Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte per la Universitat de Barcelona des de 1974.
Amb estudi propi des de 1974, projecta i dirigeix obres tant de nova planta com de rehabilitació a Catalunya, Balears i País Basc, compaginant la professió amb la docència durant tota la seva carrera.
Professor de projectes a l'Escola d'Arquitectura (1976-2014) i professor de projectes d'interiorisme a l'Escola de Disseny Elisava (1996-99)
Actualment, a més del treball professional d’arquitecte, és membre jurat de Tribunal de Projectes Fi de Carrera en diverses escoles d'arquitectura
Membre de l'associació AxA, arquitectes per l'arquitectura.
Obres (6)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (7)
-
Botiga Jardín
Joan Arias i Roig, Luis Pérez de Vega, Luis Twose Roig
En interiorisme hi ha la tendència d'utilitzar elements aliens a la funció del local pel simple fet del seu atractiu específic. El resultat acostuma a ser una superposició de conceptes estètics divergents que confereixen al conjunt un aire d'exposició rígida i injustificada on l'usuari arriba a sentir-se en general incòmode. El cas de Jardin és precisament tot lo contrari. Les solucions utilitzades vénen a destacar únicament l'ús a què va destinat el local i no es pot negar que el resultat s'hagi aconseguit en una cerca optimista exempta de dogmatismes formals. L'espai a tractar, situat a la planta baixa d'una avinguda ampla, és d'una amplitud regular. S'han distribuït les diverses zones d'una manera lògica i coherent, tot remarcant els diferents ambients necessaris mitjançant la il·luminació d'incandescència o fluorescència. Les separacions entre les diferents dependències d'exposició i venda, magatzem i sala de conferències han estat enginyosament solucionades mitjançant envans de fusta a mitja alçada i persianes enrotllables. Alhora les oficines s'han ubicat en un altell d'estructura metàl·lica de perfils ranurats cobert per un evocador entramat de fusta. El paviment amb llosetes tipus vorera culmina la uniformitat de l'ambient aconseguit. A l'exterior, la façana ha estat tractada amb un panell de plaques de relliga (emparellat metàl·lic). Superposat al panell s'ha instal·lat un rètol de neó que cobreix la totalitat del mateix permetent així la seva fàcil lectura des dels automòbils. Als punts del rètol accessibles al vianant, el neó s'ha passat per la part interior del panell. -
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: InteriorismeBotiga JardínHabitatges Sant Quintí I
Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega, Luis Twose Roig
L’edifici Sant Quintí I forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament. Consta de 87 apartaments moblats de lloguer, oficines, locals comercials, bugaderia comuna, bar-restaurant connectat amb el vestíbul i aparcament. Es tracta d'un edifici exteriorment compacte, hermètic, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa. Les dues plantes àtic, reculades respecte la façana s'entenen com a part de la mateixa, pertanyents a la mateixa envoltant, i s'utilitza, a més de la variació entre les plantes tipus, una estructura metàl·lica afegida a les terrasses de àtics com a element que difumina les variacions amb la resta i dona direcció longitudinal. L'esquema segueix la tipologia de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador dels habitatges. Molt lluminós, amb parets enrajolades de rajola blanc, es travessat pels camins d'accés als apartaments, amb obertura a l'exterior i a el sol a través d'una escala circular de 4 m de diàmetre a la zona central, de vidre i connectada a el pati d'illa orientat a SO. El pati central, a què ventila la majoria de dormitoris, organitza la distribució en planta, i també en alçada ja que arriba a la planta baixa i puntualment fins a la planta soterrani i constitueix el gran espai de vestíbul.Habitatges Sant Quintí II
Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega, Luis Twose Roig
L’edifici Sant Quintí II forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció en permuta, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament. Situat entre mitgeres, arribant fins al xamfrà amb el c. Industria, es desenvolupa en: sis plantes tipus i àtic, destinades a habitatges, planta altell a oficines, planta baixa per vestíbuls i locals comercials, i planta soterrani, per aparcament. Es disposen 12 habitatges per planta servits per tres escales. Aquests són de renda lliure, amb programa de sala-menjador, cuina, tres dormitoris, dos banys i terrassa. L'esquema segueix la tipologia actual de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador i escala que serveix a quatre habitatges per planta. A la part central del solar, es situen dues escales, cada una amb dos habitatges orientats al carrer i dos al pati de illa. A la part central es situen els patis de llum comunicats entre ells. Els habitatges tenen doble ventilació a façana i pati. A la zona del xamfrà, un altre escala serveix a quatre habitatges orientats al carrer i amb patís de llums a mitgera. La façana es resol de manera unitària en el conjunt d'ambdós edificis, seguint les pautes de Sant Quintí I: Es tracta com edifici exteriorment compacte, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa.Edifici de 48 Habitatges i Centre Cívic
Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega
L'edifici, construït al casc antic de Barcelona, reflexa la voluntat d’adaptació a l’entorn sense mimetismes, respectant volumetria, una distribució uniforme de plens i buits i l’ús de materials de façana sostenibles i amb un bon envelliment. Es considera important la reutilització d'elements dels antics edificis enderrocats que es van determinar més valuosos, com els arcs neogòtics de pedra de Montjuïc situats a la planta baixa. L'estructura és de formigó armat, vista a la major part de l'edifici. Les parets tenen com acabat exterior peces de pedra de Begur amb especejament irregular i junta plena. Un gruix considerable de façana dona una forta inèrcia tèrmica a l'edifici, així com millor aïllament acústic. Disposa de 48 habitatges de dues habitacions, un equipament del barri a plantes baixes i pis amb terrassa a SO i aparcament a soterrani. Situat en cantonada, a c. Nou de La Rambla, i c. de l’Est. L'accés a la zona d’habitatges es fa per c. de l'Est, per un porxo de gran alçada que envolta la façana sud, col·labora a donar més espai a aquesta part del carrer i connecta amb la zona verda prevista pel PERI, deixant l'accés del c. Nou de la Rambla per als equipaments públics. La distribució en planta es fa amb un sol nucli d'accessos a la zona central que serveix a dotze habitatges per planta, i a cada un dels extrems del passadís en L, una zona singular il·lumina l'escala d'emergència i un espai comú orientat a sud. Aquesta solució minimitza els costos de construcció, manteniment, neteja i control. L’equipament de barri s’obra de manera limitada a l’espai exterior en espera de seva renovació, i s’obra a una gran terrassa a sud-oest a la planta superior. La coberta de l'edifici s'aprofita com a lloc d'esbarjo per als veïns.Institut La Serreta
Joan Arias i Roig, Martín Azkarate
Hi ha observacions a l’hora de veure el terreny, en els primers moments, que influeixen de manera decisiva durant la realització del projecte. El solar destinat a la construcció d’un institut a Rubí mostrava un gran buit d’edificació que deixava veure molt lluny, de fet fins la muntanya de Montserrat. Ens varen determinar que un cop edificat l’edifici això no es perdés. Hi havia també la limitada superfície del solar per el programa necessari, de manera que es tenia que ocupar el mínim de terreny per utilitzar la resta per les pistes esportives i altres activitats. Es va projectar doncs d’un edifici compacte, situat a la part sud del solar i donant front a la plaça de nova creació. La forta presència de la plaça és recolzada per l’edifici, però evitant l’axialitat que imposa. L’accés, des de la plaça, es fa per un costat, prop del c. Lepant, per un gran porxo que travessa l’edifici i dóna pas al pati posterior, quedant l’entrada principal com un balcó cap a les pistes i enlairat respecte el carrer. El centre s’organitza en quatre plantes, amb accés directe des de les dues inferiors, que es destinen a activitats més públiques: sala polivalent, gimnàs, vestidors, menjador, administració i sales de professors. Les dues plantes superiors es destinen exclusivament a aules i tallers. L’organització de les circulacions es produeix en forma de pinta supeditada als dos patis interiors que, a més d’il·luminar i ventilar les peces més allunyades de les façanes, són un fort element configurador de l’interior de l’edifici. A la planta més baixa l’edifici es torna transparent de costat a costat. Aspectes, com l’acabat de les façanes. La pedra de Begur, utilitzada de manera tan habitual en sòcols d’edificacions populars, l’eliminació de les arestes, fan que l’edifici aparegui ancorat al lloc original, desvinculant-se de les edificacions properes de caràcter molt divers que l’envolten per relacionar-se amb un entorn més llunyà.Edifici de 28 Habitatges de Protecció Oficial per a Joves
L'edifici se situa en un solar del Casc Antic de Barcelona i està destinat a habitatges d'una o dues habitacions, en règim de lloguer per a gent jove. La distribució és el resultat de la voluntat de que el major nombre d'habitatges tinguin la millor orientació i il·luminació natural possibles, sense patis interiors. S'ha previst un sol accés vertical, escala i ascensor, per a tots els habitatges. L'accés de planta baixa se situa en la inflexió de l'edifici al carrer Lancaster. Amb aquesta inflexió es milloren les condicions de la façana d'aquest carrer, augmentant la seva amplada visual i il·luminació. La solució constructiva proposada es basa en una estructura de formigó armat i forjat reticular, tancaments d'obra de fàbrica revestida amb pedra i estuc de calç i finestres d'alumini anoditzat.