Edifici entre mitgeres situat al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample. Ocupa un terreny molt allargat i per la part posterior s'obre a l'interior d'illa. Consta de planta baixa i cinc plantes amb coberta plana. A la façana principal totes les obertures segueixen tres eixos longitudinals. A la planta baixa, la porta d'accés no està a l'espai central sinó que esta desplaçada a un costat, i les altres dos portes es corresponen a locals comercials. En els pisos superiors la façana sobresurt formant una gran tribuna en l'espai que ocupen dos d'aquests eixos, els corresponents als locals comercials, així que aquesta tribuna no es situa centrada sinó que està desplaçada cap a un costat. En aquest espai s'obren dues finestres que continuen pels laterals de la tribuna. En el tercer eix, el que es correspon amb el portal d'accés, s'obren finestres rectangular excepte en el primer pis on hi ha un petit balcó que arrenca de la tribuna, acaba amb una forma arrodonida i té baranes tubulars. La façana està rematada per una cornisa que crea un petit ràfec i per sobre la barana tubular que tanca la terrassa superior.

El parament de la planta baixa està recobert de pedra mentre que la resta de la façana està arrebossada i pintada de blanc. Destaca les fusteries i persianes de color verd que contrasta amb el blanc dels murs.

La façana posterior té característiques similars però aquí la tribuna només ocupa l'eix central i a banda i banda hi ha finestres.

Aquest edifici es va acollir a la llei propulsada al 1935 per incentivar la construcció d'habitatges de lloguer de qualitat a preus assequibles a les classes mitjanes. Aquesta llei, coneguda com la Llei Salmó, la va crear Federico Salmón quan era Ministre de Treball durant la Segona República amb l'objectiu de lluitar contra l'atur obrer oferint excempcions fiscals als promotors de les obres.

L'arquitecte, Sixte Illescas, va projectar dos habitatges per replà però els propietaris, Jaume Forn Ràfols i la seva mare, van exigir tres habitatges per replà. Això va provocar que Illescas dimitís i les obres passessin a mans de l'arquitecte Pere Jordi Bassegoda i Musté que si va accedir a aquesta ampliació.