Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Títol d'arquitecte: 05/02/1912
Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A. Galí i del Conservatori del Liceu. El 1920 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat. Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona (1921). Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc. Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat (1928) i féu diverses construccions públiques com el grup escolar “Francesc Macià” o el mercat de Collblanc (1933). Entre les seves construccions sobresurten la fàbrica Cosme Toda de l’Hospitalet (1927), l’anomenat Gratacel de Collblanc (1931-33) —on es palesa la influència del Bauhaus— i a Barcelona les cases Pidelaserra del carrer de Balmes cantonada Comte de Salvatierra (1932) i la del carrer de Vallhonrat cantonada Prunera (1935). Féu també edificis a la Via Laietana número 12 i al carrer de Bailèn número 197, torres a Sarrià i a Cerdanyola i una sèrie de xalets al Masnou (1936). Hom l’ha considerat l’arquitecte més representatiu del grup de renovadors catalans del seu temps no estrictament avantguardistes. Fou soci numerari del GATCPAC (1931) i vicepresident del Cercle Artístic de Barcelona (1931), directiu del Col·legi d’Arquitectes (1932) i soci de mèrit de l’associació d’Amics dels Museus de Catalunya (1935). Durant la República representà Espanya al Congrés Mundial d’Arquitectura celebrat a Àustria. Fou conferenciant i ponent al Primer Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932). Publicà articles a La Construcción, Arquitectura y Urbanismo, etc. Fou amic dels principals artistes i polítics del seu temps —com Domènech i Montaner— i ell mateix fou un dibuixant excel·lent i un bon pianista.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (29)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (29)
-
Botiga Nova
Aquest edifici es construí sota la influència de la Secessió vienesa. És un edifici entre mitgeres amb planta baixa, on es troba la botiga, i un pis, on hi ha l'habitatge. Els dos pisos estan separats per un balcó corregut amb una gran volada i una barana de ferro. L'immoble sobresurt una mica de l'edifici d'un dels costats així que fa una cantonada. El pis superior està decorat amb ceràmica de colors verd, groc i vermell, com unes motllures horitzontals, una a mitja alçada i altre a la part superior, o els guardapols de les tres obertures. En el gir de la cantonada, que està arrodonida, hi ha un gran plafó ceràmic que sobresurt per la part superior de la façana, a sota té esgrafiada la data "1912" i altre plafó de ceràmica. Una de les primeres obres del Ramon Puig i Gairalt, la va construir l'any 1912. -
Cases Barates
Les cases barates són un conjunt de dues cases (en origen tres) entre mitgeres. Estan composades per planta baixa, un pis i golfes. Aquestes cases no són simètriques, sinó que, mantenint una mateixa estètica, cadascuna és diferent. L'edifici de la esquerra té un cos que sobresurt de dos plantes, a la planta baixa hi ha tres finestres allargades i al primer pis sobresurt una tribuna de tres cares. Aprofitant la separació entre el cos principal i el que sobresurt s'ha fet al primer pis un balcó amb la barana de maons i que a la planta baixa crea u petit porxo, davant de la porta principal, aguantat per una columna salomònica feta de maó. Té dues teulades, una per la casa i altre per el cos secundari, però totes dues són a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa de la dreta té a la planta baixa la porta d'entrada i una finestra doble a la dreta. Al primer pis hi ha una porta al centre, que dona pas a un petit balcó, i una finestra enganxada a cada banda. A les golfes hi ha una tribuna sustentada per arcs de maó que es recolzen sobre mènsules, també de maó. Les dues cases estan arrebossades excepte alguns elements de maó com l'emmarcament de les obertures, la columna salomònica o el balcó de la casa de l'esquerra. També hi ha elements decoratius de ceràmica blanca i verda. Construïdes per l'arquitecte municipal R. Puig i Gairalt, entre 1914 i 1915, són obra de la seva joventut, encara fortament marcada pel moviment secessionista de Viena. En el seu origen eren tres cases però la que feia cantonada es va derruir. Gairalt va projectar una casa que fos accessible a tothom gràcies a la reducció de volums i a l'ús de materials de baix cost com el totxo en comptes de la pedra. En el Pla d'Eixample de 1926 pensa projectar dues-centes cases barates seguint un traçat de ciutat-jardí, com els jardins obrers per Pubilla Casas i La Florida, que desbordats per la immigració, al seu punt més fort no va ser possible portar-los a terme. -
Biblioteca Popular del Vendrell
La biblioteca popular d'El Vendrell és un edifici en forma de petit temple d'obra de fàbrica que recorda als temples tetràstils i perípters clàssics grecoromans. Projectat com edifici aïllat i disposat sobre un pòdium que li atorga certa monumentalitat. Els portals dels dos accessos que hi ha a les testeres de l'edifici estan coronats per un frontó triangular sostingut per columnes jòniques, i les façanes i les arestes estan reforçades per un ritme regular de pilastres encoixinades, que s'alternen amb els panys que contenen dues finestres superposades d'esquema vertical. Les pilastres estan decorades en la part superior amb un medalló ovalat amb garlandes i un capitell motllurat. L'edifici acaba en una cornisa motllurada damunt d'una línia de dentellons i un ampit massís, sobre els pilars del qual s'aixequen boles ornamentals. Tot plegat està concebut segons els cànons clàssics. La gran alçada de la sala va permetre una acurada ampliació a la dècada de 1970, consistent en la construcció d'una entre planta sense desfigurar l'edifici exteriorment. Les biblioteques populars sorgiren del gran moviment de normalització cultural i polític representat pel Noucentisme i per la Mancomunitat de Catalunya. És per aquest motiu que la present obra arquitectònica constitueix un bon testimoni dels equipaments impulsats per la Mancomunitat que van tenir continuïtat durant la Segona República Espanyola. En el marc d'un procés de construcció nacional i amb l'impuls modernitzador del Noucentisme, es pretenia acabar amb els desequilibris entre la Catalunya més rural i empobrida i la més urbana i rica. Els ideals polítics i ètics convergien amb els artístics, de manera que cultura i política compartien objectius comuns: la modernització i la construcció nacional en un marc mediterrani i europeu. Per tal d'aconseguir una universalització de la cultura i millorar les oportunitats laborals en territori català, es van crear equipaments culturals, docents i sanitaris. El projecte de les biblioteques populars foren una aposta personal de Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. L'any 1915 i, basant-se en un projecte redactat per Eugeni d'Ors, la Mancomunitat, en el procés de recuperació cultural de Catalunya, creà el servei de Biblioteques Populars sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer. L'any següent, el 1916, l'ajuntament d'El Vendrell es presentà al concurs obert per la Mancomunitat per tal de sol·licitar una biblioteca popular per a la vila, que li fou adjudicada el 7 de desembre del mateix any. El terreny fou cedit per Odon Nin, i la projecció de l'edifici va anar a càrrec de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt i el contractista de Valls Salvador Serra. La biblioteca s'inaugurà el 17 d'octubre del 1920, amb la presència del president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch. L'any 1925, l'edifici quedà reintegrat a la Diputació de Tarragona. El 1978 s'amplià, amb la construcció d'una planta intermèdia. -
Casa Puig i Gairalt
Torre a quatre vents situada al barri de Sarrià, a tocar de la plaça de Borràs, entre la Via Augusta i la Ronda de Dalt. És de planta quadrangular, amb planta baixa, un pis i golfes, amb una torre rectangular adossada que té una planta més. A la façana principal, ocupant l'espai central de la planta baixa, hi ha una tribuna poligonal que sobresurt com si fos un cos afegit; en aquesta tribuna s'obren grans finestrals rectangulars emmarcats per motllures esglaonades, per sobre hi ha uns grans relleus escultòrics i el cos està coronat per una gran motllura que imita les formes d'un capitell. La resta d'obertures d'aquesta planta son similars, decorades amb la motllura esglaonada. Al primer pis hi ha un balcó amb la base de pedra i la barana de ferro, un gran finestral al centre amb tres relleus escultòrics a sobre, i una altre finestra rectangular a l'altre costat. En el cos principal aquest nivell queda rematat per una motllura que imita un capitell clàssic sostingut per unes pilastres que ressegueixen el mur; aquesta mateixa decoració es troba en la torre però un pis més amunt. Les obertures de les golfes son dos ulls de bou i una finestra quadrangular, mentre que a la torre hi ha una finestra una mica més gran. El cos principal queda rematat per una gran cornisa amb forma de capitell. A l'últim pis de la torre s'obren dos petites finestres quadrangulars i l'acabament superior és similar al del cos principal. Totes les obertures, inclosos els ulls de bou, estan emmarcats per una motllura esglaonada. Els relleus escultòrics de la façana i una escultura d'una Venus al Jardí són obra de Rafael Solanic. A la planta baixa, a la tribuna, hi ha una sala de música amb una cúpula decorada amb pintures de Francesc d'Assis Galí, amb al·legories de nens músics i deesses. Aquesta casa es va construir per ser la residència de Ramon Puig i Gairalt i el seu germà Antoni, també arquitecte. Les obres, iniciades al 1925, es van anar allargant fins que la Guerra Civil i la mort de l'arquitecte al 1937, van deixar inacabada la torre que es va acabar posteriorment. -
Casa Ramon Pont
La casa Ramon Pont es troba a la cantonada entre els carrers Olzinelles i Sagunt, al barri de Sants. L'edifici té planta triangular i consta de planta baixa, cinc pisos i terrat. La cruïlla dels dos carrers està constituïda per una torre circular de sis plantes on s'adossen les façanes a mode de frontissa. A la façana del carrer Olzinelles cinc obertures allindades a la planta baixa: la central és el portal de l'immoble, amb una finestra a banda i banda i locals comercials als extrems. A la resta de plantes s'obren el mateix número d'obertures per planta, seguint els mateixos eixos que les de la planta baixa. Les portes del primer i cinquè pis donen a un balcó corregut que gira la cantonada i recorre també la façana del carrer Sagunt. El balcó del primer pis està aguantat per unes grans mènsules d'aspecte massís. En els altres pisos només les tres obertures centrals s'obren a balcons individuals. Totes les obertures de l'edifici són allindades. La façana està coronada per una cornisa amb un gran voladís i tres frisos llisos en degradació que també giren a la cantonada i segueixen per l'altre façana. A la torre cantonera s'obren tres obertures per planta. A part dels dos balcons que recorren les dos façanes, a la quarta planta hi ha un altre balcó corregut. Una motllura separa el primer del segon pis i el segon del tercer. Per sobre de la cornisa que corona l'immoble sobresurt l'últim pis de la torre totalment exempt. Té unes petites finestres rectangulars i està rematat per un ràfec. La façana del carrer Sagunt s'obren tres obertures per planta amb característiques similars a les del carrer Olzinelles. Aquí no hi ha més balcons que els del primer i cinquè pis. El parament està pintat de gris a la planta baixa i de blanc els pisos superiors excepte l'últim pis i la torre cantonera que estan pintats de ocre. A la façana d'Olzinelles hi ha tres franges verticals de color ocre seguint les tres obertures centrals. La relació entre l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt i el promotor-propietari Ramon Pont i Vila comença l'any 1929 amb la construcció d'un edifici d'habitatges plurifamiliars al carrer Olzinelles, 19 bis de Barcelona. L'any següent construeixen la casa Ramon Pont, just davant de l'edifici anterior. Finalment, fan un gratacel d'onze pisos a la carretera de Collblanc, al terme de l'Hospitalet de Llobregat. -
Casa Joaquima Vendrell i Boix
La casa Joaquima Vendrell es troba a la cantonada entre el carrer Vallhonrat i el passatge Prunera. És un edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa, entresòl, sis plantes i terrat. Hi ha cinc habitatges per planta, d'uns 76 m2, amb una distribució desigual. La façana s'articula des de la cantonada, de forma arrodonida, de manera simètrica. A la planta baixa les obertures segueixen un ritme regular i tenen els brancals marcats per una motllura llisa que acaben en una peça rectangular a manera de mènsules que aguanten la llinda. La porta principal, situada al carrer Vallhonrat, té un emmarcament esqueixat. Aquest nivell té el parament cobert per lloses de pedra a diferència dels nivells superiors que estan arrebossats i pintats. A partir del primer pis, la façana es doblega creant una forma triangular seguint dos eixos longitudinals al carrer Vallhonrat, i altres dos al passatge Prunera. En aquestes dues façanes totes les obertures, que segueixen un ritme regular, són allindades; al primer i quart pis hi ha un balcó corregut que ressegueix les formes triangulars. Aquest quart pis queda coronat per una cornisa i a partir d'aquest nivell, el pla de la façana retrocedeix en diagonal la qual cosa fa, que de l'últim pis només siguin visible des del carrer els cossos triangulars que, com no retrocedeixen com la resta del mur, queden a manera de torre. La cantonada, de forma arrodonida, té una tribuna que sobresurt a l'entresòl i fa de balcó al primer pis. Al primer, segon i tercer pis hi ha un volum cúbic que sobresurt, el superior menys que els altres dos, i aquí s'obren finestres. Al segon i quart pis hi ha balcons que ressegueixen la cantonada, mentre que al tercer pis hi ha dos balcons i es deixa la cantonada lliure. El cinquè pis no té balcó però està coronat per una cornisa. L'últim pis queda com si fos una torre, igual que els cossos triangulars de les altres dues façanes. El parament està pintat de blanc excepte els cossos triangulars, balcons, la tribuna i les cornises que estan pintades de vermell. Aquest joc de volums, emfatitzat amb l'ús del color, mostra la influència de l'expressionisme i del cubisme en la construcció de l'immoble. Aquest edifici és obre de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt. Aquí experimentà la solució de la façana que el portarà cap el gratacel de Collblanc (obra projectada el 1931), ja d'un marcat caràcter racionalista. Ramon Puig i Gairalt fou un dels arquitectes noucentistes en la seva definició de la modernitat malgrat no tant en el seu desenvolupament estilístic, li debem, per exemple, el primer projecte d'aeroport per a Barcelona. -
Casa Pons
Situat a la confluència d’una artèria important de trànsit i un carreró estret, l’edifici respon a la necessitat de resoldre els problemes de congestió urbana propis de l’època. La torre adopta una planta llarga i estreta, seguint el carrer Progrés, per la qual cosa la cantonada amb el carrer Collblanc pren una importància especial. Les plantes van disminuint a mesura que l’edifici s’eleva, de manera que les sis primeres tenen quatre habitatges per replà, les quatre plantes següents en tenen tres, les següents dos i les darreres un sol habitatge. La forma llarga i estreta de la planta permet distribuir tots els habitatges amb dos patis mínims a la part central, si bé per raons d’aprofitament Puig i Gairalt recorre a les traces diagonals per evitar al màxim les superfícies destinades a passadissos. L’edifici s’encavalca entre la retòrica noucentista i el programa social propi de la generació d’arquitectes següent. -
Casa Sardañés i Bonet
Edifici situat al barri de les Corts entre els carrers Déu i Mata, Taquígraf Garriga, passatge de les Cinc Torres i un passatge privat. És un edifici de planta rectangular, que inclou cinc blocs d'habitatges, i amb coberta plana. Consta de planta baixa i cinc pisos. Les façanes llargues son molt senzilles, marcades per uns eixos longitudinals on s'obren grans obertures rectangulars. En alguns eixos les obertures donen pas a balcons de molt poca volada. Les façanes curtes segueixen un eix de simetria amb una petita tribuna triangular, amb una finestra a cada cara, que ocupa tot l'espai central del mur excepte els baixos; als extrems s'obren a banda i banda una finestra quadrangular i un ull de bou. A més a més, al frontis del carrer Déu i Mata, als extrems s'obren balcons que deixen els angles buits creant una plasticitat major que a les altres façanes. Tot l'edifici està coronat per una cornisa llisa. El parament dels murs està arrebossat i pintat marró clar excepte l'emmarcament de les obertures, les tribunes triangulars i els balcons que son de color crema. -
Casa Josep Miró
Conjunt format per dos edificis junts, situats a la cantonada del passeig Sant Joan amb el carrer València. L'edifici que fa el xamfrà té planta triangular i consta de planta baixa, set pisos i coberta plana, mentre que el del passeig Sant Joan té planta rectangular i consta de planta baixa, sis pisos i coberta plana. La construcció de la cantonada té la façana principal al xamfrà i les cantonades son arrodonides. A la planta baixa hi ha grans obertures rectangulars, excepte el portal d'accés a l'edifici que és d'arc de mig punt; totes elles estan decorades amb una doble motllura llisa i el parament és aplacat de pedra calcaria.. Els pisos superiors estan marcats per un seguit d'eixos verticals on es combinen la tipologia d'obertures, entrants i sortints i canvis de color de parament, que creen un joc molt dinàmic. Als dos eixos centrals de la façana principal s'obren finestres quadrangulars; a banda i banda, la façana s'avança a mode de tribunes i s'obre una gran finestra a cada nivell. Aquests quatre eixos comencen en el segon pis, on un balcó corregut uneix les dues tribunes; en el primer pis hi ha quatre finestres i el parament és igual al de la planta baixa. A les cantonades, la forma arrodonida s'introdueix lleugerament en el mur creant la sensació de ser dues torres encastades; aquí s'obren grans finestres triples que ressegueixen la forma arrodonida del mur. A les estretes façanes laterals s'obren petits balcons, amb la barana de ferro, i una tribuna al primer pis. Per s'obre de l'últim pis hi ha uns petits respiradors rectangulars. La façana està coronada amb una cornisa. Una motllura recorre l'edifici separant l'últim pis dels inferiors; a les tribunes també es pot veure aquesta motllura separant cada pis. El parament està arrebossat i pintat de color salmó excepte les tribunes, les cantonades i el setè pis que estan pintats de color gris. L'edifici del passeig Sant Joan té característiques similars amb tres grans obertures a la planta baixa, la central el portal d'accés i les laterals locals comercials, emmarcades per motllures. Als pisos superiors hi ha quatre eixos verticals. Als dos centrals s'obren finestres quadrangulars i als laterals els mur s'avança en forma de tribunes, excepte a l'últim pis on el mur no s'avança i la part superior de la tribuna li fa de balcó. Per sobre hi ha uns respiradors rectangulars i la façana està coronada per una cornisa. El parament a la planta baixa està aplacat amb pedra mentre que als pisos superiors està arrebossat i pintat de marró, excepte el mur de fons dels dos eixos laterals que està pintat de color crema i l'arrebossat dibuixa línies horitzontals. L'empresa constructora d'aquest edifici és "La razón social Harinas Serra, SA" de Mollet del Vallès. Aquesta empresa a finals dels anys vint i principis dels trenta del segle XX, es va passar a la construcció, guanyant nombrosos concursos públics. -
Edifici Mariano Pidelaserra
L'edifici Mariano Pidelaserra es troba ubicat al carrer Balmes, per sobre l'Avinguda Diagonal, en el districte de Sarrià-Sant Gervasi. Consta de dos habitatges plurifamiliars entre mitgeres, en una cantonada entre l'esmentat carrer i el de Comte de Salvatierra. Consisteix en una planta baixa comercial, una planta entresòl, cinc plantes pis, un àtic i un sobreàtic, així com una torre prominent, situada a la cantonada. Aquest immoble es caracteritza per una gran profusió de volums i formes i que afloren de les façanes a partir de la primera planta pis. A la base, la planta baixa i l'entresòl, són els més senzills i compten amb nombroses obertures, simples amb pocs volums ressenyables. A partir de la primera planta, s'inicien una bona sèrie de formes diverses. La primera i que dóna més personalitat a l'edifici és la mateixa cantonada. Aquesta uneix diferents obertures en una balconada correguda, amb barana tubular, de diversa extensió depenent de la planta. A l'àtic, aquesta balconada correguda assoleix tot el perímetre de les dues façanes i més amunt, es remata amb la presència d'una torre prominent, que compta amb dos cossos. L'inferior és de morfologia quadrangular amb les cantonades romes i el superior, és de planta circular. A banda i banda d'aquesta balconada correguda trobem altres formes, repetitives per tram però no per planta. Als extrems sobresurten cossos trapezoidals i més cap a dins altres de triangulars. El conjunt segueix un ritme ascendent al voltant de l'important cos del xamfrà, segueixen els criteris del moviment modern, quant a tractament de la il·luminació i pell de l'edifici, però la seva composició formal rau més a prop de les teories estètiques dels futuristes de Marinetti que de la mateixa estètica del GATCPAC. No sembla que l'edifici hagi patit refaccions importants des de la seva construcció. A més, el seu estat de conservació és bo.
