El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Sobre un edifici inacabat, de 1884 i que tenia que ser l’Hospital de Sant Sadurní d'Anoia, s’ha intervingut per a reconvertir-lo en Escola de Pintura Mural i Escola d’Arts i Oficis.
La nau de la capella, nucli central de l’antic projecte, era molt apropiat per a la seva utilització como a taller de pràctiques dels muralistes. L’edifici annex de molt poc interès arquitectònic, mal estat i amb moltes alteracions per els seus destins successius, podia allotjar les aules i serveis dels dos centres, pel que es va procedir a l’enderroc i substitució de tots els forjats interiors.
L’obra nova apareix a l’exterior com la irrupció de les finestres actuals que s’interfereixen, en el seu aire, con l’antic ordre, ratllat per una feina prèvia de massissat del conjunt que ressalta el compacte de la fàbrica original. Aquesta característica és possible la principal qualitat de l’existent.
Amb la nova coberta de la nau de la capella, que busca la correcta il·luminació del seu interior, es va accentuar el contrast entre els dos insòlits volums que composen el conjunt.
Els afegits de marbre blanc pretenen accentuar l’involuntari to d’obra inacabada que el conjunt de pedra irregular ja te de per si i convertir-lo en afirmació.
Amb el traçat dels dos trams d’escalera, un per pati posterior i l’altre apuntant a la capella, es dóna un recorregut d’un cert interès visual a cada un d’ells.
L'edifici de l'Índex està situat al recinte de l'antic hospital de Sant Sadurní d'Anoia i forma part d'aquest conjunt. S'hi pot accedir pel carrer Pompeu Fabra que conserva el mur de tanca i dóna a un pati interior. L'Índex és el resultat de la rehabilitació l'any 1987 de la capella i l'edifici annex adossat a la façana nord.
La capella és una nau de planta rectangular amb capçalera poligonal. La coberta de la capella és d'un aiguavés a la nau, sobrealçada pel costat nord, i de dues aigües a la capçalera.
El cos annex és de planta rectangular i terrat pla. Està format per un sòcol que salva el desnivell del terreny, planta baixa i dos pisos.
El parament dels dos edificis és de paredat comú amb l'ús de maons com a únic element decoratiu, com a les obertures i arqueries cegues, línies d'imposta, cantoneres, contraforts de la capella, etc. L'ús del maó també ressalta els diferents nivells. La majoria de les finestres originals estan tapiades la qual cosa accentua el caràcter massís de l'edifici.
El que queda de l'antic hospital està situat al carrer Torres i Bages i va ser construït l'any 1884 per Ubald Iranzo a partir de la donació d'un terreny de Josep Ferrer Sallés per destinar-lo als malalts pobres. En el projecte original l'hospital estava format per dos edificis quadrangulars paral·lels i simètrics de tres nivells d'alçada adossats a les façanes nord i sud d'una capella que feia de nexe d'unió. La façana principal de la capella quedava reculada respecte a les façanes frontals d'aquests dos cossos que tenien la funció d'hospital. L'hospital, no obstant això, no es va arribar a acabar. Al cos annex s'hi van instal·lar les germanes carmelites i l'edifici es va fer servir per a l'ensenyament primari i l'assistència social i sanitària. Més tard es va destinar a habitatges de tipus social. La capella, al seu torn, va tenir ús com a magatzem. Finalment l'any 1928 fou substituït per un nou hospital situat a pocs metres d'aquest.
Als anys vuitanta, l'Ajuntament va promoure serveis que requerien la construcció i reforma d'antics edificis per adaptar-los als nous usos. Per portar-ho a terme va comptar amb l'ajut de la Diputació. El nou projecte respectà la volumetria de la capella i l'edifici annex però reformà completament l'interior per adaptar-lo als nous usos. Es treballà amb materials actuals per tal de modernitzar el seu aspecte a l'accés exterior, la coberta i el tapiat de les obertures. Al cos annex s'eliminaren els cossos i les obertures irregulars afegits al llarg del temps i s'obriren noves finestres.
L'espai de la capella es destinà a escola de pintura mural per aprofitar la seva alçada, mentre l'escola d'arts i oficis s'ubicà a l'edifici annex que havia estat magatzem municipal. Actualment, és un equipament municipal on es troben l'Oficina Jove, el Punt d'Informació Jove, el Servei de Joventut i Ràdio Sant Sadurní.
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia