El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Edifici entre mitgeres situat al nucli urbà dels Monjos, a peu de l'antiga carretera N-340. Es tracta d'una construcció de planta rectangular destinada a habitatges, amb locals d'ús comercial a la planta baixa i un jardí a la part posterior. Té planta baixa, dos pisos i coberta de dos aiguavessos amb carener paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta cinc eixos de composició vertical constituïts per obertures de diverses tipologies. A la planta baixa hi ha quatre portes d'arc de mig punt, així com dues finestres verticals pràcticament unides d'arc de mig punt. Totes elles tenen un emmarcament senzill, i la part superior està resseguida per una motllura contínua que recorre tota la planta horitzontalment.
Al pis superior s'obren cinc finestres d'arc ogival amb ampit i un emmarcament parcial consistent en una línia continua que ressegueix la part superior de les obertures al llarg de tota la façana. Les obertures dels dos extrems de la façana donen a balcons individuals de base semicirculars amb baranes de ferro forjat. Al primer pis i situades de manera simètrica respecte a les del pis inferior, hi ha cinc obertures rectangulars molt senzilles amb ampit i sense emmarcament. Aquelles dels extrems s'obren a balcons individuals de base rectangular amb els vèrtexs arrodonits i baranes de ferro forjat. Les obertures centrals del primer i segon pis formen una tribuna vertical oberta sostinguda per pilars. Remata la façana principal una falsa coberta de teula i un ràfec sostingut per cabirons de fusta.
La façana posterior també presenta una composició simètrica.
El parament de l'immoble és arrebossat i pintat, tot i que la planta baixa presenta un gran sòcol encoixinat.
La composició arquitectònica de la façana de la Casa Bolet és imbuïda pel llenguatge propi del modernisme, tot i que depurat per l'estètica noucentista. Es tracta d'un llenguatge propi d'aquells arquitectes que, com Santiago Güell, van projectar les seves obres a finals del segle XIX i principis del XX, en plena efervescència del moviment modernista.
L'edifici va ser bastit el 1925, d'acord amb el projecte realitzat per l'arquitecte Santiago Güell i Grau i presentat el 12 de gener a l'ajuntament per a la seva aprovació.
Edifici noucentista amb elements clars del modernisme goticitzant. Es compon de planta baixa i dos pisos. La façana és perfectament simètrica a partir d'un cos sobresortint central, el qual està sustentat per columnes que s'aprofiten per ubicar dos balcons, al primer i segon pis. La planta baixa destaca per tenir les obertures fetes amb arcs de mig punt, mentre que al primer pis les obertures són amb arc apuntat. Als extrems hi ha dos balcons semicirculars. El pis superior presenta obertures quadrades sense arcs ni decoració. A la part superior hi ha una sèrie de mènsules senzilles, als extrems hi ha dos elements amb obertures d'espitlleres que sobresurten del cos principal. Per rematar la façana hi ha una teuladeta decorada amb una bola de formigó decorada amb motius vegetals.