Aquest edifici d´habitatges en un xamfrà de l´Eixample de Barcelona presenta un alçat que alterna franges de buits i plens amb gran simplicitat compositiva. Les tres façanes que conformen el xamfrà estan unificades per balcons correguts, amb els ampits estucats de color beix i rematats amb un passamans de tub d'acer. El pla de façana és de color granat per augmentar el contrast i reforçar la profunditat del balcó. És interessant la manera com s'avancen les finestres dels menjadors i queden integrades als balcons, aconseguint un contrapunt vertical gairebé imperceptible. La composició del volum mostra referències clares a l'edifici d'oficines de formigó de Mies van der Rohe, però adaptat a un d'habitatges. La distribució de la planta és completament funcional. Compta amb tres habitatges per replà, dos dels quals donen al xamfrà, mentre que la tercera presenta façana a un passatge lateral existent. Aquest passatge permet que la majoria de les habitacions de l'edifici puguin ventilar-se a l'exterior. Les zones humides estan agrupades formant nuclis de servei que ventilen a patis interiors: mereix especial atenció el nucli central, compartit pels dos habitatges simètrics del xamfrà. A causa de la formació noucentista, Duran i Reynals canviava d'estil amb gran facilitat. Podia fer un edifici neoclàssic i un altre de racionalista simultàniament, en funció de l'encàrrec. En aquest cas, va optar per l'estil racionalista davant de la insistència del marit de la clienta.

Edifici situat en el xamfrà del carrer Còrsega amb Roger de Llúria, a la Dreta de l'Eixample. La façana principal adopta la forma aixamfranada de les illes de l'Eixample, tenint dos trams curts a cada carrer i un tram central més ample al xamfrà. En el carrer Roger de Llúria s'obre un passatge, que porten als jardins de Carmen Vianda a l'interior de l'illa, on es troba la façana lateral mentre que en el carrer Còrsega la casa fa mitgera amb l'edifici del costat.

Consta de planta baixa, sis pisos i un àtic que queda enretirat del pla de la façana i no es visible des del carrer. La façana està marcada per grans línies horitzontals que es corresponen al mur de les terrasses d'obra, pintades de color crema, i el mur interior de les terrasses de color granat amb les persianes marrons. Aquesta combinació de colors crea un joc cromàtic que dona plasticitat a la façana. aquesta horitzontalitat només es trenca a les cantonades on unes columnes llises marquen les arestes del xamfrà.

Destaca la funcionalitat de la planta amb tres habitatges per nivell.
Aquest edifici és una de les icones del Racionalisme català per ser un dels primers en adaptar-se al criteris del GATCPAC pel seu funcionalisme.