L'edifici, construït al casc antic de Barcelona, reflexa la voluntat d’adaptació a l’entorn sense mimetismes, respectant volumetria, una distribució uniforme de plens i buits i l’ús de materials de façana sostenibles i amb un bon envelliment. Es considera important la reutilització d'elements dels antics edificis enderrocats que es van determinar més valuosos, com els arcs neogòtics de pedra de Montjuïc situats a la planta baixa.
L'estructura és de formigó armat, vista a la major part de l'edifici. Les parets tenen com acabat exterior peces de pedra de Begur amb especejament irregular i junta plena. Un gruix considerable de façana dona una forta inèrcia tèrmica a l'edifici, així com millor aïllament acústic.
Disposa de 48 habitatges de dues habitacions, un equipament del barri a plantes baixes i pis amb terrassa a SO i aparcament a soterrani.
Situat en cantonada, a c. Nou de La Rambla, i c. de l’Est. L'accés a la zona d’habitatges es fa per c. de l'Est, per un porxo de gran alçada que envolta la façana sud, col·labora a donar més espai a aquesta part del carrer i connecta amb la zona verda prevista pel PERI, deixant l'accés del c. Nou de la Rambla per als equipaments públics.
La distribució en planta es fa amb un sol nucli d'accessos a la zona central que serveix a dotze habitatges per planta, i a cada un dels extrems del passadís en L, una zona singular il·lumina l'escala d'emergència i un espai comú orientat a sud. Aquesta solució minimitza els costos de construcció, manteniment, neteja i control.
L’equipament de barri s’obra de manera limitada a l’espai exterior en espera de seva renovació, i s’obra a una gran terrassa a sud-oest a la planta superior. La coberta de l'edifici s'aprofita com a lloc d'esbarjo per als veïns.