Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Aquest edifici d´habitatges en un xamfrà de l´Eixample de Barcelona presenta un alçat que alterna franges de buits i plens amb gran simplicitat compositiva. Les tres façanes que conformen el xamfrà estan unificades per balcons correguts, amb els ampits estucats de color beix i rematats amb un passamans de tub d'acer. El pla de façana és de color granat per augmentar el contrast i reforçar la profunditat del balcó. És interessant la manera com s'avancen les finestres dels menjadors i queden integrades als balcons, aconseguint un contrapunt vertical gairebé imperceptible. La composició del volum mostra referències clares a l'edifici d'oficines de formigó de Mies van der Rohe, però adaptat a un d'habitatges. La distribució de la planta és completament funcional. Compta amb tres habitatges per replà, dos dels quals donen al xamfrà, mentre que la tercera presenta façana a un passatge lateral existent. Aquest passatge permet que la majoria de les habitacions de l'edifici puguin ventilar-se a l'exterior. Les zones humides estan agrupades formant nuclis de servei que ventilen a patis interiors: mereix especial atenció el nucli central, compartit pels dos habitatges simètrics del xamfrà. A causa de la formació noucentista, Duran i Reynals canviava d'estil amb gran facilitat. Podia fer un edifici neoclàssic i un altre de racionalista simultàniament, en funció de l'encàrrec. En aquest cas, va optar per l'estil racionalista davant de la insistència del marit de la clienta.
Autor: Xavier Llobet i Ribeiro
Font: DOCOMOMO Ibérico
Edifici situat en el xamfrà del carrer Còrsega amb Roger de Llúria, a la Dreta de l'Eixample. La façana principal adopta la forma aixamfranada de les illes de l'Eixample, tenint dos trams curts a cada carrer i un tram central més ample al xamfrà. En el carrer Roger de Llúria s'obre un passatge, que porten als jardins de Carmen Vianda a l'interior de l'illa, on es troba la façana lateral mentre que en el carrer Còrsega la casa fa mitgera amb l'edifici del costat.
Consta de planta baixa, sis pisos i un àtic que queda enretirat del pla de la façana i no es visible des del carrer. La façana està marcada per grans línies horitzontals que es corresponen al mur de les terrasses d'obra, pintades de color crema, i el mur interior de les terrasses de color granat amb les persianes marrons. Aquesta combinació de colors crea un joc cromàtic que dona plasticitat a la façana. aquesta horitzontalitat només es trenca a les cantonades on unes columnes llises marquen les arestes del xamfrà.
Destaca la funcionalitat de la planta amb tres habitatges per nivell. Aquest edifici és una de les icones del Racionalisme català per ser un dels primers en adaptar-se al criteris del GATCPAC pel seu funcionalisme.
Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!