Sota l’ègida del feixisme vencedor del 1939, el llenguatge i la matriu dels projectes defugen les avantguardes assajades al primer terç del s. xx per abraçar patrons neoclàssics amb graus diversos d’abstracció. Pensada com a residència infantil, el 1963 esdevingué escola en una part i residència escolar femenina en l’altra. L’artefacte s’enclava amb rotunditat al pendent de la muntanya i estén un braç central per formar una “T” en conjunt. Té interès com a exemple del neorenaixentisme dels anys quaranta, plasmat en rajol i pedra artificial a la manera tan cara a la nova «avantguarda» falangista castellana, amb un cos central potent i coronat amb un gran timpà. Sobretot, però, destaca l’estructura de voltes bufades o «a la catalana», aquí d’un sol full de rajol, que Bosch aplicà metòdicament al llarg del seu exercici, seguint precursors tan rellevants com Guastavino. La reforma i l’ampliació projectades (Josep Miàs, 2007) desestimaran probablement una bona part dels espais originals.

El edifico de la Rambla Nova, situado en uno de los entornos más destacados del ensanche tarraconense, no muestra en su exterior la naturaleza o variedad de las funciones que alberga, de abajo a arriba: escuela, iglesia y residencia religiosa con sus correspondientes servicios comunes. La claridad compositiva de la fachada, antaño blanca e inequívocamente moderna, es una de las características de este edificio: su composición, de inspiración corbuseriana, juega rítmicamente con los huecos rectangulares mientras la monotonía del conjunto se rompe mediante grandes gestos de una escala superior. Entre ellos destacan el saliente, a modo de tribuna, de las plantas más altas –correspondientes a la residencia– con dos grandes balcones corridos, la primera planta totalmente acristalada y el zócalo, formado por una gran celosía de hormigón prefabricado y un collage en bajorrelieve del artista Carles Collet, donde la combinación de distintas fábricas de piedra nos recuerda a los yacimientos arqueológicos tan presentes en la ciudad.

Els equipaments se situen en una parcel·la perimetral del jardí de Torregirona, seu del Rectorat de la UPC. El terreny presenta un fort pendent descendent en direcció N-S i els carrers Dulcet i Til.lers tenen una diferència de cota en els extrems del solar de 6m. de diferència. Es realitza la proposta per a dos usos diferents, el primer d'ells serà una residència d'estudiants a realitzar en una primera fase i seguidament es projectarà un edifici d'oficines amb auditori. La disposició de la residència es realitza en tres ales, responent a qüestions d'orientació i morfologia urbana, però també per la necessitat de respectar l'existència d'un pavelló provisional de la UPC, situat en la part S-E del solar, on posteriorment se situaran les oficines i l’auditori. L'ala A s'alinea amb el carrer Dulcet, d'acord amb els criteris de continuïtat de l'edifici corb de la plaça Güell i del tancament del solar. L'edifici C s'ordena segons l'ortogonal relacionada amb l'edifici del Rectorat, i l'edifici B pivota en funció de la visió dinàmica des de la corba de l'Avinguda dels Til·lers. Els edificis A i B esgoten l'altura permesa de PB+3, mentre l'edifici C es manté amb dues plantes per evitar l'impacte volumètric amb el jardí i el pavelló del Rectorat. Els edificis B i C tenen coberta plana mentre l'edifici A té una coberta corba que conté les instal·lacions centralitzades de calefacció i aire condicionat, els panells col·lectors d'energia solar orientada al Sud que produeixen l'aigua calenta sanitària i escalfen l'aigua de la calefacció. Els tres tipus d'habitacions formen tres ales unides per a un nucli de comunicacions centrals, si bé per qüestions funcionals es preveu un ascensor complementari per a estudiants. L'edifici d'oficines està pensat com a complement morfològic de la residència per fer front a un problema d’"escala" del jardí de Torregirona i tot el barri de Pedralbes. El seu accés principal per als vianants a la cota interior del Campus tindrà relació amb la via enjardinada que envolta el Rectorat i on també hi ha l'entrada a la Residència existent. Aquí s'uneixen en dos accessos, compartint el porxo, la qual cosa brindaria una bona entrada a l'auditori, peça important del programa del nou equipament. El nou bloc gira en planta, de manera que, volumètricament, tingui una relació visual prioritària amb el d'igual nombre de plantes de la Residència, i deixar triangles de terreny verd. Amb aquesta solució, la nova construcció s'integra compositivament amb l'existent i manté una relació coherent amb el jardí del Rectorat i amb la resta de construccions veïnes. L'estudi del programa indica que les quatre plantes superiors són de superfície iguals i flexibles quant a la distribució interna. L'edifici creix en les plantes 0-1 en situar l'auditori, els vestidors, el control d'accés i el magatzem/arxiu. La situació del programa en subterrani permet l'aprofitament d'energies passives quant a aïllament. La composició de la secció constructiva de les façanes està pensada des del confort acústic i tèrmic i en aquest sentit es pensa en una solució de façana ventilada amb protecció solar en les finestres, la qual cosa condicionarà el llenguatge arquitectònic, que interpreta de nou la morfologia de les façanes de la residència existent.