada a partir de l'enderrocament de l'antiga muralla medieval.

Edifici entre mitgeres de tres crugies, format per planta baixa, entresòl, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants. La façana és de composició simètrica. La planta baixa té una porta d'arc carpanell centrada i dues obertures rectangulars motllurades als costats. La primera planta mostra balcó corregut i la segona tres balcons. En ambdós casos les obertures són rectangulars i resseguides de motllures d'inspiració clàssica. La façana es corona amb cornisa sostinguda per cartel·les. L'obra és de llenguatge eclèctic. La construcció es troba situada dins del recinte fortificat durant la Primera Guerra Carlina (Guerra dels Set Anys) i entre edificis estilísticament heterogenis.

La casa Amàlia Soler és un habitatge entre mitgeres fent cantonada, destinat originalment a habitatge i adaptat a usos comercials, públics i socials. L'edifici és de planta quadrangular i es compon de planta baixa, entresòl, planta pis i golfes sota coberta a tres vessants. L'immoble consta de quatre crugies paral·leles al carrer de la cort i una al carrer de Santa Maria. L'escala és de quatre trams centrals i el celobert es troba adossat a la caixa d'escala. També hi ha unes escales secundàries que donen accés a la planta entresòl des de la planta baixa. Existeix un cos secundari amb terrat accessible des de la planta principal. Les parets de càrrega són de pedra, paredat comú i totxo. Els forjats són de bigues de fusta i revoltó de rajola. La coberta és de teula àrab amb estructura de fusta i rajola. L'escala és de volta a la catalana. Les façanes són simètriques i es componen segons 5 eixos verticals. La planta baixa té portals amb llinda, alguns transformats en finestres. La porta principal és al carrer Santa Maria. A l'entresòl hi ha balcons ampitadors. A la planta principal hi ha un balcó fent cantonada de 2 obertures i balcons simples a la resta. A les golfes hi ha finestres geminades amb llinda. El parament de la façana presenta bandes horitzontals fins a sota els balcons principals, i cantonera simulada. El coronament de l'edifici és una cornisa i barana amb gelosia. L'habitatge està situat dins del nucli històric i monumental de Vilafranca. Al llarg del temps ha anat perdent la seva funció inicial. Posteriorment allotjà botigues i serveis diversos (dependències de l'Ajuntament, escola, Servei Municipal d'Aigües, Vilafranquesa de Gas, S.A., etc.). Acull la seu de la Fundació Amàlia Soler.

Casa entre mitgeres, que fa cantonada amb els carrers Prim i Sant Julià. Consta de soterrani i planta baixa amb terrat. A la part posterior hi ha galeries i un jardí. El conjunt respon a les característiques del llenguatge eclèctic. Porta d'accés rectangular amb frontó triangulat, com a la resta d'obertures, però en aquest cas amb decoració floral. La casa es troba situada a la zona d'eixample que es va formar als costats de la carretera de Sant Martí Sarroca, BV-2121, inaugurada el 1881. és un carrer interessant quant a la combinació d'arquitectura eclèctica i modernista. Posteriorment convertida en guarderia o jardí d'infància.

Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb pati posterior. Originalment era d'ús unifamiliar. L'immoble es compon de planta baixa en part, desdoblada en semisoterrani i entresòl, i dues plantes pis. La coberta és a dos vessants i en sobresurt un cos de caixa d'escala adossada a la mitgera. L'escala, de volta catalana i d'un sol tram, està adossada a la mitgera i dóna accés a la planta principal. Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. Els forjats són de biga de fusta i revoltó de rajola. La façana principal es compon sobre eixos verticals amb portals d'arc carpanell emmarcats amb pedra a la planta baixa, i balcó ampitador a l'entresòl. Les obertures de les plantes superiors són amb llinda i emmarcades amb pedra. A la planta primera trobem un balcó seguit de dues obertures, dos balcons i finestra lateral. A la segona planta hi ha dos balcons i tres finestres. Les cornises de separació de les diferents plantes són de pedra. El parament de la planta baixa és d'aplacat de pedra.

Edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada de teula àrab a dues aigües i torratxa. Respon a la tipologia de l'eixample de mitjans de segle XIX, amb la utilització d'un llenguatge auster de l'arquitectura eclèctica amb profundes arrels populars. Presenta una balconada correguda al primer pis i tres balcons, amb obertura per balcó, al segon pis. Les baranes són de ferro de forja.

Edifici entre mitgeres amb jardí posterior, de planta baixa, dos pisos i terrat. La composició de la façana és simètrica i presenta elements que corresponen al llenguatge del neoclassicisme (cartel·les, capitells, timpà, mènsules, etc). Aquesta casa es troba situada davant de l'estació, en la zona d'eixample començat a construir a partir del 1865, en un entorn en constant procés de degradació. Inicialment estava envoltada de jardins laterals i posteriors, i hi havia galeries laterals amb planta baixa i un pis. Més endavant desaparegudes ja que s'ha construït en ambdós costats blocs d'habitatges.

Es tracta d'un edifici entre mitgeres destinat a habitatge unifamiliar i a usos comercials. L'immoble de planta irregular, compost de planta soterrani, planta porxo descomposta en planta baixa i entresòl, i dues plantes pis. La coberta és plana i en sobresurt la caixa d'escala adossada a la mitgera. La façana es compon simètricament sobre dos eixos verticals. El porxo és d'alçada singular de dos intercolumnis, amb suports de secció quadrada formats per base i fust amb mènsules i coixins de diamant. Façana interior de línies corbes i ornamentació floral. Trobem un balcó corregut amb barana de ferro i matxons coincidents amb els pilars del porxo i dues obertures de brancals estriats que enllacen amb els balcons ampitadors de la façana superior. El coronament està format per una cornisa amb mènsules. Els paraments del pis principal tenen bandes horitzontals i els del pis superior estan estucats simulant maons.

Edifici entre mitgeres de planta baixa, tres pisos i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants. Estilísticament respon a les característiques del llenguatge modernista present en obertures, baranes i barbacana. La casa es troba situada en la zona d'eixample de la segona meitat del segle XIX, en la perllongació de la Rambla de Nostra Senyora.