Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El Cementiri de Roques Blanques està emplaçat a la Serra de Collserola a Barcelona, al peu del Pico Madrona, on el macís muntanyós es dona amb el traçat natural de la torrentera de Rubí.
La topografia, molt irregular, amb pendents entre 15% y 30% i caràcter boscós de la zona, amb pins van determinar amb molta força la imatge del lloc.
La primera de las decisions de projecte ha sigut dissenyar els nínxols com murs de contenció, per permetre la creació de terrasses que a la manera de franges agrícoles es van adaptant a les pendents de les muntanyes que tanquen la vall.
Aquestes terrasses s’agrupen en número de dos o tres, formant conjunts tancats, amb un paviment d’àrid fi i amb una plantació d’arbres originaris del lloc, combinat amb arbres més propis de jardí (palmeres, plàtans,...) i amb arbustos retallats segons formes geomètriques, prenent el aspecte d’un jardí abandonat anellat en el paisatge.
Davant dels murs, una estilitzada pèrgola amb heures, llessamins i glicines possibilita la creació d’un àmbit més íntim al temps que ajuda a crear una escala més global del lloc.
Reduïm així la forma de assentament agrícola típica del mediterrani així com la dels jardins situats en enclous de semblant topografia.
Aquest conjunt d’agrupacions es recorre mitjançant una carretera de circumval·lació d’una sola direcció, assentada sobre uns camins existents dels que pengen les diferents agrupacions amb sortides i entrades autònomes.
La unidireccionalitat de la carretera, al temps que impossibilita el perdre’s, per que seguint-la en la direcció indicada es surt al lloc de partida oferint tots els punt de vista possibles sobre el paisatge i per tant un intens coneixement geogràfic del lloc que es visita.
L’antiga masia que es reconverteix en seu del serveis d’administració, és el lloc d’inici i final d’aquest recorregut. Uns cossos de nova construcció substitueixen les antigues construccions adossades, al temps que alliberen dos patis al voltant del volum principal que ho tanquen respecte a l’exterior.
La totalitat del cementiri, tant edificis com murs, es construeixen amb blocs de formigó prefabricat, ritmat per una peça de pedra artificial, al que al temps li dona un aspecte d’actuació dispersa al espai, i es relaciona a les construccions agrícoles que es troben escampades per tota la zona.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaCementiri les Roques BlanquesBatlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran
Cementiri les Roques Blanques
Batlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran
El Cementiri de Roques Blanques està emplaçat a la Serra de Collserola a Barcelona, al peu del Pico Madrona, on el macís muntanyós es dona amb el traçat natural de la torrentera de Rubí. La topografia, molt irregular, amb pendents entre 15% y 30% i caràcter boscós de la zona, amb pins van determinar amb molta força la imatge del lloc. La primera de las decisions de projecte ha sigut dissenyar els nínxols com murs de contenció, per permetre la creació de terrasses que a la manera de franges agrícoles es van adaptant a les pendents de les muntanyes que tanquen la vall. Aquestes terrasses s’agrupen en número de dos o tres, formant conjunts tancats, amb un paviment d’àrid fi i amb una plantació d’arbres originaris del lloc, combinat amb arbres més propis de jardí (palmeres, plàtans,...) i amb arbustos retallats segons formes geomètriques, prenent el aspecte d’un jardí abandonat anellat en el paisatge. Davant dels murs, una estilitzada pèrgola amb heures, llessamins i glicines possibilita la creació d’un àmbit més íntim al temps que ajuda a crear una escala més global del lloc. Reduïm així la forma de assentament agrícola típica del mediterrani així com la dels jardins situats en enclous de semblant topografia. Aquest conjunt d’agrupacions es recorre mitjançant una carretera de circumval·lació d’una sola direcció, assentada sobre uns camins existents dels que pengen les diferents agrupacions amb sortides i entrades autònomes. La unidireccionalitat de la carretera, al temps que impossibilita el perdre’s, per que seguint-la en la direcció indicada es surt al lloc de partida oferint tots els punt de vista possibles sobre el paisatge i per tant un intens coneixement geogràfic del lloc que es visita. L’antiga masia que es reconverteix en seu del serveis d’administració, és el lloc d’inici i final d’aquest recorregut. Uns cossos de nova construcció substitueixen les antigues construccions adossades, al temps que alliberen dos patis al voltant del volum principal que ho tanquen respecte a l’exterior. La totalitat del cementiri, tant edificis com murs, es construeixen amb blocs de formigó prefabricat, ritmat per una peça de pedra artificial, al que al temps li dona un aspecte d’actuació dispersa al espai, i es relaciona a les construccions agrícoles que es troben escampades per tota la zona.Ampliació del Cementiri de Roques Blanques al Parc Natural de Collserola
Batlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran, Iván Sánchez Fabra