El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L'edifici conegut com a Casa Bonaventura Ferrer és un edifici modernista situat al número 113 del passeig de Gràcia (als Jardinets), projectat per l'arquitecte Pere Falqués i Urpí i construït entre 1905- 1906.
Aquest edifici, en origen residencial, ocupa una parcel·la inscrita entre el passeig de Gràcia (núm.113) i la Riera de Sant Miquel (núm. 6), on existeix un cos molt més petit, de només planta i pis i de característiques formals i cronològiques ben diferents. La casa principal enfront del passeig de Gràcia té cinc nivells d'alçat (planta baixa, planta noble, tres pisos i coberta amb terrat pla transitables) i un soterrani.
La façana principal destaca pels seus elements decoratius i escultòrics. Compositivament es distingeixen tres eixos verticals, essent el central el més rellevant tant pel tipus d'elements estructurals que incorpora com per la riquesa escultòrica i decorativa d'aquests. En aquest sentit, destaca la decoració escultòrica de la porta d'accés a la finca -localitzada en un dels eixos laterals- i molt especialment la finestra central de la planta baixa i la tribuna del primer pis. La finestra localitzada a la planta baixa, es desenvolupa a l'alçada d'un nivell entremig, que molt probablement pren com a model les finestres dels estudis dels grans casals urbans de Barcelona dels segles XVI i XVII, de sobre conegudes per Falqués. L'ampit de la finestra, profusament decorat, presenta forma de capitell jònic amb grans volutes i fulls d'acant, al centre del qual, s'inscriu una petita obertura que es correspon amb la ventilació del nivell de soterrani. Una potent estructura amb mènsules sobreposades i esculpides en voladís configuren la llinda de la finestra, al mateix temps que serveix com a base del balcó de la planta noble. Aquesta tribuna és un dels elements més característics de la façana, amb un gran finestral que, prenent com a referència les finestres coronelles medievals amb un mainell central, reinterpreta el model a una major escala i una gran columna central. Aquesta columna incorpora al seu fust i capitell amb elements de ferro, material utilitzat també a les baranes dels balcons i les fusteries de les finestres. Aquesta galeria sobresurt considerablement respecte del plom de la façana, fet que permet desenvolupar un balcó en voladís en el segon pis. A partir de segon pis, els balcons en voladís desapareixen i deixen pas a balcons ampitats.
La façana posterior d'aquest cos d'edifici principal té unes singulars galeries amb una estructura semicircular de fusta, ferro i vidre emplomat realment remarcable. Com ja s'ha dit, a la línia de façana del carrer de la Riera de Sant Miquel, la finca té un cos de planta baixa i pis, cobert amb un terrat pla transitable.
L'accés principal al passeig de Gràcia es realitza a partir d'una gran portalada -que encara conserva la porta de fusta original- a través de la qual s'accedeix a un primer vestíbul de reduïdes dimensions amb uns graons que condueixen a un altre més ampli, on es localitza l'escala d'accés als pisos superiors. Destaca la barana de ferro de l'escala que incorpora una llum igualment de ferro i vidre. La resta de llums de paret localitzades al vestíbul recullen la mateixa idea. L'escala localitzada en aquest vestíbul dona accés als pisos superiors (a partir de la planta principal) actualment habilitats com apartaments de lloguer de luxe.
La planta baixa és probablement un dels àmbits més rellevants de l'edifici des del punt de vista decoratiu. L'espai conegut actualment com a "Saló del Passeig de Gràcia" es troba cobert per un sostre de fusta policromada i traceries vegetals, mentre que l'espai que es desenvolupa a continuació es cobreix amb un sostre de guix motllurat, policromat i puntualment daurat.
Però sense cap mena de dubte, l'espai més característic de l'edifici és el gran àmbit central localitzat al centre de la planta baixa, que recuperant la funció dels antics patis descoberts medievals i barrocs, funciona com distribuïdor dels espais de la planta baixa i dona accés al pis noble. Aquest espai, cobert amb una estructura de claraboia amb vitralls emplomats policroms, comunica la planta baixa amb el primer pis a través d'una escala noble de fusta que queda inclosa dins d'una gran estructura, també de fusta de gran qualitat tècnica i decorativa, on els motius vegetals envolten l'espai, especialment a la barana de l'escala i de la galeria del primer pis. Aquesta galeria que circumda tot el primer pis o planta noble, on es localitzen dos grans salons, "el Saló del mirador" i "el Saló dels Vitralls" tots dos coberts per sostres de guix policromats i daurats d'estil modernista i decó. Destaca la fusteria i les llums de paret conservades i presents a nombrosos espais de la finca.
També en la planta baixa es localitza un àmbit conegut com "El Conservatori" un espai de planta semicircular cobert amb una estructura de ferro i vitralls que crea una estança tipus hivernacle molt ampla i lluminosa. A aquest espai s'hi accedeix a través d'una sala que es caracteritza pel magnífic treball de fusta tant a les portes com als sostres de fusta tallada i policromada amb motius vegetals que segueixen altres models presents a l'edifici.
La resta de pisos superiors avui dia es presenten adaptats com apartaments de luxe per llogar.
La planta soterrani, actualment buida i adaptada als nous usos de l'edifici (esdeveniments socials i culturals), destaca pels pilars de maó que suporten les voltes de maó de pla, tot creant un espai molt diàfan que contrasta amb els usos originals: les antigues cuines, carboneres i habitacions del servei.