El local s’ubica als baixos d’un edifici del barri de Gràcia, catalogat amb una protecció de nivell C (Bé d’Interès Urbanístic). Des dels anys 90 ha funcionat com a bar amb llicència mixta. La geometria interior, com en la majoria de baixos d’edificis entre mitgeres del 1900, té forma de tub allargassat, amb un petit pati al final. Per reformar l’antic establiment, s’han tingut en compte els següents criteris: Restitució de la façana: En l’estat original, el forat d’entrada de 4,50m d’alçada es trobava cobert fins la seva meitat, amb reixes d’una antiga extracció de fums i un gran rètol opac. La proposta elimina aquests elements, tornant a la composició original i dignificant el conjunt de la finca. Accesibilitat: S’eliminen els desnivells interiors en l’accés, substituint-los per un pendent suau, inferior al 4% i imperceptible, que va des de l’entrada fins l’inici de la barra. Il·luminació natural: La restitució de la façana patrimonial, retallant el cel-ras original, duplica l’entrada de llum des de l’accés. Al final del local, s’enderroquen els tancaments de l’antic office i es modifica la distribució dels lavabos per tal de realitzar dues grans obertures que generen una nova entrada de llum natural, molt necessària. Confort acústic: Donada l’exigència acústica d’un local de pública concurrència, s’ha revestit el cel-ras i part dels laterals amb panells de suro, material fono-absorbent, per evitar la reverberació i aminorar la transmissió als veïns. S’aprofiten les qualitats plàstiques de l’acabat del suro com a motiu decoratiu principal del local. Completats aquests criteris essencials, l’estratègia projectual consisteix en diferenciar dos sectors, dins d’un únic espai. En primer lloc, es projecta l’embolcall perimetral, format pels revestiments de suro i rajola, i paviment i murs amb un revestiment continu. En segon lloc, es construeix un seguit d’objectes d’obra, amb sobres revestits de lloseta de marbre, escampats pel local. Amb les seves geometries, endreçaran els usos: Embolcall: Com hem comentat anteriorment, el cel-ras i les parets es revesteixen de suro, element que evoca materials pesquers, aprofitant el seu especejament per generar franges que marcaran un ritme al llarg de tot el local i on es col·locaran les bombetes, flotant. En aquest cel-ras (existent) s’hi practiquen un seguit de forats, per a descongestionar el local i accentuar el ritme cap a l’interior, buscant sensació d’il·luminació natural zenital. La major part de les parets compten amb barres auxiliars d’obra, revestides de rajola de cartabó blanca/blava i rajola blanca; els diferents motius combinatoris acaben generant murals abstractes que es distribueixen per tot el local i que, altre cop, evoquen arabesques andaluses. Finalment, un paviment autonivellant continu es relaciona amb les parets, donant abstracció al conjunt. Objectes: Dues tauletes auxiliars, el tòtem, la barra-mostrador i la taula. Cada element, amb les seves singularitats, dona un caràcter diferent a cada zona del local, generant ambients diferents per a clients que busquin diferents maneres d’habitar-lo. Es dissenyen tamborets alts que relacionen el suro del cel-ras amb la resta del local. Finalment, s’opta per una pica exempta al vestíbul dels banys, que contrasta amb el verd del pati. En conjunt, un seguit d’elements que formen part de les restes d’un naufragi fictici d’un gran vaixell pesquer de marbre.