El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Edifici aixamfranat que fa cantonada, situat a l'Eixample de Barcelona. Està constituït per planta baixa (integrada per semisoterrani i entresòl), pis principal i tres pisos més. Presenta una façana simètrica, elegant i senyorial, amb profusió de detalls escultòrics de caràcter historicista. A part dels mateixos d'aquests, el que més s'accentua són les pilastres situades a ambdós extrems del xamfrà i les tres tribunes del pis principal (dues als laterals i una al centre).
Al bell mig dels baixos de l'edifici se situa el portal d'entrada, amb una porta en forma d'arc de mig punt que està flanquejada per sengles columnes d'ordre toscà i fust estriat. Coronant cada capitell s'hi troben trobem unes mènsules amb ornaments florals que subjecten la tribuna central del pis principal. Al centre d'ambdues mènsules es troba la gran clau de la volta, on consten unes inicials. Hi ha sis finestres a l'entresòl: dues al centre de la façana i quatre als laterals aixamfranats. Les primeres són trífores, és a dir, estan dividides mitjançant columnetes en tres buits, i presenten una balustrada. En canvi, les segones són de dos tipus diferents. Unes són bífores, cosa que vol dir que estan dividides en dos per una columneta central. En canvi, les altres (situades als extrems laterals) no presenten cap mena de divisió, si bé tenen sengles columnetes als costats. Novament, Totes elles estan acompanyades de balustrada. Les finestres esmentades, tant centrals com de les bandes, tenen al seu cadamunt unes mènsules que decoren la part inferior dels balcons que hi ha immediatament a sobre. Aquest arranjament és igual en tots els casos, a excepció de les finestres bífores que, com que estan just dessota de les tribunes, tenen una mènsula de majors dimensions i més ornamentada. Per acabar amb la planta baixa, esmentarem que en la seva part inferior (concretament, a la zona que correspon al semisoterrani) està resseguida per un sòcol de material i color diferent de la resta de la façana. Dit sòcol està ornat per estucat de carreus encoixinats en xamfrà i en punta de diamant. Hi ha, en total, onze obertures amb arcs escarsers i tudor amb una clau molt marcada i sengles columnetes als costats que presenten capitells estriats.
En el següent nivell s'hi troba trobem el pis principal, que és el més ornamentat de tots (a mesura que pugen els pisos es van simplificant o perdent els elements decoratius). D'aquest en destaca la presència de tres tribunes, una central de majors dimensions i dues de laterals. La tribuna central té forma quadrada aixamfranada amb el vidre dividit per vuit columnetes toscanes. El carcanyol, l'intradós dels arcs i el mur de tancament inferior de la tribuna (sobre el qual estan disposades les columnes) estan profusament disposats ormanentats amb diferents tipus de flors, agrupades formant un pom o en garlandes. La balustrada del pis superior serveix com a tancament d'aquesta tribuna central, tot donant-li que li dona un aspecte encara més majestuós. Quant a les tribunes laterals, ambdues tenen forma semicircular i són idèntiques, en concepció i en elements decoratius (inclosa la balustrada superior), a la que acabem de descriure. Si s'efectua una observació des Des del carrer, es veurà veu que la part inferior de les tribunes presenten esgrafiats en tons crema i ocre. El pis principal es completa amb diversos balcons flanquejats per pilastres que, a sobre, es rematen rematats amb un carcanyol ornamentat i mènsules que fan de suport al següent balcó, mentre que la part inferior té una balustrada.
El primer i el segon pis presenten balcons idèntics que repeteixen el mateix patró que els anteriorment descrits, amb pilastres i abundant decoració estucada al seu carcanyol i mènsules. Els balcons es tanquen en la seva part inferior per baranes de ferro forjat, exceptuant els dos miradors centrals del primer pis, que tenen balustrada. La col·locació d'aquesta obeeix, simplement, a continuar l'ornamentació de la tribuna de la planta noble. El tercer i últim pis és, amb diferència, el més simple de tots, encara que això no vol dir que no presenti elements decoratius. En els balcons, dues pilastres sustenten un arc de mig punt que té un coronament vegetal.
Hi ha, encara, Un altre element a destacar, que és comú en tots els pisos, són quatre columnes, situades als laterals dels xamfrans de l'edifici, que arrenquen des de nivell de terra i ressegueixen tota la façana. A la zona dels baixos el fust mostra línies horitzontals en perfecta alineació amb els carreus, mentre que en l'espai dels pisos principal al segon, és salomònica i està rematada per un capitell historiat. Com és d'esperar, En el cinquè pis el fust perd tota ornamentació.
El coronament actual no té cap mena d'embelliment, essent és senzillament un fris continu de carreus. Originalment, l'edifici presentava un impressionant coronament que constava de cinc medallons centrals amb un rosetó superior, dues torretes acabades en cúpules punxegudes als angles aixamfranats i un darrer medalló lateral, també amb el seu rosetó.
El vestíbul de l'edifici té un aire rococó i està altament adornat amb relleus de guix de color blanc. En primer terme trobem un arc carpanell sostingut sobre columnes d'ordre toscà, que precedeix l'escalinata de marbre, amb un pilar molt ornamentat coronat per un fanal seguit d'una balustrada. El sostre, de volta de mig punt, presenta una pintura al fresc amb angelets i elements florals.
L'any 1907 guanyà el premi al millor edifici acabat l'any anterior, encara que el seu artífex, Josep Pérez i Terraza, no el pogué gaudir, donat que morí precisament el 1906. Aquesta informació és continguda en una placa de ferro situada a la façana.