L’encreuament entre el carrer del Torrent de l’Olla i la travessera de Gràcia és, des d’un punt de vista circulatori, una connexió de primer ordre entre el barri de Gràcia i la ciutat. La biblioteca adquireix, per aquest motiu, un caràcter representatiu que no es correspon amb les petites dimensions d’un solar que, d’altra banda, és propi del teixit urbà de la zona. Es tracta, per tant, d’un ús poc habitual per a un emplaçament destinat normalment a habitatge. La configuració de l’edifici expressa aquest desajust entre el solar i el nou programa que s’hi insereix. L’habitual columna de pisos queda inflada per gradacions, per tal d’expressar les activitats que es desenvolupen a l’interior de l’edifici. La paret de façana al carrer no afecta substancialment l’organització de l’edifici, sinó que recorre a uns elements propis que donen gruix a la pell, mentre que un pilar d’emergència fa la feina que la paret ha deixat de fer.

El solar se situa al barri de Gràcia de Barcelona al encreuament dels carrers Torrent de l'Olla i Travessera de Gràcia.

Aquest encreuament és des de tots els punts de vista, però especialment des del circulatori, una connexió de primer ordre entre Gràcia i la ciutat. La biblioteca adquireix una entitat representativa desmesurada en relació a la reduïda mida del solar.

Solar, que d'altra banda, té una superfície i dimensions comunes a les que constitueixen el teixit de Gràcia i una capacitat edificatòria igualment comuna a la desenvolupada en l'arquitectura propera.

De manera que aquest solar de vocació domèstica i civil trenca el seu destí (és com indultat) i passa a ser seu de la biblioteca del barri i "mostra" de Gràcia en relació a Barcelona.

Expressar aquest desajust entre continent i contingut, aquesta no coincidència entre motlle comú a l'arquitectura privada i ús públic de la "columna de pisos", ens ha portat a introduir diversos graus de bombament de la façana, com a sistema per expressar la importància i excepcionalitat de l'ús de l'interior. Una cosa semblant al que succeeix quan en una maleta s'introdueix més roba de la possible: el motlle geomètric es deforma i el límit entra en càrrega.