El conjunt constitueix un auster teixit de construccions industrials on Puig i Cadafalch es proposa demostrar la vigència dels procediments constructius del passat per a les necessitats i els programes moderns. El celler gran empra arcs de mig punt fets amb sis filades de maó que sostenen unes voltes rebaixades que arriben fins a la façana, combinades amb uns arcs lleugerament apuntats. El pavelló d’expedicions opta per emprar una gran catenària invertida feta exclusivament de maó, subjectada amb travessers també de maó i amb un tancament de pedra. Puig i Cadafalch utilitza les formes donades pels elements de suport per compondre les façanes, tant frontals com laterals, de manera que expressin aquest suport, si bé introduint d’altres elements estrictament ornamentals, com ara els perfils escalonats de les obertures, les gelosies de maó, les sèries de contraforts o els pinacles de pedra.

El conjunt del mas i les caves Codorniu fou totalment renovat a principis d'aquest segle per Josep Puig i Cadafalch dins l'estètica modernista. Puig construí el porxo de premses, el celler gran i el pavelló d'expedicions (1904), i reféu la masia o Torre de Can Codorniu (1906).

La casa Codorniu és un casal aïllat, bastit sobre l'antiga masia, i voltat de jardins que el separen de les construccions industrials. És de caire neo-medievalista, amb una clara voluntat de conferir una imatge de prestigi. Consta de soterrani, planta baixa, pis i golfa, amb una torre circular en un angle, amb coberta cònica d'escates vidriades. Té també adossades dues petites torrelles de característiques similars. A les golfes s'obre una galeria d'arcs de mig punt. Hi ha un pati interior, amb columnes i arcs, cobert amb una volta de canó rebaixat, de vidre imprès. Guarda un ric mobiliari.

El porxo de premses és una construcció de planta rectangular, format per successives voltes de full de rajol sobre arcs diafragma de mig punt. La façana té arcs apuntats i el coronament esglaonat. En destaca, com a la resta d'edificis, la utilització del maó vist, la pedra i el trencadís verd.

Al seu costat hi ha el celler gran, ampliat modernament amb noves construccions de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí. És de planta rectangular, coberta amb volta de full de rajol, sostinguda per bigues de gelosia o per tres arcs de mig punt sobre pilars, que suporten els arcs torals de rajol de les voltes. Els finestrals són de gelosia.

El pavelló d'expedicions és situat prop de l'entrada principal de les caves. És una gran nau de planta rectangular, coberta amb volta de full de rajol sobre arcs torals parabòlics amb llunetes. Les obertures són també d'arc parabòlic, i hi ha pinacles entre les llunetes.

El conjunt es completa amb edificacions més recents, que no desdiuen de les anteriors, i unes enormes caves subterrànies.

Can Codorniu és una antiga masia situada a la dreta de l'Anoia, que des del darrer quart del segle passat constitueix l'empresa més antiga i una de les més importants de la producció xampanyera del país. La masia, tradicionalment dedicada a la producció vinícola, és documentada des del 1551, i pertanyia a la família Codorniu. A mitjan segle XVII una pubilla del mas es casà amb Miquel Raventós, també d'una família vinyatera de la comarca. El 1872 Josep Raventós i Fatjó inicià l'elaboració de vins escumosos, a l'estil del xampany francès, i el 1885 el seu fill Manuel Raventós i Domènech fundà l'empresa actual, les instal·lacions de la qual foren renovades completament a principis d'aquest segle per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.