Casa senyorial constituïda per un cos de planta rectangular paral·lel al carrer, on se situen les estances nobles de l'habitatge, de les quals se'n conserven tres en el seu estat original.
A principis del segle XX va ser considerablement reformada i ampliada, amb dos cossos de planta baixa i dos pisos adossats a les mitgeres de l'antic edifici formant un pati en forma d'u que s'obre a un gran jardí, al qual s'accedeix pel carrer del Cardaire (o Sant Fruitós). M. Viñals reformà la façana del carrer. Aquesta és simètrica, de planta baixa i dos pisos, amb dos cossos més elevats als extrems. Té balcons al primer pis i un ritme de finestres a manera de galeria al segon pis. El remat superior es realitza amb una cornisa rica en elements ornamentals clàssics d'estil eclècticoesteticista. J. Puig i Cadafalch reformà l'interior: planta baixa, escala noble, ampliació del darrere i tribuna de ferro forjat amb vitralls emplomats i que dóna al pati, emprant el seu característic llenguatge d'influència flamenca dins del corrent modernista. Destaquen les pintures murals del segle XVIII al pis principal i les noucentistes d'Alexandre de Riquer al saló dels baixos i escala noble.
Antiga casa senyorial on va néixer, l'any 1777, Joaquim de Sagrera i Domènech, terrassenc celebrat per la seva intervenció activa en la Guerra del Francès i per la importància i l'expansió de la seva empresa tèxtil. Durant el segle XIX la casa patí algunes vicissituds en el ric patrimoni arquitectònic i decoratiu que ja tenia. Profundament reformada i restaurada el 1912 pels descendents de la família, que confiaren l'obra als dos arquitectes esmentats. Algunes campanyes de la premsa i l'acció de la Junta de Museus impediren l'enderrocament de la casa pel 1965. el 1973, amb l'ajuda econòmica de la Caixa d'Estalvis de Terrassa, l'Ajuntament adquirí l'immoble i el destinà a museu. Conté diverses col·leccions i es continua restaurant l'estil del segle XVIII de les seves sales.
