Ubicada al districte de Ciutat Vella, l'antiga Casa de Francesc Cambó ocupa la meitat meridional de l'illa de cases delimitada per la Via Laietana, l'Avinguda de Francesc Cambó i els carrers dels Mercaders i del Pare Gallifa. Aquest edifici disposa de tres façanes afrontades a la Via Laietana (des d'on es produeix l'accés principal), i els carrers del Pare Gallifa i dels Mercaders. De planta rectangular, l'estructura parcel·lària d'aquesta finca és configurada per dos cossos edificats que s'adapten al pendent del terreny i pertanyen a fases constructives diferents: el cos més alt, afrontat amb la Via Laietana, fou construït amb anterioritat respecte el cos més baix, afrontat al Carrer dels Mercaders. L'estructura en alçat del cos anterior comprèn un basament format per planta baixa i entresòl i es desenvolupa amb sis pisos i un pis principal que, en comptes de trobar-se damunt del basament, es localitza a l'àtic. L'estructura en alçat del cos posterior comprèn un basament format per planta baixa i un entresòl dividit en dos nivells d'obertures i es desenvolupa amb quatre pisos més. Ambdós cossos compten amb amplis terrats-jardí transitables. Les tres façanes de l'edifici estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular, i presenten un acabat homogeni consistent en un basament de pedra que abraça la planta baixa i l'entresòl i un acabat revestit en la resta de plantes. El basament, íntegrament aplacat de pedra de Montjuïc, presenta una planta baixa quasi transparent a base de grans portals amb llindes flanquejats per pilastres. L'entresòl, en canvi, es desenvolupa com una galeria de finestres rectangulars alineades. Ambdós nivells es veuen inclosos dins del basament de l'edifici per mitjà d'una columnata monumental a base de pilars i entaulament d'ordre dòric acanalat, amb llur entaulament a base de tríglifs i mètopes. El portal principal d'accés a l'edifici es desenvolupa com un arc de triomf: dues portes amb llindes flanquejant un ampli arc de mig punt, la llum interior del qual acull un frontó triangular sostingut per dues columnes jòniques acanalades. Aquest portal conserva els seus tancaments originals, consistents en portes de gelosia d'inspiració romana en bronze, ornades amb caps de lleó amb corones de llorer. Aquest portal dóna accés al vestíbul de l'edifici, un espai de planta rectangular format per dues crugies cobertes amb un sostre cassetonat que reposa el seu pes damunt de pilastres dòriques de fust estriat. Les obertures dels pisos superiors es desenvolupen de manera ordenada, ritmades en diversos trams verticals d'amplada variable. Es tracta de finestres horitzontals tipus Chicago, algunes d'elles tripartides o bipartides per mitjà de mainells en forma de columna toscana. La verticalitat de l'edifici es veu potenciada per les quatre pilastres toscanes encoixinades que recorren tota l'alçada de l'edifici i que recullen el pes visual de l'àtic. Efectivament, la llosana del monumental balcó corregut del pis principal-àtic, decorat amb relleus i sostingut per mènsules, actua com entaulament de l'edifici. L'àtic o pis principal es desenvolupa com una àmplia galeria d'arcs de mig punt amb perfils motllurats i flanquejats per dobles pilastres jòniques. Seguint l'eix vertical centrat damunt la porta principal d'accés, aquest àtic presenta una tribuna coronada per un frontó triangular i que s'obre al carrer per mitjà d'una serliana toscana. Damunt d'aquest àtic corre la balustrada que tanca el terrat-jardí. La coberta del terrat es convertí en un jardí de 1000 m2, disposat en dos nivells, amb arbres, plantes, brollador i pèrgola. Visualment té una continuïtat amb una construcció escenogràfica –perspectiva de gran jardí italià- muntada sobre una mitgera sobresortint de la casa Bartomeu Trias (núm. 26) del c/ Pare Gallifa. Durant la Guerra Civil va ser malmès i en féu la reconstrucció Joan Mirambell. El cos posterior presenta les mateixes solucions d'acabat i de projecció exterior de les obertures, per bé que es manifesta com un edifici de menors proporcions. Per la seva banda, la façana afrontada al carrer i a la placeta dels Mercaders mostra tot d'obertures verticals amb uns acabats de nul·la entitat arquitectònica en relació la resta. Francesc Cambó i Batlle, polític conservador fundador de la Lliga Regionalista i que fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i ministre de diversos governs espanyols, era propietari, a més, de nombroses empreses. Cambó participà activament en la urbanització de la nova Via Laietana i fou precisament allà on instal·la la seu de "Inmobiliaria Catalana S.A." i la seva residència. La Casa Cambó fou dissenyada amb aquesta doble finalitat pel cèlebre arquitecte Adolf Florensa i Ferrer. La construcció de l'edifici, que correspon a una tipologia de gratacels inspirats en l'obra del nord-americà Louis Sullivan, es feu en dues etapes: el cos anterior, projectat entre 1921 i 1923, acabà de construir-se el 1925, mentre que el cos posterior i l'àtic de l'anterior foren edificats entre 1930 i 1931. Les façanes visibles des de la flamant Via Laietana es van concebre com un teló ostentós per amagar la degradació de Ciutat Vella, tal i com denota l'aspecte negligit amb què Florensa dissenyà la façana posterior, afrontada al carrer dels Mercaders. En l'actualitat, l'edifici ha estat reconvertit en hotel de luxe.