El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Domènech i Montaner construeix la casa Gasull uns deu anys més tard que la casa Rull, quan la sensibilitat més radical del modernisme havia deixat pas al gust més auster i refinat de la nova moda noucentista. Domènech havia de combinar un edifici d’habitatges de 882 metres quadrats, amb pisos de 8 metres d’alçària, amb els 1.000 metres quadrats destinats al magatzem d’oli i fruits secs que connecta el carrer de Sant Elies amb el carrer de Sardà i Cailà. La casa Gasull manté algunes reminiscències del modernisme més arrauxat en els esgrafiats i mosaics emprats en la decoració, si bé les línies generals són classicitzants, sense temes florals, vitralls ni decoració pètria.
El comerciant d’olis Fèlix Gasull va encarregar a Domènech la construcció d’un edifici a Reus que allotgés el magatzem i les oficines del seu comerç en planta baixa i l’habitatge a les plantes superiors.
L’edifici està situat en cantonada i té tres façanes. Tota la superfície de planta baixa està reservada al negoci i les oficines, i està construïda a més profunditat que les plantes superiors de manera que es crea una àmplia terrassa.
A la parcel·la del costat hi ha la casa Rull, construïda pel mateix Domènech deu anys abans. Els dos propietaris van tenir un litigi sobre l’alçada a la que havia construït Pere Gasull, perquè treia llum al seu veí.
En aquesta obra Domènech emfatitza la volumetria cúbica, generant unes façanes llises sense grans decoracions escultòriques però amb esgrafiats i mosaic ceràmic, i s’apropa més als models estètics noucentistes. En la direcció d’obra hi va participar el seu fill Pere Domènech i Roura.
El tractament de la planta baixa és amb carreus de pedra, mentre que les dues plantes superiors estan esgrafiades amb ornaments vegetals de branques d’olivera, fent referència al negoci del propietari.
Els emmarcaments i els capitells de pedra no tenen relleu, emfatitzant la planeïtat de les façanes.
Grans plafons de mosaic de ceràmica vidriada decoren l’interior dels timpans de punt rodó de les obertures.
Els balcons tenen els balustres de ceràmica vidriada rematats amb capitells de pedra, també sense relleu.
L’interior de l’edifici conserva part de les fusteries, dels paviments de mosaic hidràulic i dels arrambadors ceràmics.
La planta baixa conserva quasi intacte les oficines i el magatzem d’oli.
El 1991 Dani Freixes va realitzar una intervenció a l’interior de la botiga per ubicar-hi una botiga per vendre l’oli.
Actualment està parcialment sense ús.