Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
En general, en els blocs dels anys 60 hi ha una clara diferenciació entre les funcions estructurals i les de tancament que es manifesten en l’aspecte exterior.
Amb recursos senzills, a l’abast de l’economia de l’habitatge social, es van aconseguir uns bons resultats donant cert prestigi als conjunts i així a la idea de fer barris amb els quals els veïns s’identifiquessin i dels quals es sentissin orgullosos. Es deixen els materials tal i com són, façanes que mostren el maó sense revestir, volums purs, sense teulades inclinades o cornises ni sòcols, construïts encara amb murs de càrrega.
La innovació al bloc J ve donada per l’ús de la ceràmica armada als forjats, que té un comportament estructural similar al del formigó armat. La “sinceritat” formal resultant es reconeix als voladissos dels balcons i a la composició de la fàbrica, amb juntes seguides verticals i horitzontals, evidenciant la pèrdua del paper estructural del pany de façana.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Polígon Montbau
Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages
El barri de Montbau, situat a la falda del Tibidabo, al costat de Passeig de la Vall d'Hebron, té una superfície total aproximada de 31 Ha. La part avui construïda, o en curs molt avançat de construcció, constitueix sobre dues unitats residencials bàsiques. Estan también pràcticament acabats el jardí i el parc de barri. Actualment està en construcció un grup d'unes 70 habitatges unifamiliars a la part més alta del vessant, grup que no inclourem en el present anàlisi perquè està en fase molt poc avançada i, per tant, sense dades massa concretes. L'arquitecte d'aquest grup és Joan Bosch. Qui són els autors de Montbau? Heus aquí un primer problema concret que pot conduir-nos a consideracions generals. Per exigències de programació, el Patronat Municipal de l'Habitatge va decidir encarregar amb la urgència de molt poques setmanes el Pla Parcial d'aquest polígon als arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López i Xavier Subías. Amb quin criteri es van escollir aquests arquitectes? Segurament per simples raons de proximitat, de relació administrativa, per insuficiència circumstancial de la pròpia plantilla tècnica, etc. Però hi havia la preocupació d'escollir un bon equip precisament per a un dels projectes de més envergadura que llavors es gestaven? ¿Si més n,o hi va haver la consciència de que, casualment i per raons de comoditat burocràtica, havia caigut en les mans d'un bon equip, llavors amb una prometedora empenta juvenil? * el Pla Parcial original va ser alterat, tant en la seva primera fase, lleugerament, com en la segona, amb un canvi d'equip redactor i de disposició urbanística que el van modificar substancialment. -
Bloc J del Polígon Montbau
Joan Montero Pazos, Jaume Seguí Alea, Francesc Vayreda i Bofill
En general, en els blocs dels anys 60 hi ha una clara diferenciació entre les funcions estructurals i les de tancament que es manifesten en l’aspecte exterior. Amb recursos senzills, a l’abast de l’economia de l’habitatge social, es van aconseguir uns bons resultats donant cert prestigi als conjunts i així a la idea de fer barris amb els quals els veïns s’identifiquessin i dels quals es sentissin orgullosos. Es deixen els materials tal i com són, façanes que mostren el maó sense revestir, volums purs, sense teulades inclinades o cornises ni sòcols, construïts encara amb murs de càrrega. La innovació al bloc J ve donada per l’ús de la ceràmica armada als forjats, que té un comportament estructural similar al del formigó armat. La “sinceritat” formal resultant es reconeix als voladissos dels balcons i a la composició de la fàbrica, amb juntes seguides verticals i horitzontals, evidenciant la pèrdua del paper estructural del pany de façana. -
Polígon Montbau: Primera Unitat
Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages
Els arquitectes van fer ràpidament un Avanç de Pla suficientment complet perquè s'aproximés a les exigències d'un Pla Parcial (1957) i va poder ser presentat a una urgent exposició commemorativa. Passada l'exposició, els Serveis Tècnics de l'Ajuntament van completar, van modificar i, en realitat, van refer el Pla Fins a arribar a la seva completa aprovació. Entre aquestes correccions, imposades a través de la tramitació, cal considerar alguna d'especial importància: l'afegit d'un altre pis a tots els edificics que figuraven al Pla. Va ser una imposició 'administrativa' d'última hora, davant el temor que el terreny resultés massa car per una escassa densitat edificatòria. Heus aquí com, amb el simple maneig de l'asèptic i aparentment inofensiu text de les Ordenances volumètriques, es pot refer un pla i tergiversar inclusiu sobre possibles idees rectores. Amb aquesta tergiversació, el Pla va ser aprovat el 13 de desembre de 1957. D'acord amb aquest projecte, el Patronat realitza el primer sector. El Patronat es limita a actuar com a promotor general, fent actuar com a propietaris i constructores a diverses entitats particulars, especialment Cooperatives. El sistema administratiu es interessant i es demostra extraordinàriament eficaç, sobretot en la canalització econòmica, i fins i tot en alguna limitada integració sociològica.
Bibliografia
Obres Relacionades (15)
Conjunt Polígon Montbau | Polígon Montbau: Unitat Sud-Oest
