Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Un sistema de concurs públic que engloba projecte i obra en un sol encàrrec ens proposa el repte d’investigar processos de construcció industrialitzats per tal de rebaixar els costos i escurçar al màxim els terminis d’execució.
Un sol element prefabricat i estructural de formigó disposat de maneres diverses ens permet configurar formes variades de relació amb el lloc i espais interiors de diferent natura. La membrana així construïda gradua la llum, la temperatura, el tacte i el so segons les activitats que acollirà, mirant de dotar cada àmbit amb les condicions de confort desitjades.
Des del carrer fins al pati l’edifici acompanya un seguit de transicions solapades: de la ciutat a la riera, del trànsit al recer, del buit exterior al buit domesticat. Planer i tancat en relació a la via rodada, l’edifici es va fent porós i permeable a mesura que pren contacte amb els espais exteriors propis dels patis, pistes d’esport, bosc i riera.
La façana del carrer focalitza l’atenció del vianant en les obertures d’accés que pauten el perímetre del recinte. La planxa metàl·lica perforada configura un límit amb diversos graus de permeabilitat visual segons la direcció de la llum. En un segon pla, cobreix els buits entre les peces de formigó quan és necessari matisar l’arribada del sol a les aules sense minvar la transparència de les obertures.
A l’interior de l’edifici els àmbits de circulació es conceben com a passatges d’ús col·lectiu; seqüències espacials variables que s’estructuren en base a la canviant però sempre estreta relació amb l’exterior i totes les seves connotacions positives. Les aules i altres dependències ocupen les franges exteriors de la planta per gaudir del contacte directe amb el medi.
Els porxos que estableixen la transició final de l’espai interior cap als patis doten l’edifici d’un alt grau de porositat a sud i oest, i d’espais de trobada, repòs o joc, amb llum a l’hivern i ombra a l’estiu, a cobert, però a l’aire lliure.
La vegetació dóna continuïtat als sistemes naturals existents. A les zones altes del solar els pins, roures i alzines procuren estades d’ombra perenne. A les cotes baixes i espais intersticials de l’edifici els pollancres reforcen el ritme vertical predominant i connecten visualment els espais exteriors de l’escola amb la riera.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres