Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Sota l’ègida del feixisme vencedor del 1939, el llenguatge i la matriu dels projectes defugen les avantguardes assajades al primer terç del s. xx per abraçar patrons neoclàssics amb graus diversos d’abstracció. Pensada com a residència infantil, el 1963 esdevingué escola en una part i residència escolar femenina en l’altra. L’artefacte s’enclava amb rotunditat al pendent de la muntanya i estén un braç central per formar una “T” en conjunt. Té interès com a exemple del neorenaixentisme dels anys quaranta, plasmat en rajol i pedra artificial a la manera tan cara a la nova «avantguarda» falangista castellana, amb un cos central potent i coronat amb un gran timpà. Sobretot, però, destaca l’estructura
de voltes bufades o «a la catalana», aquí d’un sol full de rajol, que Bosch aplicà metòdicament al llarg del seu exercici, seguint precursors tan rellevants com Guastavino. La reforma i l’ampliació projectades (Josep Miàs, 2007) desestimaran probablement una bona part dels espais originals.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (5)

  1. Escola Puigbert

    Ignasi Bosch i Reitg

    Escola Puigbert

    Sota l’ègida del feixisme vencedor del 1939, el llenguatge i la matriu dels projectes defugen les avantguardes assajades al primer terç del s. xx per abraçar patrons neoclàssics amb graus diversos d’abstracció. Pensada com a residència infantil, el 1963 esdevingué escola en una part i residència escolar femenina en l’altra. L’artefacte s’enclava amb rotunditat al pendent de la muntanya i estén un braç central per formar una “T” en conjunt. Té interès com a exemple del neorenaixentisme dels anys quaranta, plasmat en rajol i pedra artificial a la manera tan cara a la nova «avantguarda» falangista castellana, amb un cos central potent i coronat amb un gran timpà. Sobretot, però, destaca l’estructura de voltes bufades o «a la catalana», aquí d’un sol full de rajol, que Bosch aplicà metòdicament al llarg del seu exercici, seguint precursors tan rellevants com Guastavino. La reforma i l’ampliació projectades (Josep Miàs, 2007) desestimaran probablement una bona part dels espais originals.
  2. Primera Reforma de l'Escola Puigbert

    Joan Gordillo Nieto

  3. Segona Reforma de l'Escola Puigbert

    Josep Maria Gener

  4. Escola Puigbert

    Josep Miàs i Gifré

    Escola Puigbert

    El CEIP Annexe-Joan Puigbert és el nom que rep el centre escolar que ocupa un edifici de la primera meitat de la dècada dels 50 en forma de T, amb un volum principal al llarg del carrer principal i un edifici perpendicular a aquest en un punt més o menys central. L'edifici es troba en una posició topogràficament estranya atès que el terreny presenta un pendent molt important i aquest es troba encastat en aquest desnivell en el sentit del mateix pendent. L'edifici que construeix el carrer estava totalment en ús, contràriament a l'edifici perpendicular, que estava en una situació d'enorme deteriorament, sobretot estructural. El programa proposat pel Departament d'Ensenyament de Catalunya era d'ampliació d'aules ordinàries i aules específiques amb els seus serveis corresponents, amb un gimnàs o sala polivalent. El projecte proposa la demolició del volum perpendicular de manera que pugui donar continuïtat a l'espai exterior, des de la pineda en la seva cota superior al pati a la cota inferior. En aquesta topografia, i en la seva secció longitudinal, s'incorpora l'espai de sala polivalent o gimnàs. La coincidència d'aquest espai incorporat a la secció del terreny, amb el nucli principal d'accés, escala interior de l'edifici, permet definir i descobrir un nou espai de relació entre l'edifici existent, el nou espai lúdic i esportiu del gimnàs, i el mateix pati exterior. L'escala existent es deixa, doncs, suspesa, alliberant-la dels forjats que l'envoltaven, i s'incorpora a un nou espai vertical, que té continuïtat amb la sala polivalent i el mateix pati. El programa d'aules especials permet reorganitzar la proposta del Departament d'Ensenyament, de manera que en lloc d'incorporar al nou edifici aules convencionals i altres especials, es reorganitza l'existent amb la totalitat de les aules convencionals i s'especialitza el nou edifici amb les especials. Aquest nou edifici d'aules especials, tecnologia, biblioteca, informàtica, música, etc., s'adossa a la mitgera veïna, i no a l'edifici existent per a no negar el seu protagonisme i personalitat, connectant-se a aquest de manera puntual. El nou volum serà la nova entrada al centre, amb escales i ascensors, a més d'entrada natural al pati. Aquest plantejament o proposta d'accedir per aquest nou edifici es reforça per l'existència d'una petita plaça arbrada a la part davantera, que fa les funcions de vestíbul a la exterior de l'escola. El trasllat de l'accés a aquest punt, facilita així mateix el funcionament del centre sobretot per deixar i recollir els nens. També permet que aquest nou edifici pugui funcionar de manera independent de la resta del centre i pugui oferir servei nocturn, o un servei més general al públic. Tots dos edificis es dissenyen a partir d'un esquelet metàl·lic estructural clar, el qual es revesteix amb materials i sistemes constructius industrials. En realitat, l'estructura metàl·lica permet una gran rapidesa d'execució i la incorporació de tancaments industrialitzats, panells prefabricats metàl·lics, tant opacs com vidrats a l'interior de la seva geometria. En certa manera, podem parlar d'una intervenció quirúrgica. Tant en el volum de la sala polivalent, previ retallada de l'edifici existent al punt de màxim compromís, és a dir, l'escala principal, deixant-la en l'aire; com a l'edifici d'aules especials en la seva connexió amb l'existent.
  5. EU Mies Award

    Nominat
    Escola Puigbert

    Josep Miàs i Gifré

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!