Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
Alçat de l'arrencada i el replà de la barana de l'escala de la Casa Gispert Saüch.
Es tracta d’un edifici de nova planta, de planta baixa més dos pisos, a més d’una terrassa coberta. La planta baixa estava destinada a magatzems i els pisos eren habitatges. La casa incorpora les aportacions més genuïnes de Masó a la consolidació d’un llenguatge arquitectònic pròpiament modern. El volum de l’edificació queda trencat per la cantonada al biaix, amb grans obertures que deixen separats els dos panys de paret. Masó opta per l’estuc llis per a les façanes, amb un ritme ordenat de finestres retallades amb uns elements d’emmarcament molt lleus. Destaca la pilastra de maó vist adossada a una de les façanes, un element aparentment arbitrari que ajuda a resoldre l’excessiva senzillesa d’aquest pany. La coberta queda totalment separada del cos de l’edifici i projecta una ombra contundent que emfasitza el plantejament purista del conjunt.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
L'any 1921 Rafael Masó construeix aquesta casa unifamiliar en el nou eixample sorgit de l'enderroc del baluard de Santa Clara. En el projecte, de planta baixa i dos pisos, la cantonada es converteix en l'element definidor de la façana, si bé al llarg de les obres es va suprimir la torre que havia de coronar-la. El parament exterior destaca per un tractament de superficies planes i obertures verticals decorades amb ceràmica vidriada.
Autor: Fundació Rafael Masó
Aquest programa d’habitatge unifamiliar amb comerç i accés rodat a la planta baixa, edificat sobre un solar d’una Gran Via aleshores en ple auge com a ronda «de prestigi», permet a Masó executar un agut exercici compositiu que aboca tot el projecte a la qüestió de la cantonada. Aquí, efectivament, podem desgranar un cop més l’interès de la composició planimètrica de les façanes o ponderar la seva correlació amb els estilemes vienesos o masonians (Casino de Canet de Mar). L’excepcionalitat del projecte, però, rau en el buidatge i la recomposició de la cantonada, en una tensió obtinguda quasi de manera neoplàstica contra una tradició de tribunes, glorietes i altres volums. Ajuda a desplaçar el centre de gravetat la creació d’unes golfes obertes de material industrial, com la placa de fibrociment. Un tema i una manera propis del racionalisme i l’arquitectura contemporània, ja tractats per Masó des de la seva personal avantguarda.
Autor: Josep Maria Birulés i Bertran
Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
