Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Edifici entre mitgeres que ocupa la cantonada entre la Via Laietana i el carrer Joan Massana. Les dues façanes s'articulen mitjançant la torre poligonal situada al xamfrà. El bloc del carrer Joan Massana consta de planta baixa, entresòl i cinc plantes, mentre que la torre i el bloc de la Via Laietana tenen un pis més.
La façana de la Via Laietana és molt estreta. A la planta baixa hi ha una gran obertura rectangular, que es correspon amb un local comercial, i el parament és llis. A l'entresòl hi ha tres finestres separades per pilars que donen l'aparença d'una gran finestra correguda; totes tres es recolzen sobre un ampit motllurat i la resta del parament és llis. Als quatre primers pisos s'obren portes separades per pilars que donen a balcons amb la base de pedra i la barana de ferro; aquí el parament dibuixa unes línies horitzontals i el quart nivell està rematat per una cornisa llisa. Al cinquè pis s'obren dues finestres i el parament és llis, però la part superior està acabada com si fos un gran capitell d'una pilastra. L'últim nivell queda mig ocult per la volada de la decoració del pis inferior; té una gran finestra horitzontal i el mur està rematat per una cornisa motllurada.
La façana del carrer Joan Massana és molt més llarga i està dividida en tres parts. Les dues laterals són similars a la façana de la Via Laietana i a la central s'obren petits balcons seguint tres eixos longitudinals i el parament és llis. La gran cornisa amb forma de capitell recorre els tres trams i d'aquesta manera unifica la façana.
La torre de la cantonada té forma de mig hexàgon. La planta baixa i l'entresòl tenen característiques similars a les altres, però a la part central hi ha un gran relleu, obra de Joan Rebull, titulat Banyistes, amb motius al·legòrics de la marina. A la primera planta hi ha una tribuna poligonal a cada cara de la torre i als pisos superior hi ha un petit balcó per planta excepte en el superior on hi ha una finestra amb l'ampit motllurat. La torre està coronada amb la mateixa cornisa amb forma de capitell de les façanes laterals.
Aquest edifici pertany a una època en què Antoni Puig i Gairalt s'anava allunyant del Noucentisme per adoptar fórmules de l'Art Déco internacional i que a poc a poc el van apropar al racionalisme
En el projecte original aquesta casa anava pintada de color verd poma, però l'Ajuntament s'hi va oposar per considerar-ho massa agosarat. Llavors es va pintar de color blau i groc, colors que la restauració feta el 2016 va recuperar.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres