L’institut La Llauna és un projecte d’Enric Miralles i Carme Pinós de rehabilitació i adequació d’una fàbrica de principis del segle XX —La Fàbrica Gottardo de Andreis Metalgraf Española, coneguda popularment com “La Llauna”— per a convertir-se en un Institut d'Educació Secundària a Badalona.
Una de les estratègies més destacables del projecte és el seu posicionament respecte a la preexistència. Es fa un esventrament a l’edifici en certs punts clau per millorar-ne la qualitat dels espais i la relació entre ells, així com per destacar la intervenció dins l’edifici original.
En altres punts, però, el construït queda simplement despullat o fa de base per l’addició de nous volums que generen nous espais. El resultat és una intervenció que respecta la preexistència resignificant-la i fent-la partícip del nou funcionament de l’edifici.
L’accés, situat al carrer Sagunt, és un dels exemples de l’estratègia explicada. Aquest es configura a través d’una gran porta corredissa metàl·lica que dibuixa una corba a terra amb la seva obertura. Aquesta s’encaixa en una franja vertical en façana formada per obertures en les plantes superiors, buidant la façana original i destacant l’entrada al nou institut a través d’aquest nou encaix. L’accés dona pas a una gran planta baixa lliure, que es dissenya com l’espai ampli que li manca al carrer per on s’accedeix a l’institut, deixant-hi únicament l’estructura original de la fàbrica i arraconant a tota una banda els serveis imprescindibles com la consergeria o la secretaria. Aquest disseny de la planta baixa com a
nou espai públic, es veu reforçat per la col·locació d’elements típicament urbans com fanals o aparcaments per a bicicletes.
A través de la planta baixa es pot accedir al nucli d’escales; per la banda on queden els serveis com la consergeria, directament a través d’unes escales, i per la banda d’aquest nou espai lliure, a través de tres grans rampes que complementen l’experiència desitjada en aquest gran espai i s’aturen a l’alçada de les bigues de gelosia que aguantaven el forjat. A partir d’aquest punt, unes escales continuen l’accés fins al hall situat en la planta primera dissenyat com punt de reunió entre les aules, situades en la primera i segona planta. El hall es presenta com un espai ampli a doble alçada gràcies al buidatge dels forjats, que permet establir relacions visuals amb els pisos superiors i inferiors, esdevenint un balcó sobre l’entrada.
Els materials utilitzats en la intervenció en són principalment tres: bloc de formigó, ferro i fusta; essent els dos primers materials ja presents en l’edifici original i deixant la fusta com a element que aporta calidesa i domesticitat als espais, i que trenca més amb l’estètica típicament fabril. Així, els blocs de formigó s’utilitzen principalment en els nous tancaments interiors, mentre que el ferro s’empra per a l’estructura dels elements més lleugers i recolzats en l’estructura original com les escales o el dispositiu d’entrada. La fusta complementa en moltes ocasions l’estructura metàl·lica configurant els graons, les baranes o inclús el paviment, i també s’utilitza per elements com els bancs.
