El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Les cases Torres Germans es troben ubicades a l'angle oest de l'illa d'habitatges del districte de l'Eixample delimitada pels carrers París, Enric Granados, Còrsega i Aribau. Es tracta de tres edificis adjacents realitzats entre els anys 1905 i 1908 per la Societat Torres Germans i projectats per l'arquitecte Jaume Torres Grau.
L'edifici ubicat al xamfrà presenta una planta de tendència triangular, amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal i quatre plantes pis, tot cobert per un terrat pla transitable. L'estructura interior presenta cinc patis interiors i una caixa d'escales central, a la que s'accedeix des del portal d'entrada. El tram principal de façana es presenta paral·lel al xamfrà, desenvolupat en cinc plans amb els angles articulats per tribunes. Es tracta de dues tribunes de cos semicircular estructurades en ferro que presenten un tancament de vitrall emplomat, amb decoració d'una garlanda policroma. Ocupen el principal i tres plantes pis, i serveixen de llosana pel balcó de l'última planta. La façana presenta nou eixos d'obertures formant una composició axial a partir de l'accés principal. A la planta baixa els portals presenten un emmarcament de pedra, amb pilastres i capitells, que funcionen com a impostes pels arcs de mig punt motllurats que defineixen el capçal. El parament presenta un sòcol corregut que dóna pas a un carreuat que arriba fins l'alçada dels capitells. El parament de la resta de plantes es troba unificat per un esgrafiat trencat pels emmarcaments en pedra de les obertures, que presenten arcs escarsers. Les obertures als tres eixos centrals presenten balcons correguts i als eixos laterals balcons ampitats. Els eixos angulars i l'últim pis, en canvi, presenten balcons individuals. Tots els balcons estan tancats per baranes de ferro forjat. L'edifici és coronat per un capcer esglaonat rematat per agulles que serveix de tancament del terrat.
Els edificis dels laterals que formen part d'aquest conjunt de cases presenten una estructuració formal i ornamental diferent del ja descrit situat al xamfrà.
El situat afrontat al carrer París presenta una planta rectangular en una parcel·la llarga i estreta, amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal, quatre plantes pis i terrat transitable. Té una façana de pedra organitzada en tres eixos de composició axial al voltant de la porta principal i coronada en els extrems en dos pinyons semblants als utilitzats per Gaudí a la Casa Calvet. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals on el central dóna accés a l'escala de veïns mentre els portals laterals corresponen a les botigues de la planta baixa. Els balcons de l'eix central són senzills, amb llosana semicircular, mentre que les obertures situades als extrems de la façana són triforades, amb columnes utilitzades com a mainells i balcó en voladís només en l'obertura central. S'ha de destacar el treball esculpit en pedra així com el disseny dels elements de ferro (baranes dels balcons, elements dels pinyons de coronament ...). L'accés principal dóna pas a una zona de vestíbul profusament decorat tant en parets com en sostres i a la caixa d'escales amb les voltes decorades amb esgrafiats.
L'edifici situat afrontat al carrer Aribau, s'emplaça encara en una parcel·la més estreta que l'anterior, presenta una planta rectangular amb una estructura en alçat que comprèn planta baixa, principal, quatre plantes pis i terrat transitable. Té una façana de pedra encoixinada organitzada en dos eixos verticals d'obertures. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de dos grans portals emmarcats per columnes. Al més pròxim al xamfrà es presenta l'accés al vestíbul i caixa d'escales. Els balcons són simples amb llosana semicircular excepte a la planta principal i a la tercera planta pis on són correguts. S'ha de destacar el treball de les baranes de ferro forjat. El sinuós coronament presenta un frontó trilobulat central on es situa un escut amb l'any de construcció.
A la planta baixa de l'edifici corresponent al carrer Aribau 178 es troba una farmàcia amb un conjunt de sis targes semicirculars, sis de les quals fan referència a plantes medicinals i dos a la copa d'Higiea, d'autor desconegut.