Aquest conjunt de cases destaca per la seva situació urbana, que recorda les tipologies existents antigament al carrer, i que continuen amb les del carrer Nadal. Les cases dels núms. 15-17 són habitatges aparellats amb un petit espai enjardinat annex, de planta baixa i planta pis. Cal remarcar la façana, per la disposició simètrica de les obertures i els balcons en cantonada; El parament és llis i hi ha motius esgrafiats en les llindes de les obertures i al fris que recorre el coronament de la façana. La casa del núm. 19 és molt similar a les anteriors pel que fa a la façana i el jardí.

Casa de dues plantes amb finestres i balcons a la part superior i portes i finestres a la inferior. La coberta es plana i té una barana d'obra de línies curvilínies, a mode de merlets, amb decoració vegetal en el centre formant grups curvilinis ascendents; del peu d'aquest acabament surt una petita teulada de protecció que a la vegada fa un dibuix simètric amb rajoles. La casa té elements modernistes, com sanefes de ceràmica, mènsules esglaonades que aguanten el voladís dels balcons o decoració esgrafiada. Esgrafiats Al llarg de les dues façanes, apareixen representades les reproduccions dels envers i revers de les medalles dels premis obtinguts a França i a Espanya, per la bona presentació i qualitat en els fruits que exportava Bonaventura Raspall. A l'esquerra de la façana del pg. Nadal, hi ha representada una gran medalla amb la inscripció "PARIS 1907". A continuació, hi ha dos cercles i les llegendes "Concurs Culinari" , "Diploma d'Honor" i "Paris 1907": en el cercle de la dreta es pot veure la inscripció del premi i en el de l'esquerra una dona i una nena que formen el centre del paisatge constituït per una casa i uns arbres. A continuació, hi ha l'esgrafiat del premi "Concurso de Alimentación e Higiene" que està composat també de dos cercles: el de l'esquerra, presenta una dona amb un cistell de fruites que l'ajuda un nen, i el de la dreta la inscripció del premi. A la dreta de la façana, hi ha representada la medalla del Gran Premi de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1912, remarcat amb fulles de llorer. A la façana del c. Vidal i Ribas es representa la medalla de la Exposició Internacional de Barcelona del 1912. A més a més, hi ha la inscripció "AÑO 1916", en referencia a l'any de construcció de la casa, i un monograma amb les inicials BR, corresponents als propietari de la casa Bonaventura Raspall. Aquesta casa, construïda l'any 1916, en origen es feia servir com a habitatge de la família de Bonaventura Raspall i com a magatzem de la firma que regentava, anomenada "La Pilarica"; aquí s'encaixava la fruita i verdura que després s'importava a França. Més tard es conegué pel nom de Cauhé Raspall, ja que el Dr. Antoni Cauhé Huguet,(1898-1975), metge de capçalera i forense de la ciutat, va posar-hi la seva consulta i habitatge en casar-se amb l'hereva de la casa: Joana Raspall Juanola (1913-2013) poetessa i escriptora, medalla d'or de la ciutat i Creu de Sant Jordi.

Habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta rectangular i configurat per planta baixa, pis i terrat a la catalana. A la planta baixa presenta un sòcol que arriba fins a l'alçada de la base de les finestres. Hi té porta central flanquejada per una finestra a cada banda. Totes tres obertures presenten a la part superior una decoració en forma de trapezi regular sobre el qual se situen tres rajoles de ceràmica vidriada de tons verdosos i motius naturalistes procedents de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. També trobem una imposició de rajola en color verd a banda i banda d'aquestes finestres, a la seva part alta. Al pis superior un altra cop es destaca l'eix central del conjunt a partir de la presència d'un petit balcó d'una porta amb barana de ferro forjat i suportat sobre mènsules que moren al parament de forma esglaonada. El frontal de la plataforma del balcó té igualment una decoració ceràmica de tons verdosos que combina peces llises amb d'altres amb motius naturalistes. A banda i banda del balcó se situen dues finestres amb un ampit que simula suportar-se sobre un arc rebaixat cec. Les obertures de la planta baixa i del primer pis coincideixen en la seva ubicació sobre un eix vertical. A la part superior de l'edifici es troben els elements que més caràcter atorguen al conjunt. En el límit entre el final del cos del pis i la barana del parapet de la terrassa superior se situa un ràfec suportat en una galeria d'arcs cecs i al centre de cadascun dels arcs se situa un espirall circular fet de ceràmica vidriada de tons verds reproduint motius similars als de les rajoles de les finestres de la planta baixa. A d'interstici entre la forma arrodonida de l'arc i la línia recta del ràfec es creen petits triangles o carcanyols decorats amb fragments de ceràmica vidriada de color blau. Per últim, el parament de la terrassa a la catalana de la part superior es decora amb una sanefa de motius geomètrics feta amb ceràmica blava. La tendència d'aquestes motius és horitzontal, tot i que a la part central, coincidint amb la línia de la porta i el balcó, els motius mantenen una línia vertical. L'estudiosa Mercè Vidal considera aquesta casa com una mostra de la transició que expressa Borrell del modernisme al noucentisme. Aquest edifici manté diferències d'estil notables amb la casa que Josefa Serra havia fet construir el mateix any just al costat. La casa va ser encarregada per Josefa Serra de Molins a l'arquitecte municipal Gabriel Borrell i Cardona l'any 1918. Per la seva decoració recorda molt la casa situada als números 12-12 del carrer Carreretes (fitxa número 3), projectada també per Gabriel Borrell. Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu.

Torre aïllada, precedida de jardí. L'edifici està integrat per diferents estructures cúbiques. Destaca la principal de base quadrangular de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teules a quatre vessants. L'eix de simetria central ordena la composició de la façana, destacant-se en la planta segona la solució de finestres tripartides en punt rodó a la manera de les galeries de les golfes de l'arquitectura rural, de filiació noucentista. Una estructura en forma de torre se li adossa a un dels costats, d'estructura similar a la del cos principal.

L'edifici destinat a Casa de la Vila és de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teules àrabs a quatre vessants. Un eix de simetria central marca la porta d'accés d'arc de mig punt, flanquejada per columnes, que té la prolongació en el balcó principal amb balustres i, finalment, l'escut esculpit. Totes les obertures estan protegides per un guardapols. Pel que fa a l'edifici del Jutjat, l'articulació entre l'anterior i aquest es va resoldre amb una torre disposada en xamfrà, de quatre plantes i coronada amb coberta de pavelló, de teula. El cos d'edifici del Jutjat manté també el cànon de simetria, les obertures amb guardapols i la distribució equilibrada de buits i plens. Tot ens porta a situar-los dins el caràcter més "oficial" del corrent noucentista. A la dècada de 1920, l'arquitecte municipal, Climent Maynés, va portar a terme la reforma d'una de les zones més representatives de Sant Feliu. El projecte va comportar enderrocar antigues cases que ocupaven part de l'espai que avui és la plaça (que es va projectar llavors) i bastir el nou edifici de l'Ajuntament i el destinat a jutjats. La profunditat del solar permetia encarar cadascun d'ells amb façana.