Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Can Ginestar és una antiga masia, ara al centre de S. Just Desvern, que des de fa anys funciona com a centre cívic.
Si la masia és una peça a conservar i valorar, el jardí que l'envolta també és un referent per a Sant Just i els anys acumulats sobre la seva vegetació li han donat al seu arbrat un valor singular.
La biblioteca, que podia situar-se en qualsevol part del jardí nord (i que l'ordenació urbanística proposava com a peça aïllada), formaria part dels equipaments d'aquest centre cívic.
Aquesta part nord del jardí s'utilitza molt menys que la resta, per la seva pendent, orientació i poca accessibilitat, però està significada per la presència d'arbres de gran port.
El projecte pretén respectar els esmentats arbres i en conseqüència la topografia del terreny, de manera que la façana al jardí s'avança o s'endarrereix per establir distàncies i relacions amb els arbres.
Al contrari, la façana posterior utilitza el límit respecte al carrer com esquena de la biblioteca i es proposa en continuïtat amb el bell i ondulat mur existent, que es remata amb un espai obert al territori natural.
La biblioteca (a la façana al jardí) es tracta com una galeria vidrada que busca el contacte visual en extensió amb els grans arbres. La galeria es resol amb elements lleugers que es distancien de la imatge massissa del mas i poden ser entesos com el seu contrapunt formal.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Can Ginestar
De la primitiva masia només es manté el celler, ja que fou absolutament renovada. La reforma de 1904 destruí les bellíssimes línies arquitectòniques que posseïa, característiques de la casa pairal catalana, malgrat el notable interès format del resultat final, classificable dins del corrent modernista d'orientació medievalista. Àdhuc cal observar que es manté clarament l'esquema preexistent amb un cos central de tres tramades, al qual s'hi afegeix la capella a la dreta i un cos acabat per una galeria a l'esquerra. La casa es troba enmig d'un jardí encerclat per un mur sinuós. El conjunt resultant conté un gran nombre d'elements de reminiscència medieval. Posseeix interessants elements decoratius interns, entre els quals destaquen els bells arrambadissos ceràmics, afegits a la darrera reforma, i els embigats del 1904. A la planta baixa hi ha una llinda del 1403 i a l'interior una altra del 1669. Mentre que al primer pis hi ha una del 1703 i coronant l'edifici la del 1904. En el 1904 es realitza el projecte de reforma per Joan Bta. Modolell. Consta en obres d'enderroc i reconstrucció de tota la crugia que conté la galeria, en l'elevació d'un metre de la part central del terrat i la construcció de la capella i el mur de tanca. També inclou les reparacions de les façanes. -
Biblioteca Can Ginestar
Can Ginestar és una antiga masia, ara al centre de S. Just Desvern, que des de fa anys funciona com a centre cívic. Si la masia és una peça a conservar i valorar, el jardí que l'envolta també és un referent per a Sant Just i els anys acumulats sobre la seva vegetació li han donat al seu arbrat un valor singular. La biblioteca, que podia situar-se en qualsevol part del jardí nord (i que l'ordenació urbanística proposava com a peça aïllada), formaria part dels equipaments d'aquest centre cívic. Aquesta part nord del jardí s'utilitza molt menys que la resta, per la seva pendent, orientació i poca accessibilitat, però està significada per la presència d'arbres de gran port. El projecte pretén respectar els esmentats arbres i en conseqüència la topografia del terreny, de manera que la façana al jardí s'avança o s'endarrereix per establir distàncies i relacions amb els arbres. Al contrari, la façana posterior utilitza el límit respecte al carrer com esquena de la biblioteca i es proposa en continuïtat amb el bell i ondulat mur existent, que es remata amb un espai obert al territori natural. La biblioteca (a la façana al jardí) es tracta com una galeria vidrada que busca el contacte visual en extensió amb els grans arbres. La galeria es resol amb elements lleugers que es distancien de la imatge massissa del mas i poden ser entesos com el seu contrapunt formal.