Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Ramon Montaner, tiet de Lluís Domènech i copropietari de l’editorial Montaner i Simón, va comprar la Casa Forta de Canet el1881, retornant així a la seva família aquesta propietat. Va encarregar al seu nebot la restauració i ampliació de l’edifici per monumentalitzar-lo i convertir-lo en una representació de la seva nissaga.
Amb aquesta intenció l’editor havia adquirit diversos edificis històrics per extreure’n els elements arquitectònics de valor i traslladar-los al seu castell, com el monestir medieval del Tallat.
L’edifici original era una antiga domus, la casa Forta de Canet de Mar, que abans de la intervenció presentava un aspecte de masia fortificada compacta.
El projecte de Domènech va consistir en construir noves estances al voltant d’un pati que recreaven un castell, reutilitzant elements de pedra d’altres edificacions medievals.
Del monestir del Tallat, Ramon Montaner va comprar gran part del claustre i diversos emmarcaments de finestres i portes, que van ser dibuixats, nomenclats peça a peça, desmuntats i traslladats a Sant Florentina on es van tornar a muntar a la seva nova ubicació.
El nou pati presentava una escala monumental exterior seguint la tipologia dels palaus gòtics i les torres erigides es remataven amb merlets, barbacanes i matacans.
El conjunt presenta moltes escultures en pedra, mènsules decorades, gàrgoles esculpides, vitralls medievalistes, enteixinats de fusta policromats, mobiliari antic, on barrejant peces originals gòtiques amb fragments moderns s’aconseguia una fantasia medievalitzant.
Es comptà amb la col·laboració d’Antoni Samarra i Tugues, Carles Flotats i Galtés i Dídac Massana per l’escultura en pedra i de Josep Pujol per als vitralls.
El 1905 es van iniciar les obres de la cripta, al subsol d’una de les antigues torres de la casa forta, per la difunta esposa de Ramon Montaner, Florentina Malató.
El 1908, amb la reforma del castell quasi acabada, hi va fer estada el rei Alfons XIII, el mateix any que li concedia a Ramon Montaner el títol de Comte de la Vall de Canet.
La família Montaner va senyorejar el Castell fins que per matrimoni de la seva filla Júlia va passar a la família dels Capmany. Actualment és propietat d’uns inversors i tot i que manté l’ús d’habitatge privat, està museïtzat i es pot visitar.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres