La casa Joaquima Vendrell es troba a la cantonada entre el carrer Vallhonrat i el passatge Prunera. És un edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa, entresòl, sis plantes i terrat. Hi ha cinc habitatges per planta, d'uns 76 m2, amb una distribució desigual. La façana s'articula des de la cantonada, de forma arrodonida, de manera simètrica.
A la planta baixa les obertures segueixen un ritme regular i tenen els brancals marcats per una motllura llisa que acaben en una peça rectangular a manera de mènsules que aguanten la llinda. La porta principal, situada al carrer Vallhonrat, té un emmarcament esqueixat. Aquest nivell té el parament cobert per lloses de pedra a diferència dels nivells superiors que estan arrebossats i pintats.
A partir del primer pis, la façana es doblega creant una forma triangular seguint dos eixos longitudinals al carrer Vallhonrat, i altres dos al passatge Prunera. En aquestes dues façanes totes les obertures, que segueixen un ritme regular, són allindades; al primer i quart pis hi ha un balcó corregut que ressegueix les formes triangulars. Aquest quart pis queda coronat per una cornisa i a partir d'aquest nivell, el pla de la façana retrocedeix en diagonal la qual cosa fa, que de l'últim pis només siguin visible des del carrer els cossos triangulars que, com no retrocedeixen com la resta del mur, queden a manera de torre.
La cantonada, de forma arrodonida, té una tribuna que sobresurt a l'entresòl i fa de balcó al primer pis. Al primer, segon i tercer pis hi ha un volum cúbic que sobresurt, el superior menys que els altres dos, i aquí s'obren finestres. Al segon i quart pis hi ha balcons que ressegueixen la cantonada, mentre que al tercer pis hi ha dos balcons i es deixa la cantonada lliure. El cinquè pis no té balcó però està coronat per una cornisa. L'últim pis queda com si fos una torre, igual que els cossos triangulars de les altres dues façanes.
El parament està pintat de blanc excepte els cossos triangulars, balcons, la tribuna i les cornises que estan pintades de vermell. Aquest joc de volums, emfatitzat amb l'ús del color, mostra la influència de l'expressionisme i del cubisme en la construcció de l'immoble.
Aquest edifici és obre de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt. Aquí experimentà la solució de la façana que el portarà cap el gratacel de Collblanc (obra projectada el 1931), ja d'un marcat caràcter racionalista.
Ramon Puig i Gairalt fou un dels arquitectes noucentistes en la seva definició de la modernitat malgrat no tant en el seu desenvolupament estilístic, li debem, per exemple, el primer projecte d'aeroport per a Barcelona.
