El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La construcció d'habitatges unifamiliars aïllats, tant en contextos urbans com en zones de vacances —el que en la parla barcelonina es coneix com a torres— va ocupar Sagnier al llarg de la seva vida, però per desgràcia algunes de les millors mostres no van resistir a les empentes de l'especulació i han desaparegut. Això realça si és possible la importància d'aquest destacat conjunt, emplaçat a la falda de la muntanya Tibidabo i àmpliament visible des de bona part de la ciutat.
La finca El Pinar, situada en un emplaçament envejable, deu el seu nom a un bosquet de pins que va ser respectat a l'hora d'aixecar la casa estiuenca del banquer Manuel Arnús i la veïna cotxera i casa dels porters. Construïda amb bona pedra de Montjuïc, complementada amb esgrafiats i rajoles, la torre destaca en una prominència oberta als quatre vents. El conjunt mostra una rica volumetria en perfils d'acusat pintoresquisme; l'aspecte de les torres i les obertures trilobulades li confereixen un aire vagament medieval, mentre que la galeria remet a la tradició dels masos o cases rurals catalanes. L'ornament de la pedreria mostra el repertori naturalista que Sagnier utilitzava en aquells anys al proper temple del Tibidabo, amb rematades que simulen concrecions pètries o fusta estellada.
Els interiors de l'edificació van comptar amb la col·laboració d'alguns dels artesans i industrials més habituals a les obres de Sagnier, com Carles Torrebadell a la forja de ferro, Antoni Rigalt a les vidrieres, Pujol & Bausis a la ceràmica o Joan Pujol al treball escultòric; els mobles s?atribueixen a Joan Busquets.