Al llarg del segle XIX es van establir a l'àrea de Barcelona nombroses ordres religioses, moltes d'origen francès, que van monopolitzar l'ensenyament i van intentar contrarestar les tendències de l'ensenyament laic; per aquest motiu, van tenir el suport de les classes més conservadores. No era infreqüent que aquestes congregacions comptessin amb una escola a la trama urbana de Barcelona i amb una altra, més elitista, a les poblacions de Sarrià o Sant Gervasi. Les religioses de Jesús i Maria, establertes inicialment a Sant Andreu del Palomar, on Sagnier va aixecar el 1906 un senzill col·legi, disposaven d'un centre educatiu al centre de la ciutat, a la zona de l'Eixample on es concentraven els habitatges urbans i els magatzems dels pròspers industrials tèxtils (tots dos col·legis ja desapareguts).
El col·legi de Jesús-Maria a Sant Gervasi, afortunadament conservat sense gaires modificacions (només algunes finestres de la primera planta han perdut l'ornamentació original), respon a la tipologia habitual del college com a gran edifici aïllat, al bell mig d'un jardí. Tot i que no falten exemples de col·legis projectats seguint el llenguatge clàssic, el més freqüent és l'aspecte neogòtic, tòpicament identificat amb l'arquitectura religiosa, i aquest edifici és un dels millors exemplars: estructurat al voltant d'un pati, utilitza el totxo vist amb algunes aplicacions ornamentals en pedra. El projecte original preveia que la capella es manifestés exteriorment, però va acabar integrada a una de les quatre ales del pati. De tota manera, continua sent una de les parts més destacades de la construcció: com va fer en altres temples, Sagnier va utilitzar un recurs habitual a l'arquitectura gòtica catalana: el sostre de bigues decorades sostingudes per arcs diafragmàtics que van de banda a banda de la ampla nau. Només el presbiteri apareix cobert amb una volta apuntada.
