Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
-
Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.
-
- Autor:
- Francesc Folguera i Grassi
-
- Data:
- 1929
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Dimensions:
- 94 x 85cm
-
- Tècnica:
- Tinta
-
- Suport:
- Paper sulfuritzat
-
- Fons / Ens dipositari:
- Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC
-
- Drets:
- © Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC
-
-
Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.
-
- Autor:
- Francesc Folguera i Grassi
-
- Data:
- 1929
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Tècnica:
- Tinta
-
- Suport:
- Paper sulfuritzat
-
- Fons / Ens dipositari:
- Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC
-
- Drets:
- © Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC
-
-
Perspectiva de la Casa Tecla Sala.
-
- Autor:
- Francesc Folguera i Grassi
-
- Data:
- 1929
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Tècnica:
- Tinta
-
- Suport:
- Paper sulfuritzat
-
- Fons / Ens dipositari:
- Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC
-
- Drets:
- © Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC
-
close
Memòria
L’edifici és un clar exponent de la influència que va exercir l’arquitectura purista centreeuropea sobre la sensibilitat d’alguns arquitectes noucentistes. L’edifici és dividit en tres parts: la planta baixa i els primers quatre pisos estan destinats a usos comercials; els dos pisos següents són habitatges de lloguer, i els dos pisos darrers, en dúplex, estan destinats a l’habitatge del propietari, orientat clarament cap a l’interior de l’illa de cases. Això representa una transgressió de l’ordre habitual de les cases de l’Eixample, en què la planta noble es reserva al propietari. La façana articula les arestes i els ordres verticals de l’edifici per mitjà d’un únic mòdul de finestra posicionat de formes molt diverses, que diferencien el canvi d’ús a partir de la planta quarta. L’ús de l’estructura metàl·lica i l’excel·lent execució denoten una voluntat d’associar aquesta arquitectura amb una aplicació rigorosa dels procediments constructius.
El Casal Sant Jordi està situat en un xamfrà de Barcelona, d’orientació nord. Una de les característiques més importants de l'edifici és que té una alçada molt més gran que els veïns, cosa que li dóna un cert aire de gratacels. La possibilitat de fer un edifici relativament tan alt és una conseqüència de les noves possibilitats que ofereixen els ascensors mecànics. Això ha permès prendre la decisió més innovadora del projecte que consisteix a desenvolupar un programa mixt d’activitats. De baix a dalt se superposen dues plantes de locals comercials, tres plantes d'oficines, tres plantes de vivendes de lloguer i un àtic per al propietari, que gestiona el lloguer de tot l'edifici.
La façana reflecteix totes aquestes innovacions i esdevé l'element més expressiu del projecte. Està concebuda com un gran llenç, completament llis, que es va plegant lleugerament i introdueix una sèrie de línies verticals, sense ornaments, que unes vegades es converteixen en tribunes i altres vegades en els girs del xamfrà. Són contrapunts que travessen els diferents estrats funcionals de la façana. L'escultura de Sant Jordi introdueix una simetria que altrament no existiria.
Ubicat al districte de l'Eixample, el Casal de Sant Jordi és un edifici entre mitgeres que es troba al xamfrà nord de l'illa de cases delimitada pels carrers de Casp i de Pau Claris i la Ronda de Sant Pere i el Passeig de Gràcia. Disposa d'una façana que abraça els números 24 i 26 del Carrer de Casp i el número 81 del Carrer de Pau Claris. L'accés principal es produeix des del número 26 del Carrer de Casp.
De planta quadrangular aixamfranada, l'estructura en alçat de l'edifici comprèn planta baixa, entresòl, sis pisos, àtic i terrat. L'àtic, que era l'habitatge de la família propietària original, està resolt en dos nivells esglaonats i oberts a una terrassa posterior en la què es localitza un estany amb fons de vidre que serveix, al mateix temps, de claraboia del pati interior de la parcel·la.
La façana de la casa estructura les seves obertures en eixos horitzontals de ritme regular. De fet, es tracta de l'element més expressiu del projecte. El pla de la façana està concebut com un gran llenç completament llis que es plega lleugerament i presenta una sèrie de línies verticals, sense cap tipus d'ornamentació.
Es distingeixen diferents tipologies de finestra que expressen les diferents funcions de cada una de les plantes. La part destinada a oficines abraça el basament de l'edifici (acabat amb aplacat de pedra a la planta baixa i l'entresòl) i els tres primers pisos, que s'obren a l'exterior per mitjà de tres nivells de finestres rectangulars; la part destinada a habitatges compta amb els tres següents pisos, que es manifesten a l'exterior per mitjà de finestres menys nombroses; la part destinada a l'habitatge del propietari (l'àtic) es fa evident a través de set finestres tipus Chicago o apaïsades. Algunes d'aquestes finestres aporten una quantitat major de llum en trobar-se incloses a les quatre tribunes angulars que ritmen la façana i la doten de nous angles per donar accés a la llum. Els murs de la façana estan revestits amb un arrebossat de morter verd que contrasta amb la pedra artificial de colors clars que emmarca cadascuna de les finestres.
L'accés principal consisteix en un gran portal flanquejat per dos portals menors coronats per dues sobreportes en relleu esculpits per Joan Rebull. Aquests tancaments són fets de bronze i vidre i recullen, dins el seu reixat a base de romboides, motius al·legòrics relacionats amb l'agricultura i el comerç. A la porta lateral dreta, la reixa acull un relleu en fosa amb el caduceu d'Hermes, representat en el relleu petri de la sobreporta com un noi jove amb un casc alat. A la porta lateral esquerra, la reixa acull un relleu en fosa amb espigues de blat i una torxa flamejant, atributs de la deessa Demèter, representada al relleu petri de la sobreporta com una noia jove amb un ram a la mà. Damunt d'aquestes portes s'hi conserven els cartells originals de numeració de l'edifici, uns cartells retroil·luminats de bronze i vidre. El portal central mostra una al·legoria de l'oci modern, amb una dona llegint un llibre i un home assegut en un balustre, envoltats de figueres de moro. El programa iconogràfic de la façana es tanca amb una escultura de Joan Rebull que representa Sant Jordi seminu, dempeus i sostenint el seu escut damunt d'una mènsula.
El vestíbul principal és l'espai que millor ha conservat els elements originals de l'edifici, tant pel que fa la seva estructura com pel que fa als elements mobles que el configuren. En aquest sentit, cal destacar les portes de bronze i vidre esmerilat que segmenten la zona i, sobretot, la barana de l'escala principal, de línies marcadament art Déco.
Aquest edifici fou bastit per l'arquitecte Francesc Folguerola i Grassi entre els anys 1929 i 1931. Es tracta del primer edifici barceloní inspirat pels corrents racionalistes provinents de centreeuropa (juntament amb la Casa Josep Masana del carrer Lleida), atent a les innovacions avantguardistes manifestades a través d'un aparell decoratiu tendent a l'art Déco. Tanmateix, la decoració escultòrica en façana es presenta com una concessió al darrer noucentisme català.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Casal Sant Jordi
L’edifici és un clar exponent de la influència que va exercir l’arquitectura purista centreeuropea sobre la sensibilitat d’alguns arquitectes noucentistes. L’edifici és dividit en tres parts: la planta baixa i els primers quatre pisos estan destinats a usos comercials; els dos pisos següents són habitatges de lloguer, i els dos pisos darrers, en dúplex, estan destinats a l’habitatge del propietari, orientat clarament cap a l’interior de l’illa de cases. Això representa una transgressió de l’ordre habitual de les cases de l’Eixample, en què la planta noble es reserva al propietari. La façana articula les arestes i els ordres verticals de l’edifici per mitjà d’un únic mòdul de finestra posicionat de formes molt diverses, que diferencien el canvi d’ús a partir de la planta quarta. L’ús de l’estructura metàl·lica i l’excel·lent execució denoten una voluntat d’associar aquesta arquitectura amb una aplicació rigorosa dels procediments constructius. -
Reforma del Casal de Sant Jordi com a Seu de la Conselleria de Justícia de la Generalitat
Arxiu
-
Dibuix
Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.
© Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.
© Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de la Casa Tecla Sala.
© Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC
Rutes (3)
-
Rutes 8
-
Apunts 4
