Com anar-hi
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Situada a la zona portuària de Barcelona, la Nova Duana es troba en l’àrea d’expansió dels nous molls de càrrega i descàrrega i substitueix l’antiga duana, instal·lada en un edifici del segle XVIII proper al Port Vell. La construcció nova buscava monumentalitzar l’entrada marítima a la ciutat i, al mateix temps, pretenia racionalitzar les operacions de control i taxació de mercaderies.
En aquest projecte Sagnier va tenir la col·laboració de l’arquitecte Pere Garcia Fària, especialista en el sanejament de la ciutat i enginyer de camins, canals i ports. L'encàrrec va ser formulat l’any 1890, però el projecte no va ser aprovat fins al 1895, després de sofrir molts entrebancs i reformes, ja que en tractar-se d’un edifici públic controlat per l’Estat la seva traça havia de ser aprovada per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. L’edifici adopta una disposició en planta en forma d’H, ja que la idea inicial dels tècnics de duanes era que les mercaderies entressin per un dels extrems, passessin pel saló de reconeixements i sortissin per l’altre extrem, però en la pràctica la utilització no va poder ser tan racional, a causa dels tràmits burocràtics.
Exteriorment l’edifici adopta un aspecte monumental, amb certes ressonàncies de l’arquitectura centreuropea, especialment en la façana que dóna a la ciutat, mentre que per la banda dels molls les línies arquitectòniques són més sòbries. Com en altres projectes, Sagnier evita l’efecte de monotonia de la façana principal mitjançant la combinació de línies horitzontals a l’àtic i verticals a les finestres de la planta principal, amb els contrapunts dels dos cossos laterals i, especialment, amb el nucli central que acull l’accés. Aquest cos central, on apareix la inscripció «Aduana» en severes lletres capitals, concentra la major part del treball escultòric i està coronat per un escut d’Espanya i dues grans àguiles, obra de l’escultor Eusebi Arnau, mentre que a cada extrem es troben quatre grius o lleons alats. Les cròniques de l’època van criticar les excessives proporcions d’aquests elements decoratius «pertenecientes a la fauna» i el fet que l’edifici no expressés amb claredat la seva destinació.