El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El projecte es fa ressò de les idees pedagògiques pròpies dels anys setanta, tendents a fomentar la interrelació dins les escoles i a desenvolupar espais educatius més flexibles i versàtils. La traducció arquitectònica d’aquesta nova sensibilitat coincidia amb la revisió del moviment modern i amb la recerca de noves formes de configuració espacial. El col·legi adopta un mòdul repetit de 50 metres quadrats de superfície, que forma unitats trilobulars agregades entre elles. Una estructura hexagonal de peus drets metàl·lics afavoreix un espai diàfan, implementat per un paviment continu i per algunes innovacions tecnològiques en els sistemes de condicionament de l’espai. També són propis d’aquesta nova cultura arquitectònica l’ús de peces prefabricades o l’aplicació del formigó als elements no estructurals. Ribot i Pla adopten aquesta nova manera d’entendre l’arquitectura com a font de solucions per als reptes projectuals de cada època.
L’orde docent dels germans maristes, procedent de França, actua des del 1886 a Girona, on té el seu primer centre a Espanya. Traslladat de la ciutat antiga als afores, el nou estatge dóna continuïtat a l’escola primària i al batxillerat, però renuncia a una residència d’estudiants i fa avortar una part del programa, després bastit per altres mans. El projecte experimenta amb recursos nous en l’estructura, les instal· lacions i els materials de recobriment; el seu èxit, tanmateix, es basa sobretot en la creació d’una malla d’hexàgons —el teixit predilecte de la perfecció natural— que cerquen flexibilitat per als usos futurs però que són, abans que res, el símbol —freqüent durant els anys seixanta— d’una voluntat estructuralista i no jeràrquica.