Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2025 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2025 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
L'edifici havia d'ocupar un solar amb doble orientació i davant de façana a l'Avinguda Diagonal i al Carrer de Minerva, a l'àrea de negocis més important de la ciutat de Barcelona. Com és natural, la façana principal, amb l'accés per als vianants, es va situar a la Diagonal, mentre que l'accés de vehicles a les plantes subterrànies d'aparcament es va disposar a la façana posterior. Es repeteixen les funcions administratives del model bancari: una successió de nivells diàfans d'oficines plantejats per a la possible distribució flexible, subdivisió, etc. En aquest cas l'entitat pretenia ocupar les dues plantes més properes a l'accés (l'altell i la primera planta) i l'àtic, deixant la resta de la superfície en règim de superfície d'oficines de lloguer. També es va alliberar la planta baixa, dissenyada com a recintes comercials després d'una façana reculada que accentuava l'accés a l'edifici. A causa de la irregularitat del solar, que pràcticament es podia considerar un doble solar, els arquitectes van decidir ubicar el nucli al centre de gravetat de la superfície en planta de la parcel·la. Gairebé per defecte, l'edifici quedava dividit en dos, el bloc amb façana Diagonal, de nou plantes d'alçada, a més dels àtics, i el bloc orientat al carrer Minerva, de quatre nivells i àtic. L'evolució del projecte va acabar definint el nucli com la xarnera entre els dos edificis. La resta de la planta s'organitzava en una retícula que proposava ritmes canviants (80, 120, 160, 140cm), tot i que els eixos principals s'ajustaven a una trama quadrada de 80cm i a les direccions de les diagonals del doble quadrat vertical. Aquest joc diagonal permetia encaixar a la modulació una sèrie de tribunes envidrades en façana. L'estructura era utilitzada com a motiu compositiu de la façana, mitjançant una sèrie de senglars metàl·liques que triangulaven el pòrtic frontal en els dos primers nivells reduint a la meitat el nombre de suports. L'ús d'acer corten remet al passat industrial del lloc d'origen de l'entitat bancària.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Banc Industrial de Bilbao
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
L'edifici havia d'ocupar un solar amb doble orientació i davant de façana a l'Avinguda Diagonal i al Carrer de Minerva, a l'àrea de negocis més important de la ciutat de Barcelona. Com és natural, la façana principal, amb l'accés per als vianants, es va situar a la Diagonal, mentre que l'accés de vehicles a les plantes subterrànies d'aparcament es va disposar a la façana posterior. Es repeteixen les funcions administratives del model bancari: una successió de nivells diàfans d'oficines plantejats per a la possible distribució flexible, subdivisió, etc. En aquest cas l'entitat pretenia ocupar les dues plantes més properes a l'accés (l'altell i la primera planta) i l'àtic, deixant la resta de la superfície en règim de superfície d'oficines de lloguer. També es va alliberar la planta baixa, dissenyada com a recintes comercials després d'una façana reculada que accentuava l'accés a l'edifici. A causa de la irregularitat del solar, que pràcticament es podia considerar un doble solar, els arquitectes van decidir ubicar el nucli al centre de gravetat de la superfície en planta de la parcel·la. Gairebé per defecte, l'edifici quedava dividit en dos, el bloc amb façana Diagonal, de nou plantes d'alçada, a més dels àtics, i el bloc orientat al carrer Minerva, de quatre nivells i àtic. L'evolució del projecte va acabar definint el nucli com la xarnera entre els dos edificis. La resta de la planta s'organitzava en una retícula que proposava ritmes canviants (80, 120, 160, 140cm), tot i que els eixos principals s'ajustaven a una trama quadrada de 80cm i a les direccions de les diagonals del doble quadrat vertical. Aquest joc diagonal permetia encaixar a la modulació una sèrie de tribunes envidrades en façana. L'estructura era utilitzada com a motiu compositiu de la façana, mitjançant una sèrie de senglars metàl·liques que triangulaven el pòrtic frontal en els dos primers nivells reduint a la meitat el nombre de suports. L'ús d'acer corten remet al passat industrial del lloc d'origen de l'entitat bancària. -
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaBanc Industrial de BilbaoTous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: InteriorismeBotiga Furest DiagonalCorrea Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
Rutes i Apunts (1)
