Casa de dues plantes amb finestres i balcons a la part superior i portes i finestres a la inferior. La coberta es plana i té una barana d'obra de línies curvilínies, a mode de merlets, amb decoració vegetal en el centre formant grups curvilinis ascendents; del peu d'aquest acabament surt una petita teulada de protecció que a la vegada fa un dibuix simètric amb rajoles. La casa té elements modernistes, com sanefes de ceràmica, mènsules esglaonades que aguanten el voladís dels balcons o decoració esgrafiada.

Esgrafiats

Al llarg de les dues façanes, apareixen representades les reproduccions dels envers i revers de les medalles dels premis obtinguts a França i a Espanya, per la bona presentació i qualitat en els fruits que exportava Bonaventura Raspall.

A l'esquerra de la façana del pg. Nadal, hi ha representada una gran medalla amb la inscripció "PARIS 1907". A continuació, hi ha dos cercles i les llegendes "Concurs Culinari" , "Diploma d'Honor" i "Paris 1907": en el cercle de la dreta es pot veure la inscripció del premi i en el de l'esquerra una dona i una nena que formen el centre del paisatge constituït per una casa i uns arbres. A continuació, hi ha l'esgrafiat del premi "Concurso de Alimentación e Higiene" que està composat també de dos cercles: el de l'esquerra, presenta una dona amb un cistell de fruites que l'ajuda un nen, i el de la dreta la inscripció del premi. A la dreta de la façana, hi ha representada la medalla del Gran Premi de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1912, remarcat amb fulles de llorer.

A la façana del c. Vidal i Ribas es representa la medalla de la Exposició Internacional de Barcelona del 1912. A més a més, hi ha la inscripció "AÑO 1916", en referencia a l'any de construcció de la casa, i un monograma amb les inicials BR, corresponents als propietari de la casa Bonaventura Raspall.

Aquesta casa, construïda l'any 1916, en origen es feia servir com a habitatge de la família de Bonaventura Raspall i com a magatzem de la firma que regentava, anomenada "La Pilarica"; aquí s'encaixava la fruita i verdura que després s'importava a França.

Més tard es conegué pel nom de Cauhé Raspall, ja que el Dr. Antoni Cauhé Huguet,(1898-1975), metge de capçalera i forense de la ciutat, va posar-hi la seva consulta i habitatge en casar-se amb l'hereva de la casa: Joana Raspall Juanola (1913-2013) poetessa i escriptora, medalla d'or de la ciutat i Creu de Sant Jordi.

Casa cantonera de tres façanes, de grans dimensions, volumetria cúbica i amb terrat a la catalana. S'estructura en alçada en planta baixa i pis. La planta baixa presenta portes i finestres rectangulars coronades per rajoles de ceràmica vidriada de tonalitats blaves i ocres i motius geomètrics, a to amb la sanefa del mateix material i motius que horitzontalment recorre aquest cos de l'edifici a mitja alçada i que només es veu interrompuda al seu pas per portes i finestres. Aquests elements, que doten de color l'edifici des d'una estètica clarament modernista, van ser produïts a la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat i dissenyats per l'arquitecte modernista Antoni M. Gallissà. A la façana principal s'ubiquen dues portes, una és l'accés principal a l'edifici i l'altra donava accés al magatzem. Destaca la presència d'un sòcol recobert de lloses de pedra de formes irregulars.
Al pis superior de la façana del Passeig Nadal s'ubiquen, sense eix de simetria, dos balcons de diferents dimensions. Són de plataforma rectangular amb el frontal decorat amb ceràmica vidriada. Es tanquen amb barana de ferro forjat molt lleugera i estan suportats sobre mènsules esglaonades col·locades asimètricament per adaptar-se a la posició de les obertures del pis inferior. Aquests balcons acullen una i dues portes respectivament, totes elles culminades amb idèntica decoració a les de la planta baixa.
El cos de la paret corresponent al segon pis llueix grans i abundants motius esgrafiats de caràcter neoclàssic que fan referència als premis i reconeixements que va rebre l'antic establiment dedicat al comerç d'importació i exportació de fruita i verdura. Concretament trobem grans medallons que mostren als ciutadans del municipi la importància que va tenir la família Bonaventura Raspall per la seva activitat.
A la cresteria ondulant del límit superior de l'edifici, sobre un ràfec de maó vermell, trobem una segona tipologia d'esgrafiats que reprodueix garlandes i flors. Per sota del ràfec tornem a trobar una sanefa de ceràmica vidriada també de tons blaus i ocres i motius geomètrics.

Bonaventura Raspall va encarregar el projecte d'edificació de casa seva a l'arquitecte Gabriel Borrell, i l'execució de l'obra va anar a càrrec del constructor Molins.
El projecte de Borrell dibuixava els trets més generals de l'edifici la composició per planta baixa i pis, la construcció d'un terrat a la catalana i l'existència d'obertures a les tres façanes. Però la gran quantitat d'ornaments que van aparèixer a l'obra acabada responien a la voluntat del contractista i al costum de l'executor per enriquir el projecte de l'arquitecte.

Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu.